Un exresponsable del Diplocat reconeix pagar hotels i vols a «visitants internacionals» però nega que fossin observadors

L'exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, ha reconegut que des de l'organisme (que té entre 85-90% de participació de la Generalitat) es van pagar 40.591 euros per hotels i vols per un programa de «visitants internacionals» que va estar a Catalunya entre el 29 de setembre i el 2 d'octubre. Ha negat, però, que vinguessin en missió electoral. «Va ser un programa de visites internacionals, no d'observació electoral», ha manifestat Royo, que diu que d'aquests programes en feien quasi tots els mesos i que aquest en concret es va organitzar a petició de diversos diputats estrangers. «No vam organitzar cap referèndum ni estàvem implicats», ha remarcat Royo, que ha desvinculat Diplocat de la Generalitat. També ha dit que van complir «escrupolosament» amb la intervenció del Ministeri d'Hisenda i que no es van fer pagaments al marge. De fet, ha dit que alguns projectes es van seguir pagant amb el 155 vigent.

Durant tot l'interrogatori, Royo ha desvinculat l'acció del Diplocat –que feia tasques de diplomàcia pública- amb la gestió de la Generalitat, tot i reconèixer que entre el 85-90% del pressupost del consorci prové del Govern (amb participacions públiques de Diputació de Barcelona i Ajuntament de Barcelona). Royo està investigat al jutjat 13 però ha decidit declarar totes les preguntes.

Segons ha defensat, les decisions de les accions que feien les decidia el ple i l'acció no la marcava ni la conselleria d'Acció Exterior de Raül Romeva ni tampoc cap altre departament. «La gestió de Diplocat i Generalitat és totalment independent», ha manifestat.

La fiscal Consuelo Madrigal ha preguntat insistentment per pagaments que ha fet el Diplocat i que consten en atestats policials. Un d'ells és una factura de 40.591 euros que es van pagar en concepte d'hotels i agències de viatges per un grup estranger que va estar a Catalunya entre el 29 de setembre i el 2 d'octubre de 2017.

Royo els ha definit com a «visitants internacionals», ha dit que la majoria eren parlamentaris i que alguns es van pagar les despeses des dels seus parlaments o els seus partits. Ha defensat que eren visites habituals, que se'n feien pràcticament tots els mesos, i que en aquest cas concret ho havien sol·licitat directament ells interessats pel context polític.

L'exsecretari general ha deixat clar –a preguntes de la lletrada Judith Gené- que no havien d'elaborar cap informe ni fer cap tasca i que, des del Diplocat, se'ls van organitzar reunions i activitats durant aquells dies.

«No són observadors internacionals»

En tot moment, ha dit que la comitiva no va venir per a fer «cap observació electoral». «Una missió d'observació electoral no té res a veure amb això, comproven si el vot és just i transparent i per definició ho finança i ho organitza una entitat que no té res a veure amb el territori que ho organitza», ha explicat Royo.

Per això, ha dit que es van pagar part de les despeses d'aquests «visitants internacionals» des del Diplocat. I ha explicat algunes missions similars que havien organitzat anteriorment, també una per al procés participatiu de 2014.

A preguntes de les defenses, ha deixat clar que Diplocat «no va organitzar ni va estar implicat amb el referèndum» i s'ha qüestionat per què ara es sospita d'una activitat que, segons defensa, porten fent de la mateixa manera des de fa anys. A més, ha deixat clar que el Diplocat no tenia cap avís per part del TC ni cap altre tribunal per abstenir-se de fer aquestes activitats.

Encàrrec acadèmic pagat fins i tot amb el 155

També li han demanat sobre una factura de més de 54.000 euros que es va abonar a una empresa britànica per contractar els serveis de l'exprimer ministre holandès Wim Kok i que va ser retornada. Royo ha explicat que a partir del maig es va gestar un projecte per fer un encàrrec a un equip d'acadèmics per elaborar un estudi sobre el context entre Catalunya i Espanya. Els contractes es van formalitzar al juliol i, segons Royo, els diferents experts van treballar o bé des de Barcelona o bé passant èpoques a Catalunya, també durant els dies del referèndum.

Segons Royo, van voler buscar un «portaveu» que «professionalitzés» la tasca dels experts i fes públiques les conclusions i es va contactar amb Kok, a qui se li va fer un ingrés de 54.030 perquè «reservés» les dates per venir a Catalunya. Però l'empresa britànica per la qual treballava va retornar els diners perquè l'exministre ja estava «compromès» amb d'altres projectes en aquelles dates.

Al final, va capitanejar el projecte Helena Catt, que havia de declarar aquesta tarda a petició de l'acusació i ho farà, finalment, el dia 27 de març. Royo ha explicat que l'encàrrec que se'ls va fer es va pagar sense cap problema, també durant la intervenció dels comptes de la Generalitat per part de l'Estat (a partir del 15 de setembre) i també, fins i tot, durant l'aplicació del 155. «El projecte es va pagar íntegrament, amb abonaments fets al gener del 2018 i quan jo ja estava cessat del meu càrrec», ha explicat.

En aquest cas, ha dit que no es va donar indicacions al grup perquè buscaven que fos «independent» i que elaborés l'informe acadèmic «amb el màxim rigor científic». Ara bé, sí els va donar la «indicació» que s'haurien de reunir amb l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i algun representant de la Generalitat per tenir «un context general» de la situació.

A preguntes de Vox, ha dit que quan es contracta aquest informe acadèmic encara no se sabia si hi hauria referèndum, ja que el projecte es gesta al maig i se signen contractes al juliol. «Quan se signa el contracte no sabem què es farà, el projecte es fa independentment del referèndum», ha remarcat.

Desvinculació dels pagaments del BBVA

La fiscal també ha demanat sobre uns pagaments que consten a la causa i que s'haurien fet a The Hague Centre for Strategic Studies des d'una entitat del BBVA on la delegació del govern a Brussel·les hi té un compte. Royo ha dit que no coneix aquesta entitat i que no els han fet cap encàrrec. «No hi tinc relació, el compte és de la Generalitat i com som un consorci diferent no tenim res a veure», ha manifestat. Un dels integrants d'aquest centre d'estudis, Paul Sinning, havia de declarar aquesta tarda com a testimoni, però s'ha ajornat al dia 27 de març.

La fiscal també li ha preguntat sobre uns pagaments mensuals de 2.700 euros al grup editorial del diari Ara per traduir informacions i articles a l'anglès. Segons ha dit, la col·laboració es portava a terme des del 2015 i desconeix per què durant els mesos d'estiu del 2017 es van interrompre aquests pagaments. «Ho vaig demanar a comptabilitat i no m'ho van aclarir», ha explicat.