El Govern reformarà el Codi Civil per allargar els lloguers i regular-ne el preu

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha anunciat aquest dilluns que el Govern portarà al Parlament una proposta per modificar el Llibre Sisè del Codi Civil català que permetrà allargar a un mínim de sis anys els lloguers d'habitatges i fins i tot podria incloure la possibilitat que els ajuntaments o el propi Govern reguli el preu dels contractes de lloguer. Capella ha explicat que la Comissió de Codificació ja està treballant en l'articulat i que després d'acordar-ho amb els departaments d'Economia i de Territori i Sostenibilitat el text es podria aprovar al Parlament a finals d'aquest any. La consellera espera que el govern espanyol respecti les competències de la Generalitat en matèria de contractes privats i Codi Civil propi i no porti la reforma al Tribunal Constitucional.

La consellera ha fet aquest anunci juntament amb el director general de Dret i Entitats Jurídiques, Xavier Bernadí, al costat del mercat de la Boqueria, al bell mig del barri del Raval de Barcelona, on prèviament s'havia d'entrevistar amb uns llogaters de diversos blocs de pisos de Ciutat Vella comprats per inversors que no volien renovar els contractes de lloguer. Finalment, llogaters i propietaris van arribar a un acord el divendres al vespre.

La durada mínima dels lloguers se situarà entre els sis i els deu anys, segons si el propietari és un privat o les societats dedicades al negoci immobiliari. El projecte de llei també facultarà el Departament de Territori perquè pugui limitar el preu del lloguer, ja sigui directament creant un índex de preus o donant als ajuntaments la capacitat per fer-ho. A banda de l’ampliació de la durada mínima del contracte de lloguer i de la limitació dels preus, la nova llei inclourà un ampli paquet de mesures perquè l’arrendament d’immobles es faci amb millors garanties tant per als llogaters com per als propietaris.

Estabilitzar l'augment de preus

L’objectiu d’aquesta norma és exercir la competència exclusiva en matèria de dret civil per contribuir a l’accés a l’habitatge i fer-lo compatible amb els serveis turístics i l’activitat de les societats dedicades al negoci immobiliari. Es tracta d’evitar abusos com l’augment desproporcionat del cost del lloguer al cap de només tres anys de contracte, que contribueixen a l’expulsió del veïnat i a l’ús no residencial dels immobles. L'estabilització del mercat ha de servir per reduir la diferència entre l’increment accelerat del preu del lloguer i l’estancament dels salaris.

En el conjunt de Catalunya, el preu mitjà del lloguer ha crescut un 29% en els últims cinc anys. En xifres, significa que ja ha arribat als 698 euros, 160 més que el 2013. Això significa que el preu del lloguer ja ha superat el nivell previ a l’esclat de la crisi. L’increment general s’ha accentuat especialment a Barcelona, on el preu mitjà d’un pis de lloguer de 72 metres quadrats és actualment de 949 euros, segons l’Incasòl. Es tracta d’un 38% més que el 2013, és a dir, d’un increment mitjà de prop de 270 euros per pis. Aquest fenomen també s’ha traslladat als municipis de l’àmbit metropolità i del seu entorn. L’augment interanual dels preus del lloguer entre el 2017 i el 2018 és especialment significatiu a municipis com Santa Coloma de Gramenet (9,9%), Sant Andreu de la Barca (11%), Ripollet (12,7%), el Papiol (22%) o Sant Just Desvern (39%).

La durada mínima dels lloguers va ser de cinc anys fins al 2013, quan va entrar en vigor la reforma de la Llei espanyola d’arrendaments urbans (LAU). Amb aquesta modificació, els contractes van quedar reduïts als tres anys. A finals de desembre, el govern espanyol va aprovar un reial decret llei que tornava a ampliar la durada mínima dels contractes, però es limitava a recuperar els cinc anys anteriors a la reforma del 2013 i tampoc contemplava la limitació dels preus. El Congrés va tombar el reial decret al cap d’un mes i totes les iniciatives que incloïa van quedar anul·lades. Divendres passat, el govern espanyol va recuperar la iniciativa, aprovada de nou i pendent de convalidació per la Diputació Permanent del Congrés.

Competència de la Generalitat

A Catalunya, només s’aplica el dret civil espanyol subsidiàriament, és a dir, en els casos que no estan previstos ni resolts pel Codi Civil de Catalunya, que és la norma d’aplicació principal. Com que, fins ara, el Parlament de Catalunya no havia regulat l’arrendament de finques urbanes, el marc de referència actual és la LAU. El projecte de llei que prepara el Departament de Justícia incorporarà la regulació del lloguer d’habitatges al llibre sisè del Codi civil de Catalunya, dedicat a les obligacions i els contractes, i que ja estableix les normes relatives a la compra-venda i als arrendaments rústics, amb finalitat de preservació del patrimoni natural, per a pastures i la masoveria urbana.

La consellera ha explicat que la Generalitat no pot regular les lleis processals sobre els desnonaments, però sí els lloguers, i ha demanat al govern espanyol que respecti la llei, l'Estatut i les competències del Govern per no dur al Tribunal Constitucional aquesta nova reforma.

El Departament de Justícia preveu que portarà la memòria preliminar de la llei al Govern aquest mes d’abril i que el Consell Executiu podria portar la norma al Parlament a finals d’any. Mentre avança la redacció del projecte, la Conselleria fomentarà la màxima participació de la ciutadania, el món associatiu i les institucions vinculades a la matèria per recollir la sensibilitat i la preocupació tant dels propietaris com dels llogaters.

Els treballs de redacció del projecte de llei van a càrrec de la Comissió de Codificació de Catalunya, que és l’encarregada de dissenyar, desenvolupar i revisar el dret civil propi de Catalunya. Totes les lleis que conformen el Codi civil de Catalunya han estat aprovades a partir de les propostes fetes per la Comissió de Codificació, que està formada per experts juristes, com ara acadèmics, notaris, registradors i advocats de reconegut prestigi. La presidenta d’aquest òrgan col·legiat i paritari és la consellera de Justícia, i el vicepresident és el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques, Xavier Bernadí. Les propostes de la Comissió de Codificació les revisa l’Observatori de Dret Privat de Catalunya, un altre òrgan assessor del Departament integrat pels representants de les principals institucions jurídiques i per un expert designat per cadascun dels grups parlamentaris.