Molinero confirma que Puigdemont va dir que declararia la independència si l'1-O hi havia alguna «desgràcia»

El comissari dels Mossos Joan Carles Molinero ha confirmat aquest dijous al Tribunal Suprem que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va assegurar que declararia la independència si l'1-O es produïa una «situació límit» o una «desgràcia». Segons Molinero, Puigdemont ho va dir al final de la reunió del dia 28 de setembre del 2017 al Palau de la Generalitat amb la prefectura de la policia catalana, després que el major Josep Lluís Trapero manifestés que esperava que durant la jornada del referèndum no es produís «cap desgràcia important que s'hagués de lamentar». Molinero ha confirmat així la declaració que va fer en aquest mateix sentit al Tribunal Suprem el comissari Ferran López. Molinero també ha dit que van avisar el Govern de possibles «enfrontaments» i «conflictivitat social» durant la jornada de l'1-O, i que els Mossos complirien amb el mandat judicial.

Molinero, que està investigat per un jutjat de Cornellà però que igualment ha acceptat respondre a totes les preguntes com a testimoni al Suprem, ha relatat com van anar les reunions al Palau de la Generalitat dels dies 26 i 28 de setembre entre membres de la prefectura de al policia catalana i màxims responsables del Govern. Per part de l'executiu, a la primera hi van assistir Puigdemont i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, mentre que a la segona també hi va ser present l'exvicepresident Oriol Junqueras. Totes dues es van fer a petició del major Trapero. La primera va durar entre una hora i una hora i quart, mentre que la segona va acabar entre les 22.00 i les 22.30 hores.

Les reunions van servir, segons ha relatat Molinero, perquè el cos dels Mossos transmetés les seves «principals preocupacions» al president i al conseller d'Interior en els dies previs a l'1-O. Molinero ha explicat que van deixar clar que els Mossos complirien amb els manaments judicials, i que també van exposar els informes d'anàlisis de riscos elaborats per la comissaria d'informació.

Les previsions que els Mossos els van traslladar és que aquell dia hi hauria entre 2,5 i 3 milions de persones al carrer, que juntament amb les ordres de la fiscalia que tenien els cossos policials, «podien generar situacions de conflictivitat social, especialment el matí de l'1 d'octubre», que veien de forma «preocupant». Així, els van alertar que «possiblement hi hauria enfrontaments entre els cossos de policia i els ciutadans concentrats».

En la reunió del dia 26, Puigdemont no els va donar una «resposta concreta», més enllà que ells tenien un «mandat» i que entenia que els Mossos també «havien de complir el mandat judicial». Segons Molinero, va ser al final de la reunió del dia 28, quan el major Trapero va afirmar que esperava no haver de lamentar «ca desgràcia important» el dia 1. «El president va dir que, si es donava una situació límit o una desgràcia, procediria a declarar la independència de Catalunya en aquell moment».

Molinero ha explicat que van preveure que hi pogués haver «incidents» en alguns col·legis electorals, però que «en cap moment» van fer una diferència entre quina seria la reacció dels concentrats amb els Mossos o amb la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. «Teníem clar que qualsevol actuació policial als col·legis electorals podia acabar amb problemes d'incidents i enfrontaments», ha dit.

A preguntes de l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, el comissari ha explicat que la previsió dels Mossos era que amb «caràcter genèric» hi haguessin grans concentracions pacífiques i amb caràcter festiu, i ha recordat que en dies previs hi va haver una reunió de la subcomissió d'intel·ligència entre els tres cossos i que els criteris de previsió són «similars». Sí ha dit que per a l'1-O es van contemplar els «grups de caràcter de vegades minoritari però amb influència en el manteniment de l'ordre públic». En respostes a l'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha remarcat que no tenien informació de cap grup que estigués organitzant accions violentes: «No es detecta i cap informació ens permet conèixer que hi hagi grupuscles que estiguin preparant activitats de caràcter violent o agressió aquestes jornades».

A més, ha defensat que les valoracions que es van fer contemplaven dues possibilitats, «què podia passar» si l'1-O se celebrava «amb la intervenció ja assegurada dels diferents cossos policials per impedir-lo», i quina repercussió tindria en l'ordre públic si no es feia.

Melero ha intentat buscar una contradicció entre el fet que els comissaris van avisar «d'incidents» i «enfrontaments» l'1-O al Govern amb el que recull un acta d'una reunió de la prefectura del dia 13 d'octubre, segons la qual la previsió que hi havia no incloïa que hi hagués «alteracions greus de l'ordre públic». Molinero s'ha limitat a dir que a la subcomissió entre els tres cossos policials hi havia «coincidència de criteris sobre com serien les concentracions».

«Conversa informal» amb Forn

En diversos moments de la declaració, el comissari ha explicat que l'exconseller Forn no va donar instruccions sobre l'1-O als Mossos en diferents reunions que se li han preguntat. Per exemple, ni a la seva arribada a la conselleria ni a un Consell de la Policia amb presència dels sindicats, on va respondre a un sindicat que els Mossos «havien d'actuar com cregués en funció de les ordres de fiscalia», sense donar «cap instrucció». Segons Molinero, tant els sindicats com la resta d'assistents van quedar «satisfets».

Molinero sí ha admès que el cos va rebre amb «preocupació» algunes manifestacions del conseller sobre quina seria la posició dels Mossos l'1-O, perquè tenien «clar» que seguirien la legalitat. Però ha relatat una trobada «casual» al carrer entre ell mateix i Forn, on van mantenir una conversa «informal». Molinero ha explicat que Forn li va traslladar que «entenia i comprenia el paper del cos» i que la conselleria no els posaria «en una situació de triar entre una cosa i l'altra».

El comissari ha remarcat que cap de les declaracions del conseller van modificar «cap directriu ni instrucció» en el sentit de donar «compliment a les instruccions judicials».