L'exalcaldessa de Sant Esteve Sesrovires: «La Guàrdia Civil podria haver entrat per una porta on no hi havia ningú»

L'exalcaldessa de Sant Esteve Sesrovires Carme Rallo ha assegurat davant del Tribunal Suprem que l'1-O la Guàrdia Civil podria haver entrat a l'escola La Roureda «per la porta del darrere», on «no hi havia ningú», en lloc de fer-ho per l'accés on hi havia ciutadans concentrats. De fet, Rallo ha assegurat que els agents van acabar sortint per aquella porta, situada darrere del col·legi. Altres votants d'aquell municipi han descarregat de responsabilitat els acusats, tot assegurant que van decidir anar a votar aquell dia per una «decisió personal» i sense rebre cap instrucció per part de ningú. Un d'ells, Emili Gaya, ha assegurat que va anar al col·legi a les 5.30 de la matinada, però que no el va convocar «ningú». «Hi vaig anar perquè vaig voler», ha dit, «per inquietud, ganes i il·lusió d'estar allí».

Rallo ha explicat que l'escola La Roureda té diverses entrades i que la Guàrdia Civil va optar per fer-ho per «l'accés principal», tot i que van deixar els cotxes a la porta del darrere, que és per on van «marxar». «Podrien haver entrat per la porta de darrere, on no hi havia ningú», ha afegit.

L'alcaldessa, que ha dit que va veure com li va donar un cop de porra al cap, ha assegurat que ella «només» va veure «donar cops a la policia», i ha negat haver vist que cap dels concentrats amenacés als veïns. També ha explicat que van «destrossar força coses» dins de l'escola, també en un edifici on «no hi havia cap indici que hi hagués activitat a dins». De fet, ha afegit que va avisar la policia local per tal que aixequessin acta de les «destrosses». Dies més tard, el consistori ho va anar a denunciar als Mossos d'Esquadra.

Rallo ha admès que sabia que el referèndum estava suspès pel TC, però ha afegit: «La gent que estàvem al col·legi enteníem que teníem tot el dret de votar, expressar-nos i de manifestar-nos». També ha defensat que als col·legis del seu municipi «hi ha moltes entitats» que fan «activitats lúdiques tots els caps de setmana» als dos col·legis i al casal.

«Cap acusat em va induir a fer res»

Un altre testimoni, Jordi Rubinart, que va estar al col·legi La Roureda de Sant Esteve Sesrovires ha assegurat que «mai» ha parlat ni ha «rebut instruccions» de cap dels acusats al judici de l'1-O. «Només els conec perquè surten als mitjans, ningú em va induir a fer res, ni aquestes persones ni ningú que estigués aquell dia a l'escola, va ser una decisió personal», ha dit.

Rubinart ha descrit l'1-O com «un dia molt important en les seves vides» i ha explicat l'arribada de la Guàrdia Civil sobre les sis de la tarda. Ha explicat que els veïns que estaven al col·legi van acordar que qui volgués podia «seure de forma pacífica per reivindicar el dret a votar» davant del centre i qui volgués s'apartés, ja que hi havia «inquietud» després de veure què havia passat en altres municipis al llarg de la jornada.

«Van arribar i ens van començar a pegar», ha assegurat, tot dient que no va sentir «cap advertiment», però que si l'haguessin fet «no hauria donat temps a la gent a fer res». Ha xifrat entre 30 o 40 les persones que hi havia assegudes a terra, a qui van «pegar indiscriminadament, a la gent més gran, a la gent més jove, tothom que es trobava en la seva trajectòria». Ell personalment, ha dit que va rebre «uns quants cops de porra», que es va protegir el cap amb els avantbraços i que va rebre «un cop de puny a la templa». El testimoni ha assegurat que els concentrats cridaven consignes com 'Volem votar', 'Vergonya' o 'Som gent de pau', tot i admetre a l'advocacia de l'Estat que si hi va haver algun insult «no és el que predominava». «Quan s'està pegant a la gent és raonable que algú potser digui algun insult», ha dit.

Un «batalló» de guàrdies civils

Un altre testimoni, Emili Gaya, ha descrit l'arribada de la Guàrdia Civil com un «batalló». «Era realment impressionant, tinc una edat i he estat a moltes manifestacions, algunes de preconstitucionals, i mai havia vist una formació d'aquestes característiques», ha dit. Gaya ha afegit que això va crear «sorpresa» entre els veïns que estaven al col·legi, que «espontàniament es van agrupar davant de l'escola».

Gaya ha assegurat que l'actuació va començar amb «una càrrega totalment desproporcionada sobre les persones que estaven allí fins aquell moment amb una actitud pacífica i festiva», que van rebre «cops de porra a tort i a dret» mentre cantaven 'Som gent de pau' i estaven amb els «braços alçats». Ell mateix ha explicat que va rebre «un cop al cap», que va caure a terra i que persones que el van intentar ajudar també «van ser víctimes de cops de porra» en aquell moment. El testimoni ha admès que, «fruit de la indignació», va cridar algun insult, però que eren «esporàdics».

Aquest testimoni també ha explicat l'existència d'una altra porta a la part sud, on ha dit que va veure entrar alguns agents de paisà que portaven càmeres mentre hi havia l'actuació dels antidisturbis a l'altra banda.

Gaya ha explicat que va arribar al col·legi a les 05.30 de la matinada «per inquietud, ganes i il·lusió d'estar allí», però que no va rebre «cap consigna, requeriment ni ordre». «No ens va convocar ningú, hi vaig anar perquè vaig voler, no hi havia cap hora concreta ni cap motiu concret», ha assegurat. El testimoni ha dit conèixer la suspensió del referèndum i la interlocutòria del TSJC, però ha defensat que va decidir implicar-se en la jornada pel seu «dret d'expressar-se a través del vot». «Sé que hi havia una convocatòria i una llei del referèndum aprovada pel Parlament, sobre el que jo vaig prestar més atenció», ha conclòs.