El Suprem rebutja la petició de Sànchez, Rull i Turull de fer campanya durant els recessos del judici
Argumenta que permetre rodes de premsa durant els descansos convertiria el tribunal en «una administració electoral paral·lela»
Pla general del banc dels acusats al judici de l'1-O que se celebra al Tribunal Suprem.
El Tribunal Suprem ha rebutjat la petició de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull (tots tres caps de llista de JxCat el 28-A) de tenir permisos per sortir de la presó per fer campanya i també, subsidiàriament, de poder aprofitar els recessos del judici per concedir entrevistes o fer rodes de premsa. Els magistrats recorden que es van presentar a les eleccions quan ja estant privats de llibertat i enmig d'un judici i que això no els «impossibilitat» de ser escollits. Sobre la petició de fer campanya als descansos, remarca que els recessos «formen part de l'acte del judici» i que han de servir per descansar i alerten que, si ho permetessin, «s'alteraria» la custodia de l'edifici convertint el tribunal «en una administració electoral paral·lela» respecte a uns candidats concrets. La fiscalia també s'havia oposat a la petició.
El tribunal ha descartat la petició de la defensa de donar-los permisos de sortida de presó per anar a actes de la seva candidatura i recorden que la Llei general penitenciària preveu aquests permisos extraordinaris davant d'un fet que afecti a un familiar de l'intern (com mort, malaltia greu o naixement) i que, fora d'aquesta previsió, només es permet per «importants i comprovats motius», però amb «excepcionalitat».
Així, la sala considera que la condició de candidats a les eleccions de tots tres «no és un esdeveniment inesperat i extraordinari», sinó que és una «decisió lliure i voluntària» que prenen ja en situació de presó provisional. Pel tribunal, «van poder preveure les restriccions» que la situació de presó implicada per a l'activitat relacionada amb la campanya electoral. «La proclamació com a candidat d'una persona privada de llibertat, quan aquesta restricció no és sobrevinguda, sinó preexistent, obliga al partit polític que ho decideix a acceptar la singularitat que aquest fet determina», conclou.
Subsidiàriament, la defensa demanava que els tres candidats presos poguessin fer entrevistes i rodes de premsa o gravar espots electorals durant els recessos del judici i a l'inici de les sessions. La sala, però, remarca que els recessos «formen part de l'acte processar del judici oral» i que són per «possibilitar el descans dels propis acusats i permetre que acudeixin a les sessions en les millor condicions per exercir el seu dret de defensa».
En aquest sentit, el tribunal considera que «no és possible fragmentar el caràcter unitari» del judici, al que els processats estan subjectes de forma «integral». Els recessos, afegeixen, «no són més que una conseqüència necessària» del que passa a la sala de vistes.
La sala també assegura que ha està fent una «interpretació flexible» que permet els acusats a «tenir certs espais i moments de comunicació durant els recessos», de manera que té «sentit» que en aquests recessos puguin parlar amb els seus advocats, «ja que guarda una estretíssima relació amb el desenvolupament del judici».
Tot i això, el tribunal veu com una «qüestió diferent» que es demani una autorització «oberta, genèrica» de permetre comunicació dels acusats amb terceres, ja que que puguin fer entrevistes, rodes de premsa o gravar espots «incidiria de manera patent sobre les condicions de custòdia» en la seu judicial. «I el seu desenvolupament en diversos moments del dia ens convertiria –indegudament, per altra part- en una administració electoral paral·lela respecte a un número concret de candidats», afegeixen a la interlocutòria.
El tribunal coincideix amb la fiscalia que Sànchez, Turull i Rull s'han incorporat a les candidatures de JxCat quan ja estaven privats de llibertat i quan ja estaven «enmig d'un judici oral que se segueix celebrant». Tot i admetre que això els suposa una «limitació evident» per a la seva participació en la campanya electoral, «no suposa la impossibilitat de ser elegit, ni suposa una pèrdua o una alteració essencial de l'efectivitat del dret de participació democràtica dels qui comparteixen el projecte polític que defensen». A més, remarquen que els processats no tenen «completament anul·lada la seva capacitat de dirigir-se al seu electorat» i que l'opció de ser elegits va lligada als altres integrants de la candidatura «que sí aborden plenament les activitats de campanya».
Els jutges també destaquen que el calendari de sessions ja definit per als pròxims dies preveu una interrupció de cinc dies –de dijous a dilluns que ve-, i que després ja només quedaran quatre jornades de campanya, tres d'ells amb sessions fixades.