Condemnen un home a indemnitzar la seva exdona per amagar-li durant mesos la mort d'un fill en comú

El jutjat de primera instància número 1 de Badalona ha condemnat un home a indemnitzar amb 40.000 euros la seva exdona per haver-li amagat durant mesos la mort d'un fill en comú. La mare va saber per la premsa que el fill, que tenia 32 anys quan va morir, s'havia suïcidat mesos abans. El pare també va ocultar a la seva exdona el lloc on eren les cendres de la incineració fins el dia del judici, el 19 de març passat.

Segons ha publicat el diari 'Ara' i ha confirmat a l'ACN l'advocada de la dona, Susanna Antequera, del bufet Antequera de Jauregui, el 7 de desembre del 2016 el pare va denunciar als Mossos d'Esquadra de Badalona la desaparició del fill, que patia esquizofrènia i no sabien on era des del 30 de novembre. El 28 de desembre es va trobar el cadàver al fons d'un cingle de Castellfollit de la Roca (Garrotxa) i el metge forense va concloure que l'home s'havia suïcidat. El cadàver va ser incinerat a Badalona el 30 de desembre i les cendres les van escampar al Delta de l'Ebre, segons el pare. El 22 d'abril del 2017, la mare es va assabentar de la mort del seu fill al llegir una notícia, de data 29 de desembre, que explicava els fets.

L'impacte de la notícia va provocar que la dona hagués de ser atesa d'urgència i traslladada del seu domicili a l'hospital de Mataró, on va ingressar a la unitat de psiquiatria amb un estat greu d'ansietat i xoc emocional. Més tard, va saber que el seu exmarit i part de la família paterna havien anat a l'aixecament del cadàver i a la incineració.

L'octubre del 2017 la dona va presentar una demanda per reclamar els danys morals al seu exmarit amb la intenció de saber on eren les cendres del fill, cosa que no es va aclarir fins que es va fer el judici aquest març passat. La mare portava 13 anys divorciada de l'home, amb qui tenia dos fills que estaven amb la família paterna i no s'havien acostat a la mare tot i els intents d'ella.

En la sentència, a la qual ha tingut accés l'ACN, la magistrada dona parcialment la raó a la demandant i considera que el pare del mort va causar un important dany moral a la mare en no comunicar-li la desaparició ni la mort. En aquest sentit, rebutja les al·legacions del demandat, que deia que no tenia contacte amb la seva exdona i no sabia on trobar-la. La magistrada explica que l'altre fill de la parella sí que havia mantingut contacte telefònic amb la seva mare i la família materna, de Múrcia, i li diu que fins i tot ho podria haver explicat als Mossos d'Esquadra perquè la trobessin. També critica la resposta a la demanda feta per l'advocat del pare, on diu que l'intent de suïcidi de la mare era un invent per intentar justificar una possible futura indemnització.

Així, la jutgessa creu que el dany moral a la mare és evident per les circumstàncies de la mort i pel fet de saber, mesos després, que li havien amagat el fet expressament. També considera que la mare tenia dret a saber la notícia tot i que el fill desaparegut i després mort mantingués mala relació amb ella i no hagués volgut que la dona ho sabés. La jutgessa diu al pare que ell se sentiria igual que la dona si li hagués passat al revés, i assegura que les relacions materno-filials poden passar per mals moments però es poden recompondre. La conducta del pare és, segons la sentència, «culposa, fins i tot dolosa per la seva continuïtat i progressió ascendent en el temps».