Espanya és el novè estat de la UE amb pitjors percepcions de corrupció

La percepció de la corrupció a Espanya és de 58 sobre 100, a mig camí entre el que es considera un estat «altament corrupte» (0) i un «molt net» de corrupció (100). Són les últimes dades del rànquing global de Transparency International (TI), que indiquen que Espanya és el novè estat amb pitjors resultats d'entre els 28 de la Unió Europea. Dins del club europeu, l'Estat se situa per sota de la mitjana, 65 sobre 100, i la millor percepció se l'emporten els països nòrdics: Dinamarca (88), Finlàndia (85) i Suècia (85). Per contra, on hi ha més percepció de corrupció és a Bulgària (42), Grècia (45) i Hongria (46).

L'organització assenyala que les dades publicades mostren una relació entre la corrupció i la salut de les democràcies. Segons les seves referències les «democràcies plenes» registren de mitjana una puntuació de 75 -Espanya té 58 punts- mentre que en les «defectuoses» la mitjana és de 49. Per sota d'aquests paràmetres i pròximes als 30-35 punts situa els règims «híbrids», que mostren elements propis de tendències autocràtiques, i els «autocràtics».

A Espanya li cal «progrés»

En declaracions a l'ACN, el director de Transparency International a Europa, Carl Dolan, admet que Espanya se situa per sota de la mitjana de les classificades com «democràcies plenes» per The Economist. Afirma que el que mostra això és que Espanya encara necessita «progrés» per assolir els nivells de «bona governança» de Dinamarca o Suècia. «Així que, independentment de si és una democràcia plena o deficient, en termes de corrupció és evident que encara cal progrés», afegeix.

Com a exemple d'això, critica que l'Estat no compta amb una llei que protegeixi als denunciants o informants de casos de corrupció.

Dolan insisteix en la vinculació entre democràcia i corrupció i recorda que parlar de democràcia no és només parlar d'eleccions, sinó també d'institucions i controls que evitin els «abusos de poder». «Hi ha un cercle viciós, quan la corrupció pot ajudar a erosionar la qualitat de les institucions, per exemple el finançament dels partits o les campanyes, això destrueix la confiança de la gent», assegura.

Deteriorament de la democràcia

Com a exemple d'aquesta relació entre l'estat de la democràcia i corrupció l'organització cita el cas d'Hongria i Turquia, que han perdut vuit i nou punts respectivament en els darrers cinc anys. Alhora, recorden des de TI, l'estatus de Turquia ha canviat en l'últim any, passant de ser considerat com un país «parcialment lliure» a ser considerat «no lliure», segons un informe de Freedom House.

Mentrestant, l'Hongria de Viktor Orbán ha registrat la puntuació més baixa pels drets polítics des de la caiguda del comunisme el 1989. «Aquesta classificació reflecteix el deteriorament de l'estat de dret i les institucions democràtiques, a més d'una restricció de l'espai per la societat civil i la premsa independent en aquests països», recull en una nota TI. A més, adverteix que en general els països amb alts índex de corrupció poden ser un «lloc perillós» per a opositors polítics.

«La UE no hauria d'estar satisfeta», avisa en declaracions a l'ACN Dolan. Encara que estigui valorada com la millor regió a nivell global, l'expert destaca que en estats membre com Hongria s'observa un empitjorament. «És extremadament preocupant, crec que la UE ha de fer més», sentencia. En aquest sentit, es mostra partidari de vincular l'accés als fons europeus al compliment i el respecte de l'estat de dret i el bon funcionament dels sistemes judicials i anticorrupció.