El TC torna a denegar la llibertat a Jordi Cuixart
La defensa del president d'Òmnium impugnava els acords del Suprem que el mantenien en presó després de processar-lo per rebel·lió
Jordi Cuixart durant la seva declaració per l'1-O al Tribunal Suprem.
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat per unanimitat el recurs d'empara presentat per la defensa de Jordi Cuixart i manté la seva situació de presó provisional. La defensa del president d'Òmnium Cultural va impugnar les decisions del Tribunal Suprem de mantenir-lo empresonat després de processar-lo per rebel·lió el març de 2018. Segons la defensa de Cuixart, aquestes resolucions vulneraven drets fonamentals com el d'un jutge ordinari predeterminat per la llei i el de la llibertat personal en relació amb el dret a un jutge imparcial. En canvi, el TC considera que el Suprem va decidir negar-li la llibertat «amb una ponderació correcta sobre la pertinença, adequació i proporcionalitat» de la presó provisional. Al febrer, el TC ja va tombar un recurs de Cuixart contra la decisió de l'Audiència Nacional d'empresonar-lo l'octubre del 2017.
De moment, des del Tribunal Constitucional només s'ha avançat la part dispositiva i no s'han fet públics els arguments de la sentència. Concretament, les resolucions que havia impugnat la defensa de Cuixart era la interlocutòria de processament del 21 de març i resolucions del 9 de maig i 26 de juny que el mantenien empresonat.
Un altre revés per a Cuixart al febrer
El passat 28 de febrer, el ple del TC va dictar les primeres sentències que rebutjaven la posada en llibertat d'acusats de l'1-O. Els magistrats van decidir, per unanimitat, rebutjar els recursos presentats per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez contra la decisió de la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela d'empresonar-los el passat 16 d'octubre de 2017. En aquests recursos, els acusats demanaven empara al TC perquè consideraven que la decisió de l'Audiència Nacional vulnerava drets fonamentals, entre ells el dret a la llibertat personal (article 17.1 de la Constitució).
El TC, com ara, entenia que la decisió d'empresonar-los «compleix amb l'estàndard de raonabilitat» establert en la doctrina del mateix tribunal. Després d'aquesta sentència, tots ja podien recórrer davant el Tribunal Europeu de Drets Humans un cop esgotades totes les vies judicials a l'Estat. El tribunal va trigar un any i cinc mesos a resoldre aquells recursos.