Educació
Recepta per a l'èxit escolar: famílies més comunicatives i menys controladores
L’estudi 'La implicació familiar en l’educació: una eina de canvi' exposa que les mares estan més implicades que els pares en la comunicació amb els seus fills
La preinscripció escolar per al curs vinent no preveu la casella de castellà
La forma que tenen les famílies d’implicar-se en els estudis dels seus fills pot ser més o menys beneficiosa per a les seves qualificacions i fins i tot per a l’equitat del centre, i entre aquells pares i mares menys controladors i més comunicatius sembla trobar-se la recepta per a l’èxit escolar.
I és que «en la implicació familiar no tot s'hi val i no sempre més és millor», destaca el professor del Departament de Ciències de l’Educació de la Universidad de Oviedo, Rubén Fernández Alonso, un dels autors de l’estudi La implicació familiar en l’educació: una eina de canvi.
Es tracta d’un estudi donat a conèixer per l’Observatori Social de La Caixa i que s’ha basat en les dades de l’Avaluació General de Diagnòstic duta a terme pel Ministeri d’Educació amb la participació de 26.543 estudiants de segon de l’ESO escolaritzats en 933 centres.
En l’estudi també s’ha reconegut que les mares estan més implicades que els pares en la comunicació amb els seus fills: el 82 % de les mares s’interessen habitualment per com els ha anat a classe davant el 66 % dels pares amb la mateixa actitud.
Els experts han dividit els centres en quatre grups. Els que tenen famílies més controladores i més comunicatives i els que compten amb famílies menys controladores i menys comunicatives són els més habituals, ja que sumen els percentatges més importants, 34% i 33%, respectivament.
Els centres amb famílies més controladores i menys comunicatives representen el 14% i aquells en les que l’estudi conclou que s’obtenen millors resultats, és a dir, les menys controladores i més comunicatives, són el 19%.
Però, què és una família comunicativa i què és una família controladora amb els seus fills en edat escolar?
Les comunicatives passen per mantenir amb els seus fills converses sobre el col·legi per tractar tècniques i hàbits d’estudi, relacions personals a l’aula i motivació cap a l’estudi.
Les controladores serien aquelles en les quals els progenitors centren les seves interaccions en l’ajuda, la supervisió i el control dels deures escolars i amb freqüència s’impliquen directament en la seva realització.
D’aquesta manera, Fernández Alonso distingeix entre les famílies que pregunten als seus fills com t’ha anat a classe, com t’ha sortit l’examen o com et portes amb els teus companys, però sense caure en un control excessiu i deixant més autonomia al menor per al seu desenvolupament personal, i aquelles més preocupades perquè els deures es facin i fins i tot fan les tasques amb ells.
«Un perfil de pares massa intervencionistes possiblement tregui oportunitats de creixement i d’autonomia de l’alumne», apunta aquest expert, que afirma: «és millor el com ens comuniquem i com deixem que els fills vagin afrontant les dificultats».
No obstant això, reconeix que de vegades aquest perfil intervencionista el provoca el mateix centre quan els pares acudeixen i el tutor o professor els diu que el seu fill no porta feta la tasca o que la porta mal resolta.
Fernández Alonso subratlla que en l’estudi (el firmen també els professors Marcelino Cuesta i Pamela Woitschach, de la Universidad de Oviedo, i Marcos Álvarez-Díaz, de la Conselleria d’Educació i Cultura d’Astúries) han detectat una dada que no esperaven i és l’efecte de la implicació familiar en el centre.
Així, en els centres on «el grup de famílies tendeix a ser majoritàriament controladores, no només hi ha pitjors resultats, sinó que hem trobat més diferències entre els resultats dels estudiants, hi ha més inequitat entre alumnes», comenta.
Al contrari, «en centres amb perfils més comunicatius les diferències entre alumnes són mes petites i els resultats són més equitatius».
En concret, els centres les famílies dels quals tenen un estil més comunicatiu obtenen 20 punts de diferència en equitat respecte als centres amb famílies controladores.
«És una evidència en la qual cal continuar estudiant», comenta Fernández Alonso, que advoca per treballar en els centres amb la formació i informació dels pares, per exemple entrenar les famílies en com enfrontar-se a les dificultats dels fills.