La fiscalia recorre el tercer grau d'Oriol Pujol

La fiscalia ha presentat un recurs per revertir la concessió del tercer grau penitenciari a Oriol Pujol, condemnat a dos anys i mig de presó pel 'cas ITV' en considerar que això pot donar la sensació a la població en general que als delinqüents de 'coll blanc' els «és rendible delinquir». Pujol va ingressar el 17 de gener a la presó de Brians i en va sortir el 29 de març, després que la Junta de Tractament i la Secretaria de Serveis Penitenciaris el classifiquessin directament en tercer grau, cosa que li permet passar tots els dies laborables fora del centre, i només dormir-hi, i estar tot el cap de setmana fora de presó.

En un llarg escrit de 16 pàgines dirigit al jutjat de vigilància penitenciària número 2, el ministeri públic recorda que Pujol complirà una quarta part de la pena el proper mes d'agost, les tres quartes parts el novembre del 2020 i la llibertat definitiva el juliol del 2021. Per això, considera «impossible» que en dos mesos a la presó hagi pogut seguir un tractament adequat i haver obtingut resultats positius per canviar la seva «conducta». El fiscal assegura que és més complicat canviar l'actitud d'un delinqüent, com Pujol, que ha comès delictes durant almenys dos anys, del 2010 al 2012, que un delinqüent puntual. I afegeix que amb el tercer grau serà gairebé impossible seguir cap tractament penitenciari. També recorda que la dona de Pujol va col·laborar en el delicte, i que tant el seu pare com la major part dels seus germans, i el matrimoni mateix, estan investigats a l'Audiència Nacional per delictes econòmics.

Així, creu que la confessió dels delictes per part de Pujol ja li va permetre reduir la seva pena i la de la seva dona, i ara no pot comportar una altra rebaixa del càstig. També considera que el suposat penediment pel delicte comès potser no és real, sinó que es refereix a les seves conseqüències penals, familiars i socials. De fet, el fiscal diu que Pujol «partia d'una posició privilegiada derivada de la seva projecció política des de jove», però la vida actual és conseqüència dels seus actes delictius.

En aquest sentit, recorda que la concessió directa del tercer grau penitenciari, en comptes del segon, l'ordinari, ha de ser «excepcional»segons la llei. Per això, afegeix que donar-li el tercer grau directament aniria en contra de restablir la confiança de la ciutadania en la justícia i els polítics. De fet, recorda que la Constitució i la llei preveuen que les penes de presó han de complir la finalitat retributiva, la resocialització, la reeducació i la prevenció. Segons el fiscal, cap de les finalitats s'ha complert, i per tant no es pot concedir el règim de semillibertat.

Sobre els arguments utilitzats per la Junta de Tractament per recomanar el tercer grau, el fiscal els rebat un a un. L'ingrés voluntari a presó recorda que és el més habitual en la majoria de presos, i que Pujol volia evitar l'estigmatització d'una detenció policial. Sobre el fet que sigui la primera condemna, el fiscal recorda que el delicte es va cometre durant dos anys, que va parar de cometre'l no per pròpia voluntat sinó perquè la justícia el va descobrir, i que encara està sent investigat per l'Audiència Nacional.

La resocialització en una família estructurada tampoc és del tot ben valorada pel fiscal, recordant que bona part dels seus membres tenen problemes amb la justícia. «El retorn a un determinat entorn social i a aquesta família n pot ser considerat com un element contenidor, sinó més aviat com un factor de risc», assegura. Així, compara la situació de Pujol amb un lladre, a qui difícilment es concediria el tercer grau si la seva família també robés. De fet, considera «encara més reprovable»que aquesta conducta procedeixi d'un «entorn social privilegiat»amb una «situació socialment reconeguda i econòmicament favorable», ja que els delictes es van cometre pel seu «afany de lucre, amb un alt grau de cobdícia i avarícia».Per això, creu que l'entorn social favorable no és un element que hagi d'afavorir el tercer grau, perquè ja existia quan Pujol va delinquir, cosa que suposa un alt risc de reincidència.

Sobre el tractament de moral i valors que ha seguit a la presó, recorda que els treballadors penitenciaris diuen que Pujol manté un rol de «lideratge», una «tendència a situar-se de forma asimètrica, en ascendència», cosa que veuen positiu, però el fiscal diu que aquesta «minusvaloració dels altres, aquesta ascendència social i laboral»van ser la base per cometre els delictes. Per això, i per tractar els «importants i complicats dèficits»que Pujol presenta, el fiscal creu que ha de seguir el programa durant més temps.

En resum, considera que «el tracte privilegiat que esperava i ha rebut l'intern, mitjançant la classificació inicial en tercer grau, no fa més que reforçar la seva falta de penediment real per la comissió del delicte» i «transmet a la societat un missatge molt perillós que és rendible delinquir, per l'escàs compliment efectiu de la pena i que la llei no és igual per a tots».