Descoberta una espècie desconeguda i extingida de ximpanzés

Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) a Barcelona han descobert una branca de ximpanzé arcaic, extingida a dia d'avui, que es va encreuar amb els bonobos fa mig milió d'anys. Aquesta espècia va viure a la selva d'Àfrica central fa centenars de milers d'anys i va tenir descendència fèrtil amb els bonobos. Publicat en la revista 'Nature Ecology and Evolution', l'estudi revela que un 3% del genoma actual de bonobo prové d'aquest llinatge extint, basant-se en la seqüenciació del genoma complet de 69 ximpanzés i bonobos salvatges moderns. El descobriment d'aquesta nova espècie revela mecanismes d'adaptació desconeguts i conservats en el genoma dels bonobos, com una millora en el sistema immunitari o una major adaptació a diferents recursos alimentosos.

L'IBE és un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Aquest equip investigador ja va revelar que els bonobos i els ximpanzés, les dues espècies que componen el gènere dels ximpanzés (Pan), s'havien creuat donant lloc a descendència, igual que ho van fer els neandertals i els humans moderns. Ara identifiquen en el genoma complet de bonobos salvatges moderns la petjada d'una espècie ancestral ja extingida, que va conviure amb les dues espècies i es va encreuar amb els bonobos en la selva d'Àfrica Central fa més de 400,000 anys.

Les tres espècies haurien viscut pràcticament en la mateixa regió durant milions d'anys, vorejant el riu Congo. La impenetrable barrera del riu crescut podria haver aïllat l'espècie desconeguda en algun moment, mentre que les èpoques de sequera haurien permès les espècies encreuar-se entre elles.

Per realitzar l'estudi, l'equip ha comparat el genoma de 59 ximpanzés i 10 bonobos salvatges moderns, identificant petits fragments d'ADN que no podien provenir d'un encreuament antic entre les dues espècies conegudes o d'una mutació aleatòria.

Els investigadors van emprar tècniques estadístiques amb un gran poder predictiu, utilitzades habitualment per identificar espècies humanes extingides. L'equip no va trobar senyals consistents d'aquest ADN 'fantasma' en els ximpanzés, però els bonobos sí que mostraven aquestes regions genuïnament diferents.

Els simis tenen el seu hàbitat natural en els arbres de la selva tropical, amb un sòl àcid on la matèria orgànica es descompon molt ràpidament. La possibilitat de trobar fòssils de simi amb ADN antic preservat a la conca del Congo és per aquest motiu molt remota. Això contrasta amb els molts fòssils d'homínids conservats fins avui, principalment a les coves que aquests habitaven.

La recerca no ha revelat el paper que els fragments d'ADN de 'ximpanzé fantasma' han tingut en els bonobos, suposant en promig d'un 3% del total del seu genoma. Així i tot, es considera que aquest encreuament els podria haver atorgat algun avantatge evolutiu, i per això els fragments s'haurien conservat fins a l'actualitat. Hi ha senyals que indiquen va reforçar el sistema immune dels ximpanzés, i també podria haver-los beneficiat amb una major adaptació a diferents fronts d'aliments.

Recentment s'ha comprovat que els ximpanzés i els bonobos són els parents més pròxims de l'ésser humà.