Demanen 3 anys de presó per a un futbolista per trencar el nas a un àrbitre d'un cop de cap a Saragossa

L’excés de violència en l’esport, sobretot en el futbol i en particular en les lligues locals, ha fet que algunes agressions registrades al terreny de joc acabin en els tribunals. I això és el que ha passat amb el fort cop de cap amb què un jugador va trencar el nas a un àrbitre durant la disputa d’un partit de la lliga Delicias-Futzaragoza en el Parque Deportivo Ebro de Saragossa, atac que es va produir després que la víctima expulsés l’entrenadora de l’agressor.

El jugador, J. C. A., de 31 anys, va reconèixer des del primer moment el seu greu error davant de la Policia, a qui va dir que va perdre els nervis i va confessar estar «totalment penedit». Però això no ha evitat que, en el judici celebrat aquesta setmana a la capital aragonesa, l’advocada del col·legiat demanés per a ell una pena de tres anys de presó per un delicte de lesions agreujades.

Per desgràcia, els cops de colze i cops de cap s’han convertit en una cosa massa habitual en el futbol. El que resulta més atípic és que a l’hora de denunciar aquest tipus d’agressions per la via penal es qualifiqui el cap com a instrument perillós. Però és el que ha fet la lletrada de l’àrbitre, a més de considerar que l’atac es va produir amb traïdoria, i són precisament aquestes circumstàncies agreujants, previstes a l’article 148 del Codi Penal, en les quals s’ha basat l’acusació per poder sol·licitar una pena de presó tan elevada per al futbolista.

A l’hora de justificar la seva inusual petició davant d’un jutge, l’advocada recorda que l’acusat va colpejar el col·legiat amb la part frontal del cap: «Sent aquesta una de les zones més dures del cos humà i el cop de la qual és tendent a produir el dany més gran possible», explicava en el seu escrit de qualificació i va mantenir en la vista celebrada aquest dijous a Saragossa. Quant a la suposada premeditació de l’agressió, assegura l’advocada que l’agressor va cridar al col·legiat «donant a entendre que l’únic que pretenia era conversar».

El fiscal no ho veu igual

La Fiscalia considera que es tracta una greu i reprotxable agressió, però es mostra molt més cauta a l’hora de demanar un càstig per al jugador denunciat. De fet, no comparteix la tesi que el cap humà sigui un instrument perillós i tampoc no veu traïdoria o premeditació a l’acció del futbolista. Per això, la pena que sol·licita són quatre mesos de presó i una indemnització de 2.153 euros (molt per sota dels 16.176 euros que reclama l’advocada del col·legiat).

La defensa insisteix en el penediment de l’encausat i recorda que va reconèixer l’agressió des del primer moment. Això sí, quan J. C. A. va comparèixer en comissaria i davant del jutge d’instrucció va negar que ataqués de forma premeditada a l’àrbitre. És més, va declarar que va ser aquest últim que es va dirigir a ell «cridant» i dient que no eral normal els insults que estava rebent des de la grada.

Assegura també el futbolista que, mentre «continuava cridant», el col·legiat es va aproximar a ell fins el punt que gairebé van arribar a ajuntar els seus caps. Segons aquest, va ser llavors quan va sentir «por» i va respondre donant-li un cop de cap a la cara.

Serà ara la titular del Jutjat Penal número 3 qui es pronunciï i digui a través de la seva sentència si l’ocorregut va ser una altra lamentable agressió en l’àmbit de l’esport o alguna cosa més.