PP i Cs demanen actuar contra Arran i la CUP després dels atacs a les seves seus

El PP i Ciutadans han demanat aquest dimarts que l'Estat actuï contra la CUP i la seva organització juvenil, Arran, després dels atacs a les seves seus de Barcelona, en una jornada en la qual el PSOE ha lamentat que l'única esperança del PP per a governar sigui aliar-se als «nostàlgics franquistes».

En la seva visita a les Falles de València, el president del PP, Pablo Casado, ha exigit que l'organització juvenil Arran vinculada al partit independentista sigui il·legalitzada, igual que es va fer amb aquelles que promovien la 'kale borroka' al País Basc.

En una línia similar, el president de Cs, Albert Rivera, ha exigit que es retirin a la CUP els fons públics per cometre «atemptats i atacs» contra altres forces, perquè en la seva opinió no es pot donar diners als qui «utilitzen la violència».

«Aquests atacs són inadmissibles, són pura 'kale borroka', cal aplicar la llei que està en vigor des de 2002 i que diu que aquelles organitzacions que encoratgin la violència han de ser il·legalitzades», ha assegurat Casado en referència al partit independentista.

I, d'altra banda, el president del PP ha admès que pot arribar a acords conjunturals amb Vox quan li han preguntat pel «fitxatge» per part de la formació d'extrema dreta de militars que han exaltat el franquisme.

Un possible pacte al qual ha al·ludit el ministre de Foment i secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, que ha lamentat aquest dimarts que l'«única esperança» del PP de tornar a governar sigui unir-se a un partit com Vox, que al seu judici resulta cada vegada «més tenebrós» i fitxa candidats «nostàlgics del franquisme».

Ábalos, que ha coincidit amb Casado al balcó de l'Ajuntament de València per a veure l'última mascletà de les Falles, ha advertit del «temor» a una «involució democràtica, sobretot perquè hi ha qui ja actua sense cap mena de complexos».

A més de vetar l'entrada a una roda de premsa en la seva seu de Palma a un fotògraf i un redactor del Diari de Mallorca, Vox ha revelat aquest dimarts nous fitxatges per a les generals, entre els quals destaca Nerea Alzola, ex-regidora i ex-parlamentaria basca del PP i membre de l'associació basca de Víctimes del terrorisme Covite, que serà candidata al Congrés per Bizkaia.

També Ciutadans ha donat a conèixer avui els noms dels qui acompanyaran a Inés Arrimadas en la candidatura per Barcelona per al Congrés: Toni Roldán, Fernando de Páramo, José María Espejo-Saavedra i Carina Mejías.

A més, el president de la formació ha sortit avui en defensa del seu número dos per Madrid, el ex vicepresident de Coca-Cola Marcos de Quinto, que en Twitter ha defensat posicions semblants a les de Vox en polítiques de gènere.

«És una persona lliure, opina el que li dóna la gana», ha dit el president de Ciutadans sobre un dels seus fitxatges més sonats.

A diferència de la resta de partits, que en els últims dies han anat revelant apostes electorals, a Podemos la formació encara treballa en la incorporació d'algun 'fitxatge' d'última hora a les seves llistes, triades en primàries des de desembre.

La formació habitada també ha negat aquest dimarts que el seu candidat per Barcelona, Jaume Asens, sigui independentista, i ha defensat que comparteix l'aposta de la formació habitada per la convivència entre Catalunya i Espanya.

La portaveu d'Unidos Podemos, Irene Montero, ha qüestionat avui si la Junta Electoral Central és «un partit més» de la campanya després d'ordenar la retirada dels llaços grocs, en la mateixa jornada en què el president català, Quim Torra, s'ha negat a treure del balcó del Palau de la Generalitat el cartell de suport als presos polítics.