El Suprem denega de nou les peticions de llibertat dels presos independentistes i veu intensificat el risc de fugida
Els magistrats diuen que el seu cas no es pot equiparar al de dissident kurd Demirtas
El Suprem aborda dilluns el debat sobre qui ha de pagar finalment l'impost de les hipoteques
El tribunal que jutjarà l’1-O ha rebutjat aquest dilluns les peticions d’alliberament o de mesures alternatives que havien sol·licitat les defenses dels nou presos independentistes adduint que s’ha intensificat el risc de fugida per «l’existència a fora del territori espanyol d’estructures de poder organitzades» per part dels líders independentistes que estan a l’exterior. A més, els magistrats neguen que es pugui comparar aquest cas amb el del dissident kurd Selahattin Demirtas, a qui el Tribunal d’Estrasburg ha donat la raó en una sentència dictada el novembre del 2018. A més, els jutges neguen que aquest sigui un judici polític. «No existeix una persecució per les idees ni es criminalitza una ideologia», sostenen.
En una interlocutòria de 14 pàgines, els magistrats rebutgen les peticions de les defenses, que a més de demanar l’alliberament provisional dels seus clients o mesures alternatives a la presó argumentaven que la Sala Segona del Suprem no havia motivat prou la seva decisió anterior de no permetre l’alliberament provisional.
Segons el Suprem, l’adopció de mesures alternatives a la presó pot propiciar la fugida dels líders independentistes perquè –tal com ja constava a la interlocutòria del 26 de juliol del 2018- «les signatures diàries poden deixar de ser diàries en l’instant que el signant decideix emprendre la fugida» i «els dispositius de rastreig telemàtic atenuen la seva eficàcia en un àmbit on regeix la llibertat de fronteres i la lliure circulació de les persones».
Creuen que el risc de fugida s'ha intensificat
En aquest sentit, els magistrats sostenen que el risc de fugida s’ha incrementat per l’existència d’aquestes «estructures de poder organitzades» a l’exterior. «De fet, algunes autoritats i membres actuals del Govern i del Parlament de Catalunya s’han desplaçat per mantenir reunions amb les persones integrants d’aquestes estructures, algunes d’elles també processades en aquesta causa i declarades en rebel·lia», sostenen.
Segons els magistrats, «aquesta realitat intensifica clarament el risc de fugida, perquè posa de manifest l’existència de certa infraestructura a l’estranger que podria facilitar la fugida dels processats».
La sala també rebutja la comparació que les defenses van fer amb e cas Demitras, empresonat a Turquia malgrat la condemna del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Segons el Suprem, al contrari que en el cas de Demitras, els processats de l’1-O «no expressaven la veu silenciada discrepant davant una política hegemònica que s’imposa sense contrapesos», sinó que «es trobaven plenament integrats a les estructures d’exercici del poder autonòmic».
«No existeix persecució per les idees»
A més, els jutges neguen que aquest sigui un judici polític. En aquest cas, asseguren , «no existeix una persecució per les idees ni es criminalitza una ideologia». «No està en qüestió una manera de pensar, una concepció rupturista de les relacions entre els poders de l’Estat», sostenen, «i el dia a dir de l’activitat política ensenya la llibertat amb les que aquestes idees son defensades a les institucions i als fòrums nacionals i internacionals de debat polític».