Una llei permetrà transformar un cadàver en dos carretons de compost als EUA

Fa pocs dies arribava a la taula de Jay Inslee, governador de l'estat de Washington, als EUA, un projecte de llei per a permetre que la «reducció orgànica natural» sigui una alternativa responsable amb el medi ambient als actuals mètodes oferts en les funeràries. Ho explica el diari 20 minutos.

La idea va ser aprovada la setmana anterior pel Senat i només falta la signatura del governador per a donar el consentiment al fet que , a partir de l'el 1 de maig de 2020, entri en vigor l'anomenada Llei de Composta Humana.

Els seus impulsors afirmen que es tracta d'una «nova forma d'acabar amb el final de la vida». Fins ara quan algun familiar moria existien dues opcions: incinerar-ho o enterrar-ho. No obstant això, amb el 'recomposting' existeix una altra alternativa.

El procés és molt senzill, consisteix a deixar el cadàver durant 4-7 setmanes a una temperatura d'entorn als 55 °C. La calor provoca que els bacteris i microbis accelerin el seu ritme vital i siguin capaços de descompondre a major velocitat les restes humanes. El resultat, en lloc d'en cendres, són dos carretons (0,75metres cúbics) d'abonament orgànic i una notòria reducció de la petjada de carboni.

Katherine Spade, fundadora de l'empresa Recompose, va ser la primera a començar el projecte. La idea va sorgir mentre estudiava agricultura en la Universitat de Massachussets Amherst.

Nina Schoen, una de les seves promotores, va declarar a la BBC que «el més important és que el meu cos pugui retornar-li a la Terra el que va fer per mi quan estava viva». El seu principal interès és ecològic, però derivaria en la fi de la prohibició d'escampar les cendres en llocs públics en tractar-se de terra fèrtil. D'aquesta manera, a més de conservar l'abonament en urnes com si es tractés de cendres, es podrà usar com a terra en la qual creixin les flors del jardí.

Spade, també impulsora de la llei, explicava que «és una nova forma d'actitud davant de la mort». A més, de veure-ho com una manera diferent a l'habitual argumenta que ecològicament és una opció molt més «verda». I és que el procés requereix una vuitena part de l'energia necessària en una cremació i té un impacte menor en la petjada de carboni en absorbir durant el procés una part significativa d'aquest.

No obstant això, és possible que la seva implantació, lleis a part, vagi a retardar-se a causa dels seus alts costos i al costum al país respecte als mètodes tradicionals. En 2018, segons dades de NFDA (Associació de Directors de Funeràries Americanes), el 53,5% dels estatunidencs triaria incinerar als seus familiars, enfront del 40% que optaria per l'enterrament. Unes xifres que poden explicar-se sobre la base dels seus costos.

Anteriorment ja s'havia legislat i donat el vistiplau a l'ús d'un procés similar a la cremació la principal diferència de la qual és l'ús de l'aigua com a element principal. La calor, la pressió, l'aigua i determinats químics sobre el cos donen lloc a petits fragments similars a les cendres. L'ús d'aquesta tècnica va ser aprovat per 20 estats dels EUA, entre els quals es troba Washington, en la seva última esmena.