Alerten d'un augment de les conductes de risc dels trastorns alimentaris i de la complexitat dels casos

Un 5% de les nenes i adolescents pateix un trastorn de la conducta alimentària (TCA) i un 11% més està en risc, tot i que els experts sospiten que aquesta darrera xifra es queda curta, segons dades facilitades per l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB). En una entrevista a l'ACN, la directora general de l'entitat, Sara Bujalance, alerta que, si bé la incidència d'aquests trastorns es manté, les conductes de risc són més freqüents i, a més, les presenten nenes cada vegada més petites. Els professionals també observen que els trastorns són més complexos. Bujalance recomana «promocionar factors protectors, com l'autoestima, una imatge corporal positiva, un estil de vida saludable i el sentit crític davant el model de bellesa i la pressió social» entre els joves, perquè portin «una 'vacuna' per prevenir aquest tipus de trastorns».

Les conductes de risc relacionades amb els trastorns de la conducta alimentària com seguir una dieta sense control mèdic per perdre pes, o fins i tot utilitzar el vòmit, estan augmentant entre la població general i sobretot entre la més vulnerable, els infants i joves, adverteix Bujalance en una entrevista amb l'ACN. La gran majoria de les persones afectades són noies (nou de cada deu), però els nois també pateixen aquest tipus de trastorns. Els principals són l'anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, el trastorn per afartament i el trastorn de la conducta alimentària no especificat.

La franja d'edat en què habitualment s'havia descrit l'inici d'un trastorn de la conducta alimentària anava dels 12 als 21 anys, però la pràctica està informant que més infants, sobretot nenes, presenten un trastorn o conductes de risc abans, assenyala la directora general de l'ACAB.

La complexitat d'aquests trastorns també augmenta, amb comportaments que, si bé ja existien, no eren habituals, com les autolesions. «És relativament freqüent trobar adolescents que presenten algun tipus de patologia amb aquesta conducta», afirma la directora general de l'associació.

També incrementa la freqüència de la comorbiditat, és a dir, cada vegada hi ha més persones amb trastorns de la conducta alimentària que presenten una altra patologia. «Això en dificulta la detecció i també el tractament», adverteix. Un altre factor que augmenta la complexitat és que, si els trets típics de la personalitat que s'associaven amb aquests trastorns eren els de persones molt perfeccionistes o autoexigents, ara, a més d'aquests, els professionals identifiquen altres perfils.

Bujalance afirma que, si bé no hi ha estudis que concloguin què ha fet augmentar la complexitat dels trastorns i les conductes de risc, la pràctica del dia a dia indica com a possibles factors, una «societat que s'està desenvolupant ràpidament en alguns aspectes, com les noves tecnologies i el seu fàcil accés». Els professionals sospiten que internet ha pogut contribuir com un «element de contagi social» en conductes, per exemple, com les autolesions.

La directora general de l'ACAB destaca que un altre dels factors a què es pot atribuir aquest augment és «la hipersexualització en la infància, sobretot de les nenes». «Cada vegada des de més petites se'ls exigeix una mena de comportaments i aparença física que, lluny d'afavorir-ne l'autoestima i el benestar, les fan sentir insegures o insatisfetes amb el seu cos», alerta. Un altre dels elements és que moltes famílies els resulta difícil poder conciliar la vida laboral i personal tant com els agradaria.

Internet: necessitat de normes «contundents» i de prevenció

A Internet es publiquen continguts que afavoreixen el desenvolupament de conductes de risc i de trastorns alimentaris i, fins i tot, que fan apologia explícita de l'anorèxia i la bulímia. «Normalment els crea una persona afectada, que parla de trucs per amagar la malaltia a la família o fa 'curses de quilos' per veure qui s'aprima més», alerta.

En aquest sentit, Bujalance demana normes «contundents» per frenar aquests continguts i celebra que el Govern aprovés a principis d'any una modificació del Codi de Consum de Catalunya per sancionar l'apologia de l'anorèxia i la bulímia a pàgines web o xarxes socials. La modificació permet perseguir i sancionar amb multes de fins a 100.000 euros les empreses i serveis digitals que, tot i conèixer l'existència d'aquests continguts a les seves plataformes, no els eliminin. La directora general de l'ACAB valora aquest «petit pas» i demana, d'una banda, que la mesura no només s'apliqui des del Codi de Consum, sinó també des de la Llei de Salut Pública, i de l'altra, que s'ampliï a l'àmbit estatal i internacional.

Però més enllà de les restriccions normatives, la directora general de l'ACAB posa èmfasi en la necessitat de programes de prevenció entre la població més vulnerable per «empoderar-la» i perquè «se sàpiga protegir d'aquest tipus de continguts». L'associació fa cada curs escolar prop de 400 intervencions en instituts i escoles amb aquest objectiu. «La manera d'empoderar els joves és que siguin crítics amb la pressió que poden rebre davant de determinats models de bellesa. Es tracta que es posin un 'impermeable'», afirma.

Menjar en família i amb els mòbils lluny

Bujalance recomana fer almenys un àpat al dia amb la família com un hàbit que pot protegir els infants i joves no només dels TCA, sinó també d'altres patologies, perquè «fomenta el benestar, l'autoestima i una bona relació». L'àpat en família, puntualitza, implica que tots els membres estiguin asseguts a la taula, preferiblement menjant el mateix amb les quantitats corresponents i amb la televisió apagada i els mòbils i les tauletes, també.

La directora general de l'ACAB assenyala que, més que predicar un estil de vida saludable entre els més menuts de la família, «la millor manera d'educar els fills en la satisfacció corporal és que tu t'acceptis com ets i et relacionis amb el cos sota criteris de salut». «El més important no és quant pesa una persona, sinó l'estil de vida que porta i l'estat de salut que té», insisteix.

Què fer davant els senyals d'alerta

Canviar els hàbits alimentaris per perdre de pes; fer comentaris despectius cap al propi cos o augmentar de forma exagerada l'activitat física són senyals d'alerta que poden fer sospitar les famílies que existeixen conductes de risc o trastorns alimentaris. També, veure que desapareix molt menjar de cop de la nevera; trobar grans quantitats de restes o passar-se molta estona al bany després dels àpats; canvis en el rendiment acadèmic; aïllament social o estats d'ànim d'irritació o tristesa de manera constant.

Però què han de fer les famílies davant d'aquesta situació? Bujalance indica que han de demanar atenció mèdica especialitzada. El primer pas és acudir al metge de capçalera, que és qui deriva els pacients a les unitats especialitzades. És important, remarca, que els pacients i les famílies confiïn en els especialistes que els atenen, sobretot perquè el procés de recuperació és llarg.

Normalment són les famílies les que comencen aquest camí, ja que les persones afectades no atribueixen el patiment que tenen al trastorn, sinó a altres motius. Les famílies i els pacients es poden sentir sols o desorientats davant la sospita o el diagnòstic d'un trastorn de la conducta alimentària. En aquest sentit, l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia ofereix orientació sobre quins recursos existeixen i acompanya pacients i famílies, per exemple a través de grups de suport, en el procés de recuperació.