11 de març de 2004: Quinze anys del major atemptat terrorista a Espanya

Vint-i-un minuts abans de les vuit del matí tres bombes esclataven en un tren que arribava a Atocha. Altres set ho feien després en altres combois aquell 11 de març de 2004, el dia de l'atac terrorista més gran d'Espanya, que va inundar de solidaritat el país i també el va sacsejar a tres dies d'unes eleccions.

192 persones van ser assassinades en els atemptats perpetrats per una cèl·lula de terroristes d'Al-Qaeda: 34 van morir al tren que va explotar a l'estació d'Atocha; 63 en el qual el va esclatar al carrerTéllez; 65 en el de l'estació del Pozo; 14 en el de l'estació de Santa Eugenia i 16 en diferents hospitals, l'última el 2014 després de romandre en coma deu anys. Més de 1.800 viatgers van resultar a més ferits.

Quinze anys després, ningú dubta que les forces de seguretat, serveis d'emergència i també la ciutadania van respondre amb escreix a la major emergència que fins al moment havia patit Espanya, un abans i un després en la resposta a un atemptat i en la lluita contra un terrorisme que vèiem llunyà, més acostumats a combatre a ETA.

Del 11M quedaran imatges col·lectives com les de desenes de veïns en pijama auxiliant als ferits, autobusos convertits en improvisades ambulàncies i centenars de ciutadans que van deixar la feina o les classes a la universitat per a donar sang.

Però la massacre jihadista deixa per a la història uns dies frenètics també en l'escena política. Amb l'autoria dels atemptats difusa en les primeres hores, els partits van suspendre les seves campanyes a tres dies de la celebració d'eleccions generals.

Dues hores després de l'atemptat, el llavors president del Govern, José María Aznar -Mariano Rajoy era el candidat del PP-, convocava el gabinet de crisi i al migdia el ministre de l'Interior, Ángel Acebes, assegurava que «no hi havia dubte de l'autoria d'ETA».

Una resposta que, lluny de diluir la pregunta de «qui ha estat», que es feien molts ciutadans, va començar a créixer la hipòtesi jihadista gairebé al mateix ritme amb el qual milers de persones començaven a sortir als carrers en solidaritat amb les víctimes.

El 14 de març el candidat socialista José Luis Rodríguez Zapatero es convertia en el nou president del Govern. Mentrestant, els serveis d'informació de les forces de seguretat s'afanyaven per encaixar les peces de la massacre i localitzar als seus autors.

Una motxilla-bomba sense esclatar, trobada al tren de l'estació del Pozo, va permetre conèixer el tipus d'explosiu i el número de la targeta del mòbil al qual estava connectat.

Segons la investigació, l'atemptat va ser obra del Grupo Islámico Combatiente Marroquí (GICM), autor de la mort de 45 persones a Casablanca al maig de 2003, i les bombes es van preparar en una finca deChinchón(Madrid).

No havia passat un mes de l'atemptat quan el 3 d'abril la Policia detenia amb set dels terroristes en un pis de la localitat madrilenya de Leganés. Tancats pelsGEO, la cèl·lula es va suïcidar amb una forta explosió que també va matar al sotsinspector Francisco JavierTorronteras, que elevava la xifra de víctimes a 193.

Dos mesos després, el Congrés dels Diputats aprovava la creació d'una comissió parlamentària d'investigació sobre els atemptats, dels quals ja hi havia més d'una desena de detinguts.

No va ser fins al 15 de febrer de 2007 quan va arrencar a Madrid el judici. La sentència va arribar a l'octubre per a concloure que en els atemptats van participar 22 homes: els set que es van suïcidar en un pis de Leganés (Madrid), altres 14 processats que van rebre penes no superiors als 15 anys de presó i una persona sense identificar.

Els set suïcides de Leganés (entre ells JamalAhmidan, el Chino, iSerhaneBenAbdelmajid, el Tunisià) van ser els qui al costat de JamalZougam, detingut l'endemà, iOtmanGnaoui, detingut el 30 de març, van col·locar les 13 motxilles carregades amb explosius (tres no van detonar).

Zougami ElGnaoui, condemnats a 42.922 i 42.924 anys de presó, respectivament, van ser considerats autors dels atemptats: el primer, perquè va ser reconegut als trens; i el segon, perquè el seu ADN va ser trobat en una dessuadora d'un dels terroristes.

La tercera condemna més gran va recaure en elexminer José Emilio SuárezTrashorras, que va ser condemnat a 34.715 anys per sostreure els explosius i subministrar-los a la cèl·lula.

Quinze anys després, el 11M és un cas «judicialment resolt», encara que no tancat, ja que la sentència va deixar oberta la possibilitat que hi hagués més terroristes implicats, i el jutjat de l'Audiència Nacional que va investigar l'atemptat manté oberta una peça amb els perfils genètics que van quedar sense identificar.

Sense oblidar la participació d'altres quatre terroristes que van fugir: SaidBerraj(en parador ignorat),OthmanElMouibi MohamedAfalah(suposadament morts en atemptats suïcides a l'Iraq), i MohamedBelhadj, ja condemnat al Marroc a 11 anys de presó.

Dels 18 condemnats a Espanya llavors pels atemptats, dos segueixen a la presó,Zougami Hassan ElHaski(14 anys de presó a Espanya i a altres 10 al Marroc, on ha de ser extradit després de complir condemna). Tots dos van ser detinguts el passat octubre per integrar un front jihadista en diferents presons.

En aquest temps, l'Estat ha indemnitzat a les víctimes amb més de 318 milions d'euros, i encara prop de 200 ferits o familiars de morts necessiten ajuda psicològica per estrèsposttraumàtic, ansietat o depressió.

A més, 89 pateixen avui dia ferides que els han deixat totalment invàlides o amb un grau d'incapacitat física que els inhabilita per a treballar.

Quinze anys després les forces de seguretat han hagut de reforçar la lluita contra el terrorisme internacional fins fins i tot multiplicar per cinc els seus efectius especialitzats. Des del 11M s'ha detingut a unes 800 persones i a altres 102 en operacions en altres països, s'han desbaratat plans avançats d'atemptats i reforçat la legislació.

Però també en aquest temps Espanya ha tornat a patit un atemptat. El 17 d'agost de 2017 una cèl·lula jihadista assentada a Ripoll (Girona), integrada per joves que havien estat radicalitzats per l'imant de la localitat, causaven 16 morts: 14 a Les Rambles de Barcelona atropellats per una furgoneta, un apunyalat a Barcelona i un altre a Cambrils (Tarragona)