Una setmana de judici en cinc idees

La quarta setmana del judici delprocésha centrat el focus sobre l'actuació dels Mossos d'Esquadra i sobre l'ocorregut els dies immediatament anteriors al 1-O, en les reunions clau del 26 i 28 de setembre i en la pròpia data del referèndum il·legal.

Aquestes són algunes de les idees clau de les quatre últimes setmanes del judici:

Trapero i els Mossos d'Esquadra

Han estat els protagonistes en una setmana en la qual s'ha escrutat la seva actuació en els dies clau de la tardor de 2017. Molt criticats pels comandaments de la Policia i de la Guàrdia Civil i pels càrrecs polítics de l'anterior govern del PP, les versions del qual es resumeixen en les paraules del coordinador del dispositiu, Diego Pérez dels Cobos: L'actuació dels Mossos va ser «insuficient, inadequada i ineficaç», «una estafa».

Ni Dels Cobos, ni el cap de la Policia; SebastiánTrapote, ni el de la Guàrdia Civil, ÁngelGozalo, van tenir objeccions a criticar al cos policial català ni al seu llavors cap, el major Josep LluísTrapero, citat dijous que ve 14, encara que és probable que opti per no declarar davant el tribunal com a testimoni en estar acusat en l'Audiència Nacional.

A Traperol'han assenyalat per seguir la línia delGoverni apartar-se del mandat judicial de frenar el 1-O i de muntar un operatiu basat en els ja famosos «binomis» d'agents manifestament inoperatiu. És a dir, de facilitar el referèndum il·legal i donar-li aparença de normalitat.

L'últim testimoniatge de la setmana va ser el de ManelCastellví, en aquells dies comissari d'Informació dels Mossos i, tal vegada, l'única veu de la cúpula d'aquest cos que s'escolti en el Suprem en estar els altres investigats en altres processos.

La seva versió admet errors d'informació i de planificació (per part de tots els cossos implicats) que es va traduir en un dispositiu «insuficient». També reconeix que va haver-hi comportaments d'agents impropis del que s'espera d'un policia.

Però ofereix matisos clau sobre el paper del cos en els dies clau. En dues ocasions van advertir a l'expresident Carles Puigdemont del risc de «escalada de violència» si mantenia el 1-O i en ambdues van ser ignorats. El propi Trapero va intentar «dissuadir» a Puigdemont el 26-S. Ho van intentar de nou el 28. Sense èxit.

I aquest relat afegeix dades desconegudes fins ara, com que els Mossos, malgrat no mobilitzar als antidisturbis, van tancar «per la força» 23 centres de votació.

El 20S

Fins a aquesta setmana, s'havien presentat davant el tribunal dos relats antagònics de l'ocorregut el 20 de setembre enfront de la Conselleria d'Economia. De la violència i la fustigació que van denunciar els càrrecs polítics del PP, al moviment pacífic, festiu i democràtic del qual van parlar els acusats.

L'ocorregut en aquesta jornada s'antulla clau per a l'acusació de rebel·lió, que com és sabut requereix l'ús de la violència, i s'esperava el que els comandaments policials haguessin de dir sobre l'assumpte. No obstant això, ha passat gairebé desapercebut en les seves declaracions, molt més centrades en el 1-O i els dies previs.

Si que va cridar l'atenció queCastellvíreconegués que els Mossos no van prendre declaració a Jordi Sànchez ni a Jordi Cuixart després de l'ocorregut en aquesta jornada.

I, per sobre de tot, va ressonar en el saló de plens del Suprem la veu de Montserrat del Toro, la lletrada judicial que va participar en el registre i que va comptar, de forma sistemàtica, pausada, detallada, la qual cosa va percebre des que va entrar a primera hora del matí fins que va sortir passada la matinada.

Del Toro va sentir «por», va témer per la seva integritat i per la del material confiscat i es va negar a sortir entre la gent amuntegada enfront de l'edifici. Finalment, va anar pel teatre limítrof, previ pas pel terrat i després de múltiples vicissituds.

Entre elles, la trucada d'auxili al jutge Martínez Sunyer («M'has de treure d'aquí») o la d'aquest al major Trapero per a donar-li mitja hora per a resoldre la sortida de la lletrada.

Proveïdors que no han cobrat res

Cap dels cinc primers proveïdors del 1-O citats han admès haver cobrat de la Generalitat, ni de ningú. I això malgrat que, excepte en un cas, els treballs es van realitzar amb factures remeses a les autoritats catalanes, que a vegades les retornaven en negatiu.

El més cridaner és el d'una empresa l'acord de la qual no va acabar fructificant perquè es va tirar enrere davant els dubtes de com anava a cobrar el servei, perquè els líders sobiranistes van parlar de «tercers». Dos més van renunciar a reclamar el cobrament del servei per diversos motius, al quart no se li va preguntar si les seves factures li van ser abonades i només una continua litigant per a cobrar els 130.000 euros per la compra dels espais publicitaris en premsa escrita.

Les sorpreses

Vàries i molt cridaneres. La primera, la revelació per part del llavors secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, que en els intents de dissuadir a Puigdemont de seguir endavant amb el 1-O pesi al mandat judicial de paralitzar-lo, se li va proposar fer una consulta simbòlica en carrers o places, i que allò no s'anava a impedir.

Va ser en la Junta de Seguretat de Catalunya convocada per al 28 de setembre, però la resposta de Puigdemont va anar no fer «ni el més mínim gest de cessió».

No va ser l'única. També es va saber aquesta setmana que les armes que estaven en els cotxes de la Guàrdia Civil que van ser danyats durant els registres del 20S no eren de munició convencional, com s'havia plantejat fins al moment, sinó de pilotes de goma. Així ho va explicar el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya llavors, ÁngelGozalo.

I una més, encara que ja citada: La que els Mossos van usar «la força» l'1 d'octubre.

Puja la temperatura en la relació entre Pina i Marchena

Si bé són constants les interrupcions entre el lletrat Jordi Pina i el president del tribunal, Manuel Marchena, aquesta setmana el magistrat va recordar, per si hi havia dubtes, quin escalafó ocupa cadascun a la sala en la picabaralla més dura fins avui. «No entre en debat amb mi», li va etzibar el jutge al lletrat.

Pina no va desistir de la seva obstinació per preguntar a un testimoni, de manera que, davant la mirada atònita del tribunal pel 'desafiament' verbal del lletrat, Marchena va resoldre l'assumpte: «Vostè no em pot interrompre, jo a vostè sí».