Quinze anys de presó per assassinar i esquarterar una dona a Vitòria

L’Audiència Provincial d’Àlaba ha condemnat a quinze anys de presó a l’home que el juny de 2016 va matar i va esquarterar una amiga al seu domicili a Vitòria i després va llençar les seves restes al riu Zadorra.

En una sentència feta pública aquest dimecres, el tribunal ha considerat que l’home és autor d’un delicte d’assassinat i li ha aplicat l’atenuant de confessió, ja que va reconèixer els fets. A més estableix que haurà d’indemnitzar amb 100.000 euros cadascun dels dos fills de la víctima, una dona de 60 anys.

La resolució segueix el veredicte emès per unanimitat pel jurat popular que el passat 25 de febrer va declarar a aquest home culpable d’haver donat mort de manera sorpresivaa la seva víctima, sense que ella pogués defensar-se. El jurat també va apreciar l’atenuant de confessió però no la d’alienació mental.

L’home, que tenia 43 anys quan es van produir els fets, té diagnosticat un trastorn de personalitat i dependència de l’alcohol i el cànnabis, però el tribunal considera «que no s’ha provat que tingués disminuïda de manera notable la seva capacitat de conèixer i voler cometre els fets» ni tampoc «lleument disminuïda la seva voluntat» d’«entendre l’abast» del fet.

Segons la sentència, el 15 de juny de 2016 l’acusat i la seva amiga van discutir a la casa del primer. L’home va reconèixer en el judici que el motiu d’aquesta discussió va ser un microones. Ella li «va treure de polleguera», ell va agafar una maça i va començar a colpejar-li la cara i el cap principalment, va dir.

Com a conseqüència la dona va patir un traumatisme cranioencefàlic que li va causar la mort «com volia l’acusat». Després va esquarterar a casa seva el cadàver amb la intenció de fer-ho desaparèixer i en els dies posteriors es va desfer de les seves restes traslladant-los en bosses, una motxilla i una maleta fins el curs del riu Zadorra en diversos viatges.

El tribunal afirma que l’acusat va atacar la seva víctima de manera sorpresiva i que va repetir els cops quan ella es trobava ajaguda i atordida pels cops inicials pel que no podia defensar-se de l’agressió, per això es considera que va actuar amb traïdoria i se li consideri autor d’un assassinat.

Tanmateix no s’ha provat que les ferides que l’acusat va causar en la dona superessin «de molt» les necessàries per provocar la mort, ni que aquest incrementés de manera innecessària el seu sofriment i dolor, com va mantenir la Fiscalia que va arribar a reclamar un total de 22 anys i mig de presó per un delicte d’assassinat amb traïdoria i acarnissament.

Després del veredicte del jurat, el Ministeri Públic va rebaixar tanmateix la seva petició a 17 anys i mig de presó, mentre que la defensa de l’acusat va sol·licitar una pena de 15 anys.

Respecte a l’acarnissament, la sentència manté que és raonable que el jurat no acredités tal agreujant ja que els metges forenses que van declarar el juny van expressar que les lesions que va patir la víctima no estaven destinades a «augmentar el sofriment de la víctima i sí dirigides a causar la mort».

La sentència també recull que els psiquiatres forenses que van declarar van mantenir que l’acusat conservava les seves capacitat intel·lectives i volitives en prou grau per entendre i voler els seus actes, sense perdre la noció de la realitat quan es van produir els fets i van afegir que els trastorns que pateix no van afectar «en cap manera a la seva capacitat de comprendre i voler portar a cap» aquesta conducta il·lícita.

Tanmateix en fixar la pena pel delicte d’assassinat, que va des dels 15 als 25 anys, el tribunal imposa la menor condemna al tenir en consideració els dos trastorns que pateix -encara que no s’hagin reconegut com a atenuant- i també l’exclusió social i marginal de l’acusat.

Contra aquesta sentència cap recurs davant del Tribunal Superior de Justícia del País Basc.