Església
Proposen eliminar el secret pontifici en casos d'abusos a la cimera vaticana
És una de les peticions que més han demanat les víctimes dels abusos, ja que consideren que protegeix a l’agressor
La necessitat de transparència per abordar els casos d’abús per part del clergat ha ressonat amb força a la cimera vaticana sobre la protecció de menors organitzada pel papa i en la qual ha sorgit la proposta d’eliminar el secret pontifici, una de les mesures que demanen urgentment les víctimes.
Dirigint-se als 190 líders de l’Església, entre ells 114 representants de les Conferències Episcopals, el president de la Conferència Episcopal alemanya, el cardenal Reinhard Marx, ha indicat que «qualsevol objecció basada en el secret pontifici seria rellevant només si és possible indicar raons convincents», però que «tal i com estan les coses, no conec aquestes raons». «En l’era de les xarxes socials, on és possible que tots estableixin contacte gairebé immediatament i intercanvien informació a través de Facebook, Twitter... és necessari redefinir la confidencialitat i el secret, i fer una distinció amb respecte a la protecció de les dades», ha agregat.
A més, Marx ha revelat que, segons els informes realitzats per l’episcopat alemany sobre els abusos, s’ha comprovat que «els expedients que haurien d’haver documentat els fets terribles i els noms dels responsables van ser destruïts o ni tan sols es van crear». L’eliminació del secret pontifici, que les víctimes d’abusos per part del clergat han demanat en nombroses ocasions en considerar que protegeix als agressors, és una de les propostes que més s’han escoltat des que ha començat la reunió.
També el president de la Comissió per a la protecció de menors, el cardenal estatunidenc Sean Patrick O’Malley, ha afirmat que «és important revisar tot el concepte del secret pontifici» per aquests casos. L’experta en Dret Canònic, Linda Ghisoni, havia insistit en això el divendres. Després de tres dies de ponències i debats, avui ha arribat el moment de preguntar-se què passarà a partir d’ara.
En aquest sentit, el cardenal Marx ha reconegut que les víctimes acusen a l’Església de que «parla molt i aquestes coses no es tradueixen a la pràctica». «Aquesta trobada és una etapa d’un camí, no hem arribat a l’objectiu, hem de prendre decisions i veure quines són les repercussions. El tema dels abusos no es tanca aquí, amb l’ajuda de la Santa Seu, hem de trobar un punt, un camí per traduir-los en decisions concretes», ha afegit.
L’arquebisbe de Malta i subsecretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, Charles J. Scicluna, ha avançat que ja s’està realitzant un vademècum format de preguntes i respostes per a que siguin d’ajuda als bisbes a l’hora de gestionar aquestes casos.
Scicluna ha explicat en la roda de premsa posterior que s’ha de compartir informació i que «inclòs els procediments canònics han de tenir més comunicació, ja que les víctimes no estan al cas dels resultats eclesials». Ha insistit en què dins l’aula s’ha manifestat el desig de profunditzar sobre el secret pontifici «per a no vincular aquests procediments amb la confidencialitat».
Al respecte de la transparència, la periodista mexicana, Valentina Alazraki, ha intervingut en la històrica reunió i ha constret als bisbes per a que col·laborin amb la premsa perquè «la falta de comunicació és un altre abús». «Nosaltres hem escollit de quin costat estar, ¿vostès ho heu fet de veritat o tan sols de paraula?», ha dit amb claredat als bisbes presents. I ha afegit que «crec que haurien de prendre consciència que com més encobreixin, com més siguin com estruços, com menys informin als mitjans, i per tant, als fidels i a l’opinió pública, més gran serà l’escàndol».
Conclosos el tres dies de reunions, no hi haurà un document final, ja que com ha avançat Scicluna, ara es treballarà sobre totes les propostes avançades. No obstant, serà d’especial rellevància les paraules del papa de demà després de la missa, amb la qual tancarà aquesta cimera.