Habitatge
La banca prevé más embargos hipotecarios tras el fallo de la justicia europea
Aquest repunt no afectarà en principi als col·lectius més vulnerables ni als embargaments sobre primer habitatge
La recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)sobre clàusules abusives, que avala l'extinció del contracte si perjudica el client, provocarà previsiblement un augment dels embargaments o execucions hipotecàries, segons fonts financeres.
Aquest repunt no afectarà en principi als col·lectius més vulnerables ni als embargaments sobre primer habitatge, en clara tendència a la baixa, sinó a segones propietats o préstecs del sector promotor i immobiliari.
Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), de tancament de 2018, revelen que encara que el total d'execucions hipotecàries iniciades durant l'any, que inclou tot tipus de finques (urbanes, rústiques, solars i d'un altre tipus), va créixer un 1,6%, fins a 55.857, els embargaments sobre habitatges habituals van caure un 40,7%.
Malgrat que els embargaments sobre habitatges de tota mena -habituals o segones residències- es va reduir un 6,6% fins a 25.903, el total d'embargaments va créixer per l'augment d'operacions sobre solars, locals, garatges, naus i trasters.
L'agència de mesurament de riscos Moody's ha publicat un informe sobre l'impacte de la doctrina delTJUE, coneguda el passat 26 de març, en el negoci bancari, i conclou que és positiu i eleva les seves perspectives de qualificació creditícia sobre la banca, ja que proporciona seguretat jurídica.
En un informe elaborat per Alberto Postigo, vicepresident sènior de Moody's, s'explica que la doctrina delTJUEproporciona a les entitats financeres seguretat jurídica i els permetrà abordar amb major confiança els processos judicials, que havien quedat a l'espera de la decisió del tribunal amb seu a Luxemburg.
Ara, afegeix l'informe, cal esperar que es reactivin els judicis hipotecaris i es redueixin al mateix temps els crèdits morosos en els balanços dels bancs.
Dues de les principals associacions en defensa dels consumidors de productes i serveis financers,AsufiniAdicae, han valorat la sentència europea, malgrat que no acaba de resoldre els dubtes sobre les conseqüències de la nul·litat de la clàusula de venciment anticipat, ja que deixa en mans dels jutges nacionals la decisió de si el contracte pot subsistir una vegada anul·lada la clàusula.
La doctrina delTJUEés aplicable únicament en els processos ja en marxa, en tant que els nous procediments estaran regulats per la nova llei hipotecària, recorda Moody's.
L'acabada d'aprovar llei hipotecària espanyola, que entrarà en vigor a mitjans de juny, afegeix elements de protecció al consumidor i equilibra el repartiment de les despeses que comporta la constitució d'una hipoteca.
En concret, elimina les clàusules sol i és més exigent amb l'inici del procediment de desnonament, que només podrà començar si hi ha dotze quotes impagades o el 3% del capital prestat en la primera meitat de la vida del préstec, o 15 quotes o el 7% en la segona meitat del crèdit.
Encara que amplia el termini per a procedir a un desnonament, assenyala Moody's, també introdueix una major transparència, en fer menys probable que els consumidors optin per acudir als tribunals.
En resposta a diverses qüestions prejudicials remeses per la justícia espanyola, la cort comunitària va interpretar la directiva europea de 1993 sobre clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors.
ElTJUEaclareix que, d'una banda, la directiva comunitària s'oposa al fet que una clàusula de venciment anticipat d'un contracte de préstec hipotecari declarada abusiva «sigui conservada parcialment mitjançant la supressió dels elements que la fan abusiva, quan tal supressió equivalgui a modificar el contingut d'aquesta clàusula afectant la seva essència».
No obstant això, assenyala que aquesta directiva no s'oposa al fet que el jutge nacional «posi remei» a la nul·litat de la clàusula abusiva «substituint-la per la nova redacció de la disposició legal que va inspirar aquesta clàusula, aplicable en cas de conveni entre les parts del contracte».