Membres del patronat del Diplocat neguen que el consorci fes activitat per promoure l'1-O

Quatre membres del patronat del Diplocat (format per 39 entitats) han defensat que el consorci no es dedicava a internacionalitzar el procés, ni a promoure l'1-O i que feia diplomàcia pública «i no governativa». Així ho han testificat al Tribunal Suprem a petició de la defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva Jacint Jordana (director de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals), Antoni Millet (representant de la federació de caixes d'estalvis), Daniel Garcia (membre del secretariat nacional d'UGT) i Gerardo Pisarello (primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona). Tots han coincidit en apuntar que a les reunions del patronat es parlava d'activitat diverses i no només sobre la situació socio-política de Catalunya «tot i l'interès que despertava internacionalment», i que es promovien d'altres activitats. També han dit que el seu objecte era posar de relleu les institucions catalanes i contactar-les amb d'altres internacionals i que eren «habituals» els viatges de visitants internacionals.

Aquest dijous han declarat al Suprem quatre membres que formaven part del patronat del Diplocat, cridats per la defensa de Junqueras i Romeva. Tots quatre han defensat que la tasca d'aquest consorci público-privat (que està sota la lupa de la fiscalia per haver organitzat un viatge de visitants internacionals i el grup d'estudi d'Helena Catt) feia feines de diplomàcia pública i no representava el Govern.

Així ho ha dit taxativament Pisarello, que ha dit que l'activitat d'acció exterior de la Generalitat era «totalment diferent» del Diplocat, que feia diplomàcia pública i que no té «res a veure amb governs o estats». De fet, ha posat de manifest que l'Ajuntament de Barcelona mantenia un posicionament «discrepant» amb el Govern sobre la qüestió sobiranista i que, tot i això, sempre va avalar les activitats del Diplocat i, fins i tot, va presentar un recurs quan el govern espanyol, a través del 155, el va dissoldre. «Enteníem que no hi havia un desviament deslleial de les funcions del Diplocat del que estava previst», ha explicat.

Una versió que també han sostingut la resta de testimonis. Tots ells formaven part del patronat del Diplocat fins que va ser dissolt, i tots han explicat que ara que ha tornat a iniciar l'activitat novament cap dels patrons ni s'ha donat de baixa ni ha mostrat cap recel sobre l'activitat passada del consorci.

«El Diplocat no es dedicava a internacionalitzar el procés, explicava la realitat catalana des de diferents facetes tant econòmiques com socials o culturals», ha explicat Jacint Jordana, de l'IBEI.

Jordana ha subratllat que hi havia «diversitat ideològica» en els projectes que s'organitzaven i que les decisions es prenien al patronat sempre per «consens». Ha afegit que es feia una reunió anual on s'avaluaven els projectes de l'any passat i també es parlava «en genèric» dels projectes futurs, però que era el secretari general qui acabava decidint els projectes concrets segons els esdeveniments que s'anessin produint.

Cap partida per a l'1-O

Antoni Millet també ha negat que el Diplocat fes «diplomàcia governativa» sinó «diplomàcia pública». «Es tractava de posar en contacte societats civils i públiques amb les corresponents d'altres països», ha detallat.

A preguntes de la fiscalia, a més, ha negat que dins el pressupost del Diplocat hi hagués cap partida específica per a l'1-O. Sobre els viatges de visitants internacionals que van ser a Catalunya per a l'1-O, ha dit que eren habituals des de feia anys i que depenent dels anys se'n feien «sis, vuit o deu». I qui decidia finalment qui es convidava era el secretari del patronat, Albert Royo (processat al jutjat 13, i que va declarar com a testimoni al Suprem).

«Entitat neutral»

Des de la UGT, Daniel Garcia (membre del secretariat nacional) també ha defensat aquestes tesis. S'ha referit al Diplocat com una «entitat neutral» on estaven representades entitats i persones amb «diferents posicionaments». «No només es parlava de la qüestió socio-política sinó que també d'altres qüestions com la manera de sortir de la crisi o com afectaven les reformes laborals», ha posat d'exemple.

També ha negat que fos una eina d'internacionalització del procés i que es limitava a internacionalitzar les entitats i institucions de Catalunya i usar els seus contactes per posar-les en connexió amb d'altres a nivell internacional. «A les reunions no només es parlava del procés, que tenia interès internacional, sinó d'altres qüestions», ha remarcat.

Romeva, compromès amb la «cultura de la pau»

La defensa de Romeva també ha cridat a declarar l'exdirector i fundador del Centre Unesco de Catalunya, Fèlix Martí, que ha defensat que des que l'exconseller va començar la seva activitat professional a la Unesco va estar «compromès amb el desarmament, la cultura de la pau i la no violència» i ha recordat que va estar un any a Sarajevo treballant sota aquests principis. També ha afirmat que mai li ha fet cap manifestació que «contemplés una via diferent a la no violència». «Mai vaig veure que es desviés d'aquesta orientació», ha respost a preguntes del seu lletrat, Andreu van den Eynde.