La fragmentació del vot pronostica un escenari postelectoral incert

La previsible fragmentació del vot el 28-A pronostica un escenari de pactes postelectorals incert. Una de les incògnites és si els diputats independentistes al Congrés tornaran a ser imprescindibles per formar el futur govern espanyol i d'això dependrà, en bona mesura, si és possible obrir un nou escenari de diàleg entre governs després de les eleccions. Precisament, el trencament de les negociacions entre executius va ser el que va provocar l'avançament electoral. Una altra de les claus és la força amb què Vox irromprà a la cambra baixa i, per tant, com queda repartit el vot de la dreta i si obtenen majoria. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no vol dependre dels independentistes i diu que no està en els seus plans un pacte amb Cs, assenyalant així Podem com a soci preferent. Aquesta vegada, Pablo Iglesias demana entrar al govern.

A Catalunya, les enquestes apunten a una disputa entre PSC i ERC per al primer lloc i es dona per fet que els comuns perdran la primera posició que van aconseguir en les darreres eleccions espanyoles del 2016. Bona part de la campanya electoral s'ha centrat en debatre sobre les condicions dels partits catalans al futur govern espanyol. ERC, per boca del seu cap de llista, Oriol Junqueras, ha dit que el seu partit no facilitarà un govern d'extrema dreta posant línies vermelles però alhora ha avisat que no donarà cap xec en blanc a Pedro Sánchez. Per la seva banda, des de JxCat condicionen el seu suport al dret a l'autodeterminació. El candidat Jordi Sànchez s'ha ofert com a soci estable del PSOE si Pedro Sánchez accepta parlar del referèndum i que aquest formi part del diàleg, sense exigir com a condició el compromís de celebrar-lo.

L'anomalia ha marcat també aquesta campanya electoral que ha estat molt pendent de la Junta Electoral Central. Finalment, la JEC ha permès que els caps de llista d'ERC, Oriol Junqueras, i de JxCat, Jordi Sánchez, hagin participat en alguns actes de campanya per videoconferència des de Soto del Real, on estan en presó preventiva. Dos dels actes en què han participat han estat organitzats per l'ACN.

Un altre dels pactes del qual s'ha parlat al llarg de la campanya és d'una aliança entre PSOE i Cs. El partit d'Albert Rivera l'ha descartat des de l'inici però Pedro Sánchez no ha respost si hi està disposat fins al segon debat a quatre en què va dir que no està en els seus plans. Precisament, alertar sobre un acord PSOE-Cs és el principal argument de campanya tant d'ERC com de Podem, que creuen que Sánchez és ambigu i que no ha tancat la porta a aquest acord.

De fet, el líder del PSOE ha assegurat al llarg dels últims dies que la seva preferència és un govern en solitari amb independents i ha dit que els líders independentistes «no són de fiar» i que no vol que la governabilitat d'Espanya descansi en aquests partits. Aquesta vegada, el líder morat li reclama que Podem entri al govern. Una possibilitat que el candidat socialista no descarta però que ha evitat acceptar públicament per insistir en demanar la concentració del vot progressista en el PSOE, com a «únic partit per evitar que l'extrema dreta i la dreta sumin».

Els socialistes catalans, encapçalats per Meritxell Batet, es presenten com el camí del diàleg dins la Constitució i assenyalen que la solució és més autogovern per a Catalunya i una millora del sistema de finançament.

A Catalunya, les enquestes pronostiquen una davallada dels comuns, que el 2016 es van erigir com a guanyadors. El cap de llista d'En Comú Podem, Jaume Asens, ha centrat el seu discurs en dir que no es fia d'ERC, perquè diu que han canviat d'opinió diverses vegades, i s'erigeix com l'única formació que té aliances amb un partit espanyol, Podem, que defensa un referèndum perquè Catalunya decideixi el seu futur polític.

Les enquestes han anat desfent la possibilitat que PP, Cs i Vox tinguin majoria absoluta. Tant PP com Cs han centrat la campanya en erigir-se com l'antídot contra els independentistes i contra el que consideren un «cop d'estat». Tots dos parlen obertament d'una aliança de partits constitucionalistes i de fer fora Sánchez de la Moncloa. Un dels principals arguments que han esgrimit al llarg de la campanya és que el president del govern espanyol ha venut Espanya als independentistes pactant amb ells i alerten que ho tornarà a fer després de les eleccions. El PP pren com a model repetir l'acord de govern a Andalusia, en què Vox va permetre la investidura des de fora del govern, i Rivera parla d'un acord de partits constitucionalistes.

Tot i que tant PP com Cs han centrat la campanya en Catalunya, la cap de llista del partit taronja per Barcelona, Inés Arrimadas, només ha fet actes públics a Catalunya 5 dels 15 dies de campanya. I la cap de llista dels populars per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, s'ha centrat en Barcelona i ha trepitjat poc el territori català deixant-lo en mans d'altres candidats de la llista.