El TSJA avala l'acomiadament d'un empleat d'Ikea per cobrar menys a uns amics

Segons explica l’edició d’aquest divendres de Diario de Sevilla, el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) ha confirmat una sentència prèvia que va desestimar la demanda promoguda per un treballador de l’establiment de la multinacional sueca Ikea en Castilleja de la Cuesta (Sevilla), a compte del seu acomiadament després de ser gravat per les càmeres de videovigilància mentre cobrava de menys al restaurant de l’establiment a uns clients que resultarien ser «amics» seus.

En aquesta sentència, datada el passat 10 d’octubre l’Alt tribunal andalús aborda el recurs de suplica promogut per un treballador, contra la decisió del Jutjat Social número tres de desestimar la seva demanda per acomiadament per part de la societat Ikea Ibérica S.A.

En la sentència inicial del Jutjat Social número 3, segons recorda el TSJA en la seu pròpia interlocutòria, van ser declarats com a fets provats que tot va succeir »en el departament de restauració del centre comercial Ikea de Castilleja de la Cuesta, on l’empresa demandada té instal·lat un circuit tancat de televisió mitjançant càmeres d’enregistrament, degudament autoritzades per l’Agència de Protecció de Dades i degudament senyalitzades mitjançant cartells avisadors, però del possible ús del qual a efectes de control de la prestació laboral no va ser advertida la representació legal dels treballadors ni al treballador demandant en cap moment abans de l’acomiadament».

En aquest context, el 16 de gener de 2014, aquest treballador estava «en el seu lloc de treball al lloc denominat 'Bistro' del restaurant del centre comercial, al capdavant de la caixa, quan es va atansar una parella de clients a qui va anar servint», tot i que els hauria cobrat quantitats inferiors al consumit.

Segons la sentència inicial, mentre el treballador «conversava amigablement» amb aquests dos clients, «permetent-los fins i tot que deixessin una bossa o motxilla dins del Bistro mentre consumien els productes servits a la mateixa barra», al principi els va cobrar 2,8 euros per consumicions que sumaven sis euros, i després els va cobrar 1,5 euros per dos productes que sumaven 2,5 euros.

Avís del vigilant

«En veure el succeït un vigilant que controlava les càmeres de seguretat el va posar en coneixement del responsable de prevenció de riscos laborals en l’empresa, que al seu torn el va posar en coneixement del cap del departament de restauració, qui va obtenir còpies digitals de l’enregistrament i el va posar en coneixement del departament de recursos humans o de la direcció de l’empresa, després de la qual cosa amb data 10 de febrer de 2014 la demandada va notificar a l’empleat la carta d’acomiadament», recorda la sentència inicial.

A l’hora de desestimar la demanda per acomiadament d’aquest treballador, el Jutjat Social número tres exposava en la seva interlocutòria inicial que abans d’aquest cas, «l’empresa havia detectat que altres empleats es comportaven de forma similar, atorgant beneficis indeguts a clients que, sospitava, eren familiars, amics o coneguts dels empleats del 'Bistro', la qual cosa va motivar que un altre empleat fos acomiadat disciplinàriament el 2013, després de la qual cosa el cap de departament va mantenir una reunió amb els empleats, en la qual va ser present el demandant, advertint-los que l’empresa tenia coneixement d’aquesta classe de fets i no els anava a tolerar».

I davant el recurs de suplica interposat pel treballador davant del TSJA contra la desestimació inicial de la seua demanda, sota la premissa que «no es van complir les formalitats de l’acomiadament per indeterminació dels fets» relatats a la carta d’acomiadament i l’ús no consentit de les càmeres de vigilància, l’Alt tribunal andalús avala els «fets motivadors» inclosos a la carta d’acomiadament, recordant per cert que els clients beneficiaris de les pràctiques censurades «van resultar ser amics (de l’empleat), el que dedueix de les mostres de familiaritat i que permetés a un d’ells passar amb tota confiança dins de la barra a dipositar a terra una motxilla i objectes personals».

Així, el TSJA descarta que la sentència que va desestimar la demanda per acomiadament fos «incongruent» o que la carta d’acomiadament «no reunís els requisits formals per a la seva validesa». Quant a les imatges utilitzades per a l’acomiadament, el TSJA valora que les càmeres de vídeo vigilància de l’esmentat establiment estan «degudament autoritzades i senyalitzades».

A tal efecte, invoca els preceptes de la Llei Orgànica de Protecció de Dades segons els quals «resulta possible tractar i cedir dades sense obtenir el consentiment de l’afectat» en situacions que es «refereixin a les parts d’un contracte d’una relació negocial, laboral o administrativa i siguin necessaris per al seu manteniment o compliment», amb la qual cosa «en l’àmbit laboral, el consentiment del treballador passa com a regla general a un segon pla, ja que el consentiment s’entén implícit en la relació negocial, sempre que el tractament de dades de caràcter personal sigui necessari per al manteniment i el compliment del contracte firmat per les parts».

Arribat el cas, el TSJA desestima el recurs de suplica del fet servir acomiadament i confirma plenament la sentència inicial del Jutjat Social número tres, que desestimava ja la seva demanda.