Un agent antidisturbis al Suprem: «Els càntics de l'1-O no eren rumba catalana, sinó frases d'odi»

«Els càntics de l'1-O no eren rumba catalana, sinó frases d'odi». «La meva mare es va dutxar 200 cops aquell dia, de les vegades que s'hi van cagar». «Una dona que pesava molla 40 kg no la podíem treure entre dos, era una tigressa». «Et miraven a la cara com una persona que et vol matar». Són frases d'un dels agents (número 100.445) que va actuar en centres de Barcelona l'1-O i que ha testificat al Suprem, on ha dit també que una parella de mossos es va «amagar darrera un arbust» quan els van veure. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha evitat que faci més descripcions d'aquesta mena i ha instat en diverses ocasions la fiscalia a fer-li una nova pregunta. Diversos agents antidisturbis han relatat aquesta tarda al Suprem els «insults i la fustigació» i han explicat que van acabar lesionats pels «cops de peu i les empentes» dels votants.

En el desenvolupament de la prova testifical, aquesta tarda han declarat al Tribunal Suprem una desena d'agents antidisturbis desplaçats a Catalunya per actuar l'1-O. Van actuar a centre de la capital catalana com l'escola Mediterrània, Trini Jove, Joan Fuster o Escoles Pies, entre d'altres.

Tots han coincidit en afirmar que als centres de votació que van actuar van rebre insults, cops i van veure actitud «hostil» de ciutadans que els van «fustigar». Com a tret comú, tots han relatat lesions i molts d'ells van acabar rebent atenció mèdica als vaixells on s'allotjaven. Un d'ells té una cicatriu de la ferida però ha reconegut que el que més li dol és «l'orgull» per «l'odi» que va veure en la cara de la gent i que «no oblidarà». «La cicatriu me la van fer amb un paraigües perquè aquell dia plovia», ha afegit. També recorda que deien 'policia assassina'. «Era el càntic més popular, em fa més mal que les ferides», ha manifestat.

A diferència de la resta de companys que també van actuar a d'altres escoles de Barcelona, aquest antidisturbis (número 88.428) ha dit que a l'escola Mediterrània van fer ús de les defenses i que ell també la va fer servir per apartar gent. «Això comportava colpejar la gent?», li ha preguntat el fiscal Javier Zaragoza. «Sí, com a moltes intervencions d'ordre públic», ha respost.

Altres agents també han descrit ferides en algun dit, una sobrecàrrega a la ròtula o alguna inflamació a causa de la intervenció. Un d'ells també ha dit que va acabar amb «els canells oberts de l'esforç d'apartar gent» i amb una espatlla dislocada. Un d'ells ha dit que va estar de baixa tres mesos per «tendinitis postraumàtica» i per una ferida al braç que ha explicat que es va fer mentre trencava uns vidres d'una porta de l'escola Joan Fuster.

Tot i aportar detalls de les seves lesions i relatar els cops que van rebre per part dels votants, només l'agent 88.428 ha reconegut que va veure gent ferida a l'escola Mediterrània i també que va veure una ambulància. «Hi va haver ciutadans ferits, igual que hi va haver policies», ha manifestat.

Un d'ells (número 120.381) ha descrit que a les Escoles Pies de Sant Antoni van haver de recular a buscar un vehicle del comboi que havia quedat «rodejat» i el van haver de «rescatar» de persones «que anaven amb la cara tapada i els tiraven de tot». «Els tiraven de tot, tanques, llambordes, cadires i fins i tot un tros d'un sanitari», ha afirmat.

Entre els agents que han testificat n'hi havia també que van ser a l'escola Pau Claris i les defenses han preguntat per la imatge d'agents empenyent persones per una escala (fins i tot un dels agents es veu saltant i trepitjant una persona). Cap d'ells, però, han dit que veiessin a ningú llençat persones per l'escala, algun perquè no va arribar a entrar. També els han preguntat si van veure ferits o ambulàncies atenent persones. «No ho recordo», ha dit l'agent 120.381. «No em consta que ningú caigués per unes escales», ha afirmat el número 103.852.

Malgrat descriure aquesta «hostilitat» i les «barreres i murs humans» a les escoles, a preguntes de la defensa han explicat que a totes les actuacions la comitiva va aconseguir entrar i endur-se material electoral.

«No era rumba catalana»

Un dels agents que ha declarat (número 100.445) ha estat molt descriptiu en les respostes. Tant que fins i tot el president del tribunal, Manuel Marchena, li ha dit que es limités a respondre sobre el que li preguntaven i no afegís més valoracions. Entre d'elles, ha dit que la gent «no cantava rumba catalana sinó frases d'odi». «Diuen que són gent de pau però son gent plena d'odi», ha afirmat.

També ha fet comparatives amb el País Basc, com havien fet d'altres agents. «Miraves a la cara d'una persona que et volia matar, això només ho he vist quan el jutge Marlaska [actual ministre de l'Interior] ens enviava a actuacions antiterroristes al País Basc», ha descrit. «Formuli una altra pregunta», ha replicat Marchena al fiscal, per evitar que l'agent seguís per aquest camí.

»Actitud passiva i col·laboradora» dels Mossos

També ha declarat l'encarregat de fer l'atestat de totes les intervencions de l'1-O al districte de Sant Martí. Ha destacat que van detectar un Seat Ibiza gris que feia «contravigilànica» i que van comprovar que la matrícula corresponia a un vehicle del Departament de Presidència. L'ha situat a l'escola Els Horts, tot i que d'altres agents que han declarat anteriorment l'havien situat a l'escola Provençals i al Pau Romeva.

Sobre els Mossos, ha dit que tenien actitud «passiva i fins i tot col·laboradora» amb la celebració del referèndum i ha descrit com una parella va veure com dues persones s'enduien les urnes i, amb un vehicle, les portaven fins a un domicili particular. «Quan sortien del centre de votació hi havia mossos presents», ha assenyalat.

Al final del matí també ha declarat un agent que també va actuar a l'Hospitalet de Llobregat (número 74.881), tot i que no ha sabut concretar al fiscal si es tracta de l'institut Viladumat. L'agent ha dit no recordar que un membre de la policia judicial es quedés atrapat en una porta pel peu -com aquest va relatar la setmana passada- i, en la línia d'altres policies, que hi havia presència dels Mossos però que no els van ajudar, i que no van fer ús de les defenses. A preguntes de l'advocat de Jordi Cuixart Àlex Solà, ha dit que, si no es van fer servir, és perquè «es va creure que no era necessari». «La defensa està per utilitzar-la si s'ha d'utilitzar», ha dit.