El Chicle, condemnat a 5 anys per intentar agredir sexualment a una jove

José Enrique Abuín Gey, el Chicle, ha estat condemnat per la secció sisena de l'Audiència Provincial de la Corunya a cinc anys i un mes de presó per abordar a una jove al municipi de la Corunya de Boiro el 25 de desembre de 2017 amb la intenció d'agredir-la sexualment.

La fallada amb la pena imposada a aquest home, l'únic empresonat per la mort d'una altra noia, Diana Quer, ho considera autor d'un delicte de detenció il·legal consumat i d'un altre d'agressió sexual en grau de temptativa, segons la resolució divulgada aquest dimarts pel Tribunal Superior de Justícia de Galícia.

L'acusat també ha estat condemnat a la prohibició d'acostar-se a menys de mig quilòmetre de la víctima, així com al seu domicili, i de comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà durant deu anys.

Quant a les indemnitzacions, haurà d'abonar-li a la perjudicada 11.546 euros per incapacitat temporal i seqüeles i al servei gallec de salut (Sergas) 1.120 euros més la quantitat que es determini en la fase d'execució de la sentència en concepte de les despeses d'assistència psicològica que es prestin a l'afectada.

I, a més d'un delicte de detenció il·legal en concurs medial amb un delicte d'agressió sexual en grau de temptativa, els jutges consideren a Abuín Gey igualment culpable d'un delicte lleu de lesions pel qual li han imposat el pagament d'una multa de 600 euros.

L'Audiència, tal com consta en la sentència, ha determinat que la prova analitzada posa de manifest que el que l'acusat va buscar des d'un principi i va aconseguir va ser el privar a la denunciant de la seva llibertat ambulatòria.

Tampoc tenen dubtes els magistrats sobre que la seva intenció era agafar a la dona, «ficar-la en el cotxe i traslladar-la a algun lloc per a satisfer el seu ànim libidinós».

«No se li ocorre a aquest tribunal cap altra alternativa. La seva intenció no era la d'apoderar-se dels seus diners o el mòbil. El que pretenia era agafar el telèfon de la víctima perquè no pogués demanar ajuda», testifiquen, i no la sostracció d'aquest, com ell ha al·legat en el judici.

Els jutges fan constar així mateix en la resolució, per a confirmar aquest argument, que l'acusat va rebutjar els diners que li oferia la víctima, per la qual cosa conclouen que «si hagués volgut robar-li no tenia cap necessitat d'introduir-la al cotxe».

Afirmen així mateix que l'atac per sorpresa a una dona jove, de nit, en una zona poc transitada, i l'intent reiterat de tancar-la en el maleter del vehicle «porten a inferir, com a única hipòtesi versemblant, que tractava de traslladar-la a un lloc més segur per a poder abusar sexualment d'ella».

Per a la sala, el fet que no l'hagi pogut materialitzar ha obeït únicament a l'enteresa de la víctima, que ha demanat preservar el seu anonimat, i que es va resistir com va poder a l'agressió soferta; així com a l'ajuda dels dos joves que, en acudir en auxili d'aquella en aquest Nadal, van obligar a l'acusat a fugir del lloc del crim sense aconseguir el seu objectiu últim.

En els fonaments de dret de la sentència, apunten els magistrats que els fets que s'enjudicien en aquest procés són únicament els ocorreguts el dia 25 de desembre de 2017 i que es van desenvolupar en un lapse temporal que es va prolongar entre deu i quinze minuts.

«Es jutja a l'acusat pel que va fer i tenia intenció de fer aquest dia. No se'l jutja pels fets ocorreguts l'any 2005 en el partit judicial de Noia, ni pels ocorreguts a l'agost de 2016 en el partit judicial de Ribeira, als quals s'ha referit el Ministeri Fiscal en el seu escrit d'acusació i que s'han tractat d'introduir al llarg del procés per diferents vies».

«Tals fets -continua l'escrit- no només no són objecte del present procediment, sinó que es troben en fase de recerca i ni tan sols han estat jutjats», subscriuen en relació al suposat abús del Chicle a la que era la seva cunyada i al cas Diana Quer.

I posa l'accent també aquest tribunal en què la fi de prevenció de la pena, o la denominada exemplaritat de les condemnes, «no es compleix imposant penes desmesuradament altes en relació amb el delicte que es jutja, o tractant de sancionar penalment més conductes que les realment comeses».

Finalment, afirmen en la sentència, a més, que els jutges i tribunals han d'aplicar la norma «sense estridències, sense exhibicionisme i amb rigor», i tot això perquè «no només així ho exigeixen els drets fonamentals de l'acusat, sinó també perquè així ho requereix una societat democràtica que es fonamenta en valors tan bàsics com són la llibertat o la seguretat jurídica».

En opinió de la sala, «aquest rigor hauria de ser exigible no només als jutges i tribunals, sinó també als restants operadors jurídics, perquè els efectes perversos que produeix aquesta falta de rigor són el de transmetre a la societat una falsa imatge d'impunitat i el de soscavar la confiança d'aquesta en els tribunals de Justícia».