Nieto carrega contra els Mossos: «No van actuar per impedir l'1-O sinó que van legitimar un referèndum il·legal»

L'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto ha carregat contra els Mossos i ha dit que no van actuar per «impedir l'1-O sinó que van legitimar un referèndum il·legal posant dos mossos a la porta de cada col·legi sense fer res». Ha criticat també que no va existir ni «unitat ni objectiu comú» per treballar conjuntament i que per això el matí de l'1-O van decidir no actuar de manera conjunta amb els Mossos, tal com estava previst fins hores abans. «Es trenca el compromís i la col·laboració amb els Mossos», ha remarcat. Tanmateix, ha defensat que van seguir «prestant auxili» a la policia catalana. A preguntes de l'advocat de Forn, Xavier Melero, l'exnúmero 2 d'Interior ha reconegut, però, que només van atendre 12 de les 112 peticions d'auxili dels Mossos.

Com ha fet durant tot l'interrogatori –i també a preguntes de les defenses- Nieto ha justificat l'actuació de la policia espanyola i ha criticat la visió que, segons el seu entendre, en volen donar els lletrats de la defensa. «Qui pot exercir la força en un país és la policia, vostès volen convèncer que la força exercida per persones que no són policies està bé, i la dels policies està malament i això no ho admetré», ha remarcat.

També ha dit que l'actuació l'1-O va ser «proporcionada» per «evitar que no es vulnerés la llei» i que és una actuació «lògica i correcta» i «normal en qualsevol país del món». A més, ha remarcat que per sobre de l'eficàcia estava la seguretat i que «així es va fer en totes les actuacions» de la Guàrdia Civil i la policia nacional l'1-O.

Nieto ha reconegut que no sabien quanta gent aniria a votar, tot i que en les reunions prèvies el major Trapero s'havia referit a dos milions de persones. «A nosaltres ens donava igual el nombre de gent si s'hagués fet bé la feina, ens vam haver d'adaptar a la circumstància i agafar-nos la via que ens quedava per complir el mandat judicial i aturar el referèndum», ha manifestat. A més, ha afegit que no s'ha pogut «certificar» que votessin dos milions de persones l'1-O.

«Situació anormal»

Nieto ha qualificat «d'anormal» la situació que es va viure a Catalunya l'1-O. «Qualsevol persona que veu presència policial i li demanen que faci una cosa, el normal és que ho faci, el que és anormal és que no fessin cas a la policia com va passar a Catalunya l'1-O», ha manifestat.

Ha dit que davant la «resistència» d'un nombre «important de gent», ha tornat a remarcat la «proporcionalitat» de la policia. També ha dit que en les converses prèvies amb la Generalitat i també els responsables dels Mossos a la junta de seguretat va ser «impossible» arribar a una solució i que van haver d'actuar per «evitar que s'incomplís la llei». «Vam estar dues hores i mitja de diàleg per buscar solució que no fos renunciar a la legítima reivindicació dels representants polítics però que no suposés un incompliment de la llei», ha explicat.

També ha dit que «no li consta» que alguns agents colpegessin a les parts superiors o donessin cops de puny al cap als votants. A preguntes de la defensa, també ha reconegut que li consten imatges de policies trencant vidres i ocasionant danys a béns públics. I ha replicat al lletrat Jordi Pina que «no es pot considerar destrosses quantioses».

«Cap policia hospitalitzat»

A preguntes de Pina, Nieto també ha reconegut que cap policia va acabar hospitalitzat i que tampoc va requerir d'assistència mèdica in situ a causa de les lesions que, segons l'exnúmero 2 d'Interior, van patir «alguns agents». «No em consta que algun hagués d'agafar la baixa», ha afegit.

Topada pel nombre de Mossos

La defensa de Forn -exercida per Xavier Melero- i Nieto han topat pel dispositiu dels Mossos per l'1-O. Melero ha recordat que un informe de la policia catalana elaborat durant el 155, signat per Ferran López i enviat a l'Audiència Nacional, es valorava el dispositiu de l'1-O com «el més potent» que havia fet mai el cos, mentre que Nieto ha defensat que el de les eleccions del 21-D va ser més gran, «en efectius i en hores». Nieto ha xifrat en 11.600 els mossos desplegats per les eleccions, davant dels 7.800 del dia del referèndum. Durant la seva declaració, Forn va remarcat que, durant el 21-D, els agents van disposar de 4 hores per anar a votar, a diferència del dia del referèndum, que no tenien aquesta opció perquè va ser declarat «il·legal» pel TC.

Preguntat per entrevistes a mitjans on apuntava que haurien calgut entre 60.000 i 90.000 efectius per a l'1-O, ha dit que es referia a una xifra per «evitar imatges» de persones anant a votar o obrint col·legis. Però, en canvi, sosté que per donar compliment a l'ordre d'impedir el referèndum els 6.000 agents destinats per part de les forces policials espanyols era suficient. «Amb 6.000 efectius que treballaven aquell dia es va aconseguir que el que va passar l'1-O no fos un referèndum», ha manifestat.

Lamenta la investigació a policies

Durant la seva declaració, Nieto ha defensat l'actuació policial de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant l'1-O i, a instàncies de Melero, ha lamentat que «diverses de desenes» d'agents estiguin sent investigats per jutges per l'acció d'aquell dia. «Hi ha un número important de persones que pateixen aquesta situació, espero que aviat deixin de ser investigats i s'evidenciï que no van tenir cap responsabilitat i que van actuar seguint la llei», ha reblat.

Tot i reconèixer que no s'havien desplegat unitats de mediació, Nieto ha assegurat que sempre hi va haver un «requeriment previ» als ciutadans concentrats abans d'intervenir.

«Perquè no van actuar els cossos estatals el 20-S?»

Melero ha preguntat a Nieto perquè unitats d'ordre públic de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil no van actuar el 20-S davant l'actitud dels Mossos. «Hauríem tingut un problema competencial, perquè la matèria en ordre públic a Catalunya la té el cos de Mossos», ha dit. Nieto, de fet, ha dit que també hi podria haver hagut «un problema de seguretat per als efectius i persones que estaven allà» perquè la «no presència» d'agents dels mossos «havia permès una sensació que no hi havia límits que va portar a la destrossa absoluta de vehicles de la Guàrdia Civil». Nieto, però, ha admès que a preguntes de Melero que aquell dia no hi va haver cap detenció.

En resposta a l'advocat Andreu van den Eynde, Nieto ha insistit en defensar actes de violència durant el 20-S a les portes del Departament d'Economia «amb una proporció evident i elevada». L'advocat de Junqueras i Romeva li ha demanat que posés un exemple concret i Nieto s'ha insistit en els danys als vehicles i en que es mantingués «aïllada» a la comitiva judicial. «És una mostra important de violència», ha defensat.

Reconeix que cap agent resulta ferit el 20-S

A preguntes del lletrat de Cuixart Benet Salellas, ha reconegut que cap manifestant del 20-S portava armes i que tampoc cap agent ni de la Guàrdia Civil ni dels Mossos va resultar ferit. «No es van produir agressions a guàrdies civils perquè es van haver de refugiar dins de l'edifici de la conselleria», ha justificat Nieto, que apunta que el registre estava acabat cap a les dos quarts de tres però que no van poder sortir per garantir la seguretat a la comitiva judicial.

Sobre el registre que van intentar fer a la seu de la CUP i que no es va produir, ha dit que formava part d'un «mandat judicial per requisar material del referèndum», tot i no reconèixer que els agents van intentar fer el registre sense una ordre directa del jutjat que els permetés entrar.

Armes als vehicles

L'exsecretari d'Estat de Seguretat ha explicat que va saber més tard que hi havia armes dins dels vehicles de la Guàrdia Civil «com és habitual», però ha insistit que aquella actuació era sota mandat judicial i que a ell no l'havien d'informar. «Existia una custòdia que es va mantenir fins que el número de persones que hi havia a l'entorn va desaconsellar la permanència a l'entorn», ha argumentat, «posteriorment se'm va informar del que va passar amb les armes, no en el moment que estava passant». A preguntes del lletrat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, ha dit que no li «consta» que s'hagi obert una investigació sobre la custòdia d'aquestes armes però que no «descarta» que s'hagi fet.