Vuit dècades del final d'una guerra civil encara per tancar

El comunicat militar que Franco va escriure a mà l'1 d'abril de 1939 va posar fi a la Guerra Civil tot i que, 80 anys després, encara es manté viu el debat de la memòria històrica i de les conseqüències que va oferir el conflicte fratricida.

Una efemèride a la qual s'uneix la del 60 aniversari de la inauguració del Valle de los Caídos, que es commemora enmig de la controvèrsia per la decisió del Govern de Pedro Sánchez d'exhumar les restes del dictador el pròxim 10 de juny si el Tribunal Suprem no ordena abans la seva suspensió cautelar.

«En el dia d'avui, captiu i desarmat l'Exèrcit vermell, han aconseguit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat», va ser el missatge que va llegir al país el locutor FFernando Fernández de Córdoba a través dels micròfons de Ràdio Nacional a Burgos.

Amb aquest comunicat, es donava per culminada la guerra desencadenada el juliol de 1936 amb la revolta de les tropes nacionals contra la II República i que va provocar la mort i l'exili de desenes de milers de persones.

«La Guerra Civil segueix, en certa manera, no viva, però recordada perquè hi ha molts polítics interessats a recordar-la per les raons que siguin», sosté el periodista i escriptor JavierReverteen declaracions a Efe.

Per aReverte(Madrid, 1944), la tragèdia que va sacsejar a Espanya ja «no és res per a molta gent, com els joves, que la veuen com una cosa passada, una història com la dels gots», però, assegura, encara roman en la memòria dels qui van patir el seu dolor.

L'autor d'una trilogia sobre la Guerra Civil reeditada ara amb motiu de l'efemèrides creu que «caldria traçar una franja i dir 'fins aquí hem arribat'» i aconseguir que «els polítics no parlin tant d'ella» i deixin d'emprar-la com a «pretext per a plantejar una política o donar una imatge que els convé davant dels seus electors».

També veu essencial que els artistes, al cinema i a les novel·les, mirin la Guerra Civil com un episodi tràgic i èpic de la història, «però que se'n va anar». «Quan comencem a mirar-la així des de la política i des de l'art, el fantasma de la Guerra Civil desapareixerà dels nostres caps», afegeixReverte.

L'hispanista Ian Gibson reflexiona sobre el que seria Espanya en l'actualitat de no haver estat víctima del desastre del conflicte bèl·lic. «En els anys 30 anava camí de ser un país cultíssim i tot es va trencar brutalment. M'aixeco cada matí pensant el que podria ser Espanya avui si no hagués ocorregut allò. Ho tenia tot», lamenta Gibson (Dublín, 1939).

L'historiador creu que no es passarà pàgina fins que se superi l'assignatura pendent dels més de 100.000 espanyols les restes dels quals segueixen en cunetes i fosses comunes.

També veu prioritari resoldre «un problema moral» com el d'exhumar al dictador, una controvèrsia avivada per l'obstinació del Govern socialista de treure'l del Valle de los Caídos que posa en relleu que encara continuen vius alguns calius de la guerra transcorreguts 80 anys de la seva final.

Establert a Espanya des de fa mig segle, Gibson es mostra convençut que seria «un alleujament immens per a tots el país, no només per a l'esquerra, sinó també per a la dreta».

La decisió de treure les restes xoca amb la família Franco, amb la comunitat benedictina que administra el recinte i amb l'Asociación para la Defensa del Valle de los Caídos (ADVC).

El president d'aquesta entitat, Pablo Linares, argumenta que el conjunt monumental no es va edificar per a enterrar al llavors cap de l'Estat, sinó als combatents de tots dos bàndols.

«És un lloc de pau i reconciliació i ningú s'hauria de sentir molest», emfatitza a Efe Linares, nét d'un republicà que va treballar al Valle de los Caídos.

Sis dècades després de la seva obertura, que Franco va fer coincidir amb el 20 aniversari de la fi de la guerra, romanen enterrats 33.487 cadàvers, dels quals més de 12.000 estan sense identificar.

Linares lamenta que el mausoleu deCuelgamuros «sigui tan sensible a la política», quan la prioritat hauria de ser la seva conservació davant el «lamentable» estat del temple i de la creu que el corona, considerada la més alta del món amb els seus 150 metres d'altura.