Un visitant internacional assegura que no feia «observació oficial» però que li van pagar dues nits d'hotel

Un diputat del Bundestag i membre de l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa, Andrej Hunko, ha explicat aquest dilluns al Tribunal Suprem que va formar part d'un programa de visitants l'1-O i que «en cap cas» es va tractar d'una «missió d'observació oficial». En la seva declaració com a testimoni, Hunko ha assegurat que va rebre una «invitació» per correu electrònic, però que no recorda de qui venia ni si procedia del Diplocat. El diputat alemany ha assegurat que no va cobrar cap honorari per la visita i que ell es va sufragar el desplaçament, però ha admès que li van pagar dues de les nits que va passar en un hotel. No ha concretat qui ho va pagar però ha dit que és una pràctica «freqüent i habitual en l'àmbit de política internacional». Hunko ha destacat la «voluntat pacífica» dels ciutadans que van anar als centres de votació l'1-O.

Hunko, que és diputat alemany pel partit d'esquerres Dies Linke i que ha declarat amb traducció a l'alemany, ha remarcat que «en cap cas» va participar en una «missió d'observació oficial», sinó que va ser una «visita», i que així ho va «declarar en una sessió del Consell d'Europa l'octubre del 2017». A preguntes de la defensa de Junqueras i Romeva, ha assegurat que no va cobrar cap honorari per aquesta visita i que ell es va pagar els vols. També ha dit que li consta que ningú del grup de visitants rebés cap remuneració.

En canvi, a preguntes de l'advocat Francesc Homs, ha admès que dues de les nits que va passar a Catalunya –on va arribar el 30 de setembre i va marxar el 5 d'octubre- no va ser pagades per ell. «Les dues primeres nits no van ser sufragades per mi», ha dit, «a l'hotel se'm va indicar que no havia de pagar aquestes costos». Hunko ha remarcat que aquest és un «procediment freqüent» en aquest tipus d'invitacions, ja que «s'arriba a acords per compartir despeses». «Hi ha moltes maneres de procedir, però en general no és una cosa atípica», ha afegit.

En resposta a l'advocacia de l'Estat, ha explicat que en aquell hotel, que era «relativament petit», hi havia altres participants en la delegació, però no tots, i ha dit no recordar si el dinar del dia 1 d'octubre se'l va pagar ell o algú el va convidar, tot i que «generalment» els costos de manutenció se'ls sufraga ell.

A preguntes de la fiscalia, el diputat del Bundestag ha dit no poder dir «de quina persona concretament havia rebut la invitació», que li va arribar per correu electrònic. «Tampoc li puc assegurar si va venir o no del Diplocat», ha dit. Hunko ha explicat que, quan va rebre la invitació, es trobava a una setmana de les eleccions federals i per això no té un «record concret» de qui li va remetre. «Em va semblar un esdeveniment polític d'importància i per això vaig prendre la decisió d'acudir-hi», ha dit.

Hunko ha dit que «part de la comunicació» va ser gestionada per la seva secretària i que no va tenir «comunicació directa amb cap representant de l'administració catalana». El seu principal interès, ha declarat, era tenir «la llista dels altres visitants que hi participarien», ja que tenia com a «condició absoluta» saber que els altres visitants «procedien de forces democràtiques». Per ell, «això era l'important, no les condicions o el règim de la visita».

La fiscalia ha incidit en preguntar qui els traslladava en cotxe l'1-O en les diferents visites a centres de votació i qui els proporcionava els vehicles. Hunko ha assegurat que la decisió sobre quins centres visitar la prenien els mateixos visitants, i ha dit no recordar detalls sobre com es va fer la distribució en grups dels visitants ni com es va fer l'organització, ja que va arribar més tard que altres companys de la delegació. Als vehicles ha dit que «sempre» hi havia un representant català, però que no podia assegurar «si era un membre de l'administració catalana, tot i que sí un representant d'aquesta part».

«Cap acte de violència de la població cap a la policia»

Hunko va arribar a Barcelona el 30 de setembre al vespre, quan ja va visitar algun centre de votació, i al dia següent va estar present en alguns col·legis, sense entrevistar-se amb cap polític català. Un dels col·legis que va visitar va ser un de pròxim a la Sagrada Família on va «presenciar l'ús de pilotes de goma», en referència a l'Escola Ramon Llull, tot i que posteriorment, en respostes a l'advocacia de l'Estat, ha admès que en aquell moment estava a uns 100 metres i que quan va arribar al lloc va veure els «ferits» però que «personalment» no va presenciar el llançament dels projectils.

Sobre el comportament dels votants, ha assegurat que en «general» era «homogeni i unitari» als col·legis de Barcelona i Girona que va visitar, amb una «gran afluència i participació per part de la ciutadania i un desig palpable de fer la votació». Hunko ha dit que hi va veure «un elevat grau de decisió unit a una voluntat pacífica». «En cap cas he pogut presencial actes de violència que partissin de la població cap a la policia», ha assegurat. De fet, ha recordat que de la visita en va sortir un comunicat en què se subratllava «la violència exercida per les forces de seguretat de l'Estat», tot i que ha dit que no va participar en la seva redacció.

El diputat alemany ha qualificat l'1-O de «succés polític de gran importància», motiu pel qual volia tenia un «testimoni de primera mà». Ha remarcat al Suprem que això «no implica una opinió favorable o contrària», sinó que volia formar-se «una opinió de primera mà i a títol personal». «Havent-ho fet, em sento molt content d'haver pogut tenir l'ocasió de poder presenciar els successos de l'1-O», ha reblat.