Dos eurodiputats destaquen al Suprem el compromís de Romeva amb una «solució pacífica i democràtica» a Catalunya
Afirmen que mai es va limitar discutir sobre el dret a l'autodeterminació al Parlament Europeu
Dos eurodiputats que van compartir tasques al Parlament Europeu amb Raül Romeva han testificat al Tribunal Suprem –a petició de la seva defensa- per subratllar el seu compromís amb una «solució pacífica i democràtica» per a Catalunya. La portuguesa Ana Gomes i l'eslovè Ivo Vagl han remarcat, a més, que mai es va limitar el debat sobre el dret a l'autodeterminació en les discussions parlamentàries. «Mai, seria impensable en un parlament democràtic», ha valorat Gomes. Per la seva banda, Vagl ha destacat que sempre que Romeva parlava del referèndum ho feia «en base a un consens». Tots dos van ser a una conferència que Romeva, Junqueras i Puigdemont van fer a Brussel·les el gener del 2017.
El president del tribunal, Manuel Marchena, ha cridat l'atenció als dos testimonis quan ha considerat que s'estaven excedint en les seves explicacions fent valoracions. «No se l'ha cridat per oferir solucions a un conflicte que excedeix al tribunal», ha replicat Marchena a l'eurodiputat eslovè. En el seu cas, la declaració ha estat complicada perquè la intèrpret ha tingut dificultats en la traducció. El lletrat de Romeva, Andreu van den Eynde, fins i tot ha demanat si es podia canviar a l'anglès per garantir que la traducció es feia correctament.
«Voluntat pacífica» de la gent
A la tarda, ha declarat una diputada de l'Assemblea del Quebec (Canadà) de la formació Quebec Solidaire, Manon Massé, i ho ha fet a través de videoconferència per petició de la defensa de Cuixart. Ha explicat que va ser a Catalunya del 29 de setembre al 2 d'octubre del 2017 convidada per la CUP i que va estar a diversos centres de votació a Vic, Gurb i Barcelona.
Ha explicat que va decidir venir a Catalunya perquè el seu partit defensa «el dret d'autodeterminació dels pobles» i ha descrit el que va veure aquella jornada, a banda de remarcar que el viatge se'l va pagar ella. «Hi havia gran afluència de gent i participació, era palpable el desig de fer aquesta votació», ha detallat.
La diputada quebequesa ha destacat «la voluntat pacífica» de la gent i el «temor» que no es pogués fer la votació. I ha parlat de «situacions de violència» que, a preguntes del lletrat Benet Salellas, ha dit que procedien de la policia. «Com tot el planeta he vist que essencialment han estat actes comesos per la policia espanyola, ho he vist a televisió i per xarxes socials però ho he explicat així al Quebec quan he tornat, he vist un poble català emocionat i no violent, pacífic, que es donava la mà i s'animava davant aquestes accions», ha relatat.
A preguntes de Vox, ha dit que no va veure violència contra els agents i ha negat que tingués cap vincle amb la formació Arran.