Junqueras es nega a respondre a la fiscalia, l'advocacia de l'Estat i Vox
L'exvicepresident només contestarà les preguntes del seu advocat per no donar «el minut de glòria a qui ha fabricat tota una causa general»
Tercera sessió del judici al Suprem amb la previsió que declari Junqueras
L'exvicepresident del Govern i màxim responsable d'ERC, Oriol Junqueras, es negarà a respondre les preguntes de les tres acusacions. No contestarà ni a la fiscalia –que dimecres va sostenir el discurs de la violència i la rebel·lió-, l'advocacia de l'Estat i l'acusació popular, que exerceix el partit ultradretà de Vox. El vicepresident entén que és un judici polític i que «davant una farsa judicial no es pot legitimar ni a la Fiscalia ni a les altres acusacions» i no vol donar «un minut de glòria als que han fabricat tota la causa general». La fiscalia sol·licita per a ell 25 anys de presó, l'advocacia 12 i Vox 74. Aquest criteri el mantindrà Raül Romeva quan declari. Durant la fase d'instrucció, cap dels dos va respondre a la fiscalia i ara mantindran el criteri «per coherència».
Tant Romeva com Junqueras sostenen que es tracta d'un «judici polític» i creuen que no han de respondre davant d'una «farsa judicial que vol empresonar uns líders en nom de tot un moviment per les seves idees i no per uns fets que no són delicte». L'objectiu, doncs, és no «fer el joc» a les acusacions.
Segons l'entorn de tots dos, els polítics han optat per aquesta opció perquè consideren que en un «judici polític» els acusats no estan parlant per a les acusacions ni el tribunal sinó per a l'opinió públic «per desmuntar la farsa judicial que es vol sentenciar».
Sostenen també que ho fan per «coherència» perquè tampoc han respost durant la fase d'instruccó
Mantenir el criteri per «coherència»
Durant la fase d'investigació, Junqueras també s'ha negat a declarar a la fiscalia i sempre ha usat el castellà. Així va passar en el primer interrogatori que va tenir lloc el 2 de novembre de 2017 a l'Audiència Nacional, davant de la magistrada Carmen Lamela, que va ser qui va enviar-lo a la presó. Juntament amb Forn, l'exvicepresident és l'únic membre del Govern de Carles Puigdemont que no ha sortit en llibertat des de llavors.
En aquell primer interrogatori, el president d'ERC va refermar que mai havia participat ni promogut actes violents per «convenciment personal». «Soc creient i qualsevol cosa relacionada amb la violència em sembla fora de lloc», va dir. També va negar la malversació ja que totes les despeses estaven degudament consignades i certificades per la intervenció de la Generalitat.
Tampoc va contestar al ministeri fiscal quan va declarar per primer cop davant del jutge instructor, Pablo Llarena, l'1 de desembre de 2017.