Un membre d'En Peu de Pau nega tallers de «cops i insults» sinó de «com mobilitzar-se pacíficament»
Jordi Armadans defensa que Romeva «sempre» ha rebutjat la violència i ha apostat pel diàleg
El director de FundiPau, Jordi Armadans, declarant com a testimoni al Tribunal Suprem.
Un membre del col·lectiu En Peu de Pau, el director de la Fundació per la Pau (Fundipau), Jordi Armadans, ha defensat aquesta iniciativa es va posar en marxa per «reforçar la consciència pacífica de la mobilització catalana», i que es va fer «formació de com seria l'acció no violenta». En respostes a la fiscalia, Armadans ha negat a la fiscalia que en els tallers es parlés sobre «insults, amenaces i cops». En la seva declaració davant del Suprem, ha explicat la seva llarga relació amb l'exconseller Raül Romeva, de qui ha dit que «sempre ha estat convençut que la violència no és un instrument acceptable per a cap reivindicació» i que els conflictes es resolen amb «diàleg».
Armadans ha definit En Peu de Pau com un «confluència de diverses persones de diferents procedències professionals» que es va presentar públicament el 18 d'octubre del 2017, després del 20-S i l'1-O, amb l'objectiu de fer «una crida perquè la sensibilitat per la peu present moltes vegades en la societat catalana es reforcés». Així, ha defensat que es van sensibilització, divulgació, promoció i formació de «com mobilitzar-se de forma pacífica i no violenta en qualsevol moment».
A preguntes de la fiscalia, Armadans ha remarcat que «es feien tallers de formació de com seria l'acció no violenta» i ha desvinculat En Peu de Pau dels CDR. Ha dit que és possible que algun CDR demanés algun taller, però que no hi havia «cap tipus d'acord» entre els dos col·lectius.
La fiscalia ha preguntat si en els tallers es feia formació sobre «insults, amenaces, cops, llançaments d'objectes o puntades de peu». Armadans ho ha negat, ha defensat que els membres del col·lectiu procedeixen de «l'àmbit pacifista» i que els tallers eren «de formació de com seria l'acció no violenta».
«La violència no és acceptable» per a Romeva
Armandans ha explicat que coneix l'exconseller Raül Romeva des de fa 27 anys, amb qui ha coincidit en diverses campanyes de foment de «cultura de pau» i pel desarmament. En la seva etapa de polític, ha destacat que «demostrava la seva inquietud sobre la construcció de pau a nivell internacional». Armandans ha destacat que Romeva «sempre ha estat convençut que la violència no és un instrument acceptable per cap reivindicació social i política, sempre l'ha rebutjat de pla», i que l'exconseller considera que «tot conflicte s'ha de resoldre a través del diàleg i la negociació, no per la repressió». Per al testimoni, aquesta ha estat la seva «manera d'entendre la política i l'activisme».
No va veure «cap incident» l'1-O ni el 20-S
Pel que fa a l'1-O, ha explicat que va visitar cinc centres de la ciutat de Barcelona, on va veure «gent que s'havia conegut allí» que estava «col·laborant en l'organització de la votació», amb «civisme» i sense «cap incident». Es tractava, ha dit, «d'una part de la societat civil organitzada de forma activa i col·laborativa».
Armadans també ha relatat un ambient «relaxat i tranquil» el 20-S davant de la seu d'Economia, amb concentrats que «no eren especialment activistes» que «no es manifesta en llocs on es preveuen incidents». També ha dit que va estar a la seu de la CUP, on tampoc va veure «cap tipus d'incident ni bronca».