Google rep gairebé 80.000 sol·licituds de dret a l'oblit a Espanya

El cercador més popular del món (Google) ha rebut a Espanya, durant els últims cinc anys, gairebé 80.000 sol·licituds (més de 800.000 a Europa) de persones que han demanat que elimini direccions (URL) que consideren inadequades o irrellevants, i exercir així el seu dret a l'oblit i a esborrar la seva empremta digital.

Les dades, recopilades per Efe a partir del propi informe de transparència que Google actualitza i publica cada dia, revelen que els usuaris europeus han reclamat la retirada d'un total de 3.129.077 direccions, de les quals s'han eliminat el 44,6 per cent (un total d'1.200.746 enllaços).

A Espanya, els ciutadans han demanat que s'esborressin 249.376 URL i de fet s'han retirat el 37,9 per cent (81.837).

Les xifres de Google van començar a registrar-se el 25 de maig de 2014, només dotze dies després de la històrica sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Precisament avui es compleixen cinc anys d'aquella sentència, que reconeix el 'dret a l'oblit' de les persones i el dret d'aquestes a demanar als cercadors d'internet que suprimeixin certes adreces quan considerin que són «inadequades, irrellevants o excessives».

Com avalua Google les sol·licituds i quines retira?

Segons el propi cercador, les sol·licituds per a eliminar enllaços s'estudien una a una i en alguns casos es demana més informació al demandant, i cadascuna d'elles se sotmet a una revisió «manual».

Entre els factors més comuns que justifiquen la retirada d'una URL està l'absència «clara» d'interès públic, informació sensible -orientació sexual, raça, ètnia, religió i afiliació política o sindical-, contingut relacionat amb menors i condemnes o antecedents prescrits, exoneracions i sentències absolutòries.

L'empresa pot decidir no retirar les pàgines i al·lega per a això factors com l'existència de solucions alternatives, raons tècniques o que les URL estiguin duplicades, i en alguns casos argumenta que la direcció l'eliminació de la qual s'ha demanat conté informació de «gran interès públic».

Per a això últim, l'equip que ho analitza té en compte diversos factors per a prendre aquesta decisió «tan complexa», i cita entre aquests que el contingut estigui relacionat amb la vida professional del sol·licitant, amb un delicte passat, amb un càrrec públic, que es tracti d'un persona amb un paper destacat en la vida pública o que el contingut en si mateix sigui de documents governamentals o material periodístic.

Per exemple, Google va retirar, a petició d'un ciutadà espanyol, un arxiu de notícies segons el qual l'afectat figurava en el registre de la policia com a culpable d'haver atropellat amb el seu cotxe a una altra persona i d'haver-la matat fa cinquanta anys. El cercador va optar per retirar-lo degut al mateix temps que havia transcorregut des de l'accident.

Per contra, va rebre una sol·licitud d'una persona perquè s'eliminés una notícia de 1994 i una publicació d'un fòrum de 2007 sobre la seva activitat anterior com a líder del braç polític d'una organització que el seu Estat considerava terrorista. No es va retirar per raons d'interès públic.

Fonts del mateix cercador han aclarit a EFE que el «dret a l'oblit», en aplicació d'aquesta sentència, només té efectes a Europa.

Els paísos més demandants

Els cinc països europeus en els quals s'ha registrat un major nombre de sol·licituds de cancel·lacions són França (s'han registrat 177.302 peticions d'anul·lació de 626.582 enllaços); Alemanya (131.949 sol·licituds perquè es retirin 516.488 direccions); o el Regne Unit (on 97.392 usuaris han volgut que s'esborrin 422.895 direccions).

El quart lloc l'ocupa Espanya i en el cinquè se situa Itàlia, en el qual s'han registrat 66.331 peticions perquè s'esborrin 270.144 direccions.

El major nombre de reclamacions procedeix en tots els països de persones particulars (el 88,6 per cent), i en el cas espanyol aquest percentatge s'eleva al 90,4 per cent de les reclamacions.

Les categories de llocs web que allotgen continguts la retirada dels quals han demanat els usuaris i que l'equip del cercador ja ha avaluat es corresponen a: xarxes socials (el 11,6 per cent); directoris (el 16,4 per cent); notícies (el 18,7 per cent); i «varis» (el 50,9 per cent), encara que aquestes dades es van començar a comptabilitzar al gener de 2016, no immediatament després de publicar-se la sentència.

A Espanya els percentatges varien sensiblement i les reclamacions es refereixen a: el Govern -quan la pàgina està allotjada en un lloc web institucional- (el 10,5 per cent); xarxes socials (11,1 per cent); directoris (15,9 per cent); notícies (20,6 per cent); i «varis» (el 42 per cent).