Centenars de persones donen l'últim adéu a Julen

«Descansi en pau» és la frase de la corona de flors de la Brigada de Salvament Miner que va rescatar a Julen, el nen de dos anys que va morir després de caure a un pou profund i estret fa dues setmanes a Totalán (Málaga), paraules que presideixen el nínxol on avui ha estat enterrat el petit.

Centenars de persones s’han aplegat aquest migdia a la plaça de l’entrada al cementir de Sant Joan, al barri malagueny d’El Palo, molt a prop d’on vivia Julen, per a donar l’últim adéu entre llàgrimes, aplaudiments i flors en més de 30 corones i nombrosos rams i centres arribats des de diferents punts d’Espanya.

José Roselló i Victoria García, pares del menor, altres familiars, amics, veïns i autoritats han acompanyat el fèretre de Julen des del tanatori, on es fa oficiar un repòs en la intimitat, fins a un cementiri de carrers estrets amb nínxols que semblaven un mar de flor blanques impossibles de col·locar més a prop.

Julen descans just en el nínxol superior al deu seu germà Oliver, que amb pocs anys va morir fa no gaire temps. Un ampli equip de psicòlegs han estat presents en tot moment per acompanyar a la família en el dolor, durant el rescat i fins al cementiri.

Algunes noies de poca edat s’han apropat amb la seva flor a la mà al cementiri, fins al qual també han enviat les seves entitats de la zona com associacions de dones i germandats de la Verge del Carme, patrona de les persones vinculades a la mar, que toca amb el barri d’El Palo.

Altres corones provenien de llocs més llunyans com Salamanca, d’institucions com els ajuntaments de Málaga i Totalán o la Diputació, i a les quals s’uneix la de la Brigada de Salvament Miner desplaçada expressament des d’Astúries per a excavar manualment una galeria fins arribar a Julen. La família havia demanat expressament que aquesta corona fos, junt a les seves, la que es col·loqués al nínxol i, de fet, la dels miners ha quedat en primer terme.

Julen, a qui els veïns recorden quan passejava amb un tricicle de pedals verds pels carrers estrets de les cases de «Las Protegidas», descansa per sempre molt a prop de la seva gent, un barri on és tradició visitar amb freqüència als éssers estimats al cementiri.