Un sergent de mediació de Mossos diu que Sànchez feia propostes el 20-S però que les decisions eren de la policia

Un sergent de l'àrea de mediació dels Mossos d'Esquadra (1903) ha assegurat que el 20-S l'ANC feia «proposicions» amb «l'ànim d'intentar col·laborar el màxim possible», però que les decisions no les prenia l'entitat, sinó «els tècnics d'ordre públic». En la seva declaració com a testimoni al Suprem a petició de Vox, el sergent ha explicat que els interlocutors de l'entitat van ser Jordi Sànchez i Xavier Vidal, i que no va veure Jordi Cuixart en tota l'estona que hi va ser, des de quarts d'onze del matí a quarts de sis de la tarda. A més, el sergent de la policia catalana ha defensat que la tasca de mediació del Mossos i l'actuació «preventiva» dels antidisturbis va evitar que hi hagués desordres públics l'1-O.

El sergent –que ha declarat mostrant la seva imatge a petició seva- ha explicat que ja quan van arribar a Economia, cap a dos quarts d'onze del matí, va veure que hi havia una «multitud» davant de la conselleria, motiu pel qual van aconseguir entrar a l'edifici enganxats a la paret. Dins del Departament, ha relatat diverses reunions en què van participar la intendent Teresa Laplana –acusada en la causa oberta a l'Audiència Nacional-, i un tinent de la Guàrdia Civil que ha anomenat Norberto. També ha dit que en algunes reunions van participar dos membres de l'ANC, Jordi Sànchez i Xavier Vidal, i en alguna un altre tinent de la Guàrdia Civil que es deia Pedro.

El sergent ha assegurat que tant ell com Laplana van mantenir una interlocució «constant, fluida, cordial i professional» amb el tinent de la Benemèrita responsable de la Seguretat.

No es diu a les entitats que als cotxes hi havia armes

Segons ha explicat, en el moment que arriba al Departament el tinent de la Guàrdia Civil va fer dues peticions. D'una banda, que s'assegurés l'entrada de les comitives judicials amb tres dels detinguts. De l'altra, van mostrat la seva «preocupació» pels vehicles que estaven aparcats just a fora de la conselleria perquè a dins hi havia «armes llargues». De fet, ha explicat que la Guàrdia Civil va demanar que no es comentés aquest fet a les entitats. «No veien oportú que ningú que no fos del dispositiu policial tingués coneixement que hi havia armes als vehicles», ha dit.

El sergent ha explicat que no van veure els cotxes quan van entrar a l'edifici per la quantitat de gent que hi havia, i que quan els van avisar que els vehicles podrien tenir danys van sortir a comprovar-ho. Quan hi van arribar, van veure persones damunt dels vehicles «amb trípodes i càmeres», en el que va «intuir» que eren periodistes, a qui van demanar que baixessin. «No van fer cas», ha dit. El sergent ha dit que en aquell moment, cap a les 11.00, no van percebre danys als vehicles ni que aquests estiguessin empaperats.

En aquell moment, el sergent de medicació ha explicat que va valorar la possibilitat de «protegir» els vehicles perquè no patissin «cap dany», però que li van fer l'observació que es podien posar en «perill» en cas que haguessin d'actuar perquè estaven «sols» i «ningú» els podia auxiliar. Per això, van decidir tornar a la conselleria. A preguntes de Vox, ha remarcat que «en aquell moment no hi havia risc», però que podria haver existit si haguessin hagut d'actuar, motiu pel qual van decidir tornar com a «prevenció». A preguntes de la fiscalia, ha dit no recordar que ningú li expliqués que cap a quarts d'una es llencessin cons de dins dels vehicles com han testificat alguns guàrdies civils al Suprem.

Reunions amb l'ANC

També ha explicat una reunió cap a les dotze del migdia, on va participar en nom de l'ANC Xavier Vidal. El sergent ha assegurat que va ser la «primera reunió» on va participar un membre de l'entitat, on la Guàrdia Civil va exposar la necessitat que la comitiva judicial amb tres detinguts amb vehicle accedís a l'edifici per participar en les diligències. «Vidal es va oferir a fer un passadís però sense limitacions», ha dit, dient que provarien de fer-ho «tant gran com es pugui» donada la «intensitat de gent». «Així va quedar i això és el que posteriorment va fer el col·lectiu», ha assegurat. El sergent, però, ha remarcat que aquest «no era el passadís que havia de garantir l'entrada de la comitiva», sinó que l'haurien pogut «aprofitar» els tècnics d'ordre públic per facilitar-ne l'entrada.

Segons ha relatat el sergent, cap a la una del migdia es va fer una altra reunió on també va participar Jordi Sànchez, que va tenir un «intercanvi d'impressions» amb el tinent de la Guàrdia Civil que van «reconduir». En aquest reunió es va plantejar la possibilitat de l'entrada de detinguts a peu, ha explicat. El sergent ha afirmat que l'ANC tenia «l'ànim d'intentar col·laborar el màxim possible» i que ells fan una «proposició», però que la decisió no és seva, sinó dels «tècnics d'ordre pública». Aquesta proposta va ser «desestimada de seguida» pel tinent uniformat de la Benemèrita perquè «no li va semblar segur». En qualsevol cas, ha remarcat que, si s'hagués decidit fer-ho, «qui hagués garantit la seguretat de la comitiva judicial era ordre públic, no els voluntaris, que no era la seva tasca».

El sergent ha explicat una altra reunió, cap a les 14.00 hores, amb presència de dos subinspectors d'antidisturbis dels Mossos, on va «decaure» la petició de l'entrada de la comitiva judicial amb els detinguts. A partir de llavors, els responsables d'ordre públic dels Mossos valoren la possibilitat de fer un cordó policial per protegir els vehicles que estan a fora. El sergent ha afegit que aquest cordó es va acabar fent «al final de dia quan les circumstàncies van obligar que es fes, perquè es van veure imatges a través de l'helicòpter que s'estaven començant a trencar i a saquejar els vehicles». En aquell moment, ha assegurat, «l'actuació va ser immediata i es va acabar fet aquest perímetre».

Pel que fa a Jordi Sànchez, el sergent ha explicat que no va veure «hostilitat en absolut» ni «cap rebuig» cap al fet que l'expresident de l'ANC participés en alguna de les reunions, i que la seva actitud i la de Vidal no va ser «d'obstrucció en absolut». «De seguida venen i mostren què poden fer, però cap rebuig», ha assegurat.

«Cap relació» amb Cuixart

Pel que fa a Jordi Cuixart, el sergent ha assegurat que no el va veure en cap moment mentre ell va estar al Departament, d'on va marxar a les 17.30. «Només vaig parlar amb Xavier Vidal i Jordi Sànchez», ha assegurat.

«No hi havia cap sensació de perill»

A preguntes de Marina Roig, el sergent ha explicat que van sortir de la conselleria (acompanyat de dos agents més de mediació) i que ho van fer usant el passadís format per voluntaris d'ANC. Ha puntualitzat que els agents de mediació sempre van sense uniforme. En canvi, ha dit que el passadís també el van fer servir agents de la Brimo (uniformats) que van accedir a la conselleria cap a dos quarts de tres.

Responent la lletrada de Cuixart, el sergent ha dit que no va observar ni cares tapades ni armes entre els manifestats, i ha dit que hi havia gent de totes les edats. «El que trobes un dia normal passejant per Barcelona, que trobes de tot i no et produeix cap animadversió ni sensació de perill», ha descrit. També ha dit que no va veure cap intent d'assalt i que només hi havia un «rumor» cap a les dues del migdia.

De fet, el sergent ha relatat que no va veure «cap llançament» d'objectius mentre va estar a dins del Departament d'Economia. Sí ha dit que va veure «pilotes de paper a terra». El comandament dels Mossos ha explicat que se sentien «crits» i «càntics», tot i que no n'ha concretat cap.

«Càrrega emocional molt alta»

Preguntat per Vox sobre les actuacions de mediació al voltant de l'1-O, el sergent ha explicat que actuaven sempre a requeriment del cap de l'operatiu. I que la seva funció era evitar que manifestacions de signe oposat es trobessin i hagués enfrontaments. «No parlaria de desordres públics sinó de la necessitat que hi hagués ordre públic per evitar aquest risc», ha defensat. A més, ha dit que en aquelles dates la «càrrega emocional era molt alta» però ha justificat que gràcies a l'actuació de mediació i de les unitats d'ordre públic es van «evitar» aquests «possibles desordres públics».

Sobre actuacions a col·legis electorals, ha explicat que només va intervenir a l'institut Ramon Llull i que tot i que va parlar amb la gent i la línia policia no va poder «fer res».