Advocats del Bages neguen agressions a policies i defensen que els votants feien «actes de desobediència civil»
La lletrada Sílvia Carmona diu que la Guàrdia Civil li va impedir entrar amb el seu carnet professional a Callús i que el mateix va passar amb una doctora
judici 1-O
Advocats del Bages que van fer tasques d'assessorament a diferents col·legis de la comarca han testificat al Tribunal Suprem i han relatat que els ciutadans no van agredir la policia però, en canvi, van veure carregar «de manera bàrbara» a votants a Callús o Sant Joan de Vilatorrada, per exemple. Segons han explicat, van presentar-se voluntaris amb una seixantena de companys per resoldre dubtes dels concentrats, especialment sobre la llei de protecció de dades o de les conseqüències que podia tenir estar als col·legis l'1-O. Tots han sostingut que van informar la gent que exercien «desobediència civil». Una lletrada, Sívila Carmona, ha descrit com a Callús no la van deixar passar a dins quan la Guàrdia Civil estava actuant tot i acreditar-se com a advocada i que el mateix va passar amb el SEM i una doctora del poble, que va ensenyar també el carnet professional. Han comparegut a petició de la defensa de Jordi Cuixart.
Aquest dimarts han testificat al Suprem quatre advocats que van prestar serveis d'assessorament a diferents col·legis del Bages el dia 1 d'octubre. Tots quatre han negat veure ciutadans agredint i assetjant la policia i només una ha recordat que en dues ocasions puntuals i quan estaven carregant els van dir 'fills de puta'. En canvi, han descrit actituds pacífiques de la gent, amb càntics de 'passi-ho bé' o 'votarem', asseguts a terra o amb les mans alçades.
Topada entre Marchena i un dels lletrats
El primer en declarar ha estat Lluís Matamala, que havia adreçat al tribunal un escrit on sol·licitava declarar en català. Prèviament, ha demanat la paraula per fer una aportació «prèvia» però el president, Manuel Marchena, l'ha tallat en sec. «No pot fer cap interpretació alternativa a la l'article de la llei perquè és un tercer i haurà de declarar en castellà, si no vol contestar, s'aixeca i assumeix conseqüències legals», ha advertit Marchena.
Matamala ha accedit a respondre en castellà i ha descrit que va ser a Sant Joan de Vilatorrada on va veure la guàrdia civil «comencen a picar de manera bàrbara» i que va gravar l'actuació. De fet, tots els lletrats s'han referit a gravacions i vídeos que han visualitzat per fer un informe que han enviat al col·legi d'advocats de Manresa.
«Cap agressió de ciutadans a agents»
En canvi, cap d'ells ha dit que veiés ciutadans agredint policies. «No em consta cap, tant pel que vaig presenciar com pels vídeos que consten a la causa», ha dit Mercè Torras, que ha qualificat l'actuació de la Guàrdia Civil a Fonollosa de «desproporcionada i violenta». «No van trigar ni dos minuts a carregar des que arriben, eren 20 persones protestant i el nombre d'agents era força superior», ha dit.
Aquesta lletrada ha explicat com va veure detenir un jove entre tres agents (que estan investigats a un jutjat de Manresa per detenció il·legal) i ha descrit que el jove no estava «fent res» i el van emmanillar per l'esquena i el van posar enmig de la plaça «com si fos un trofeu». El van alliberar quan el cap de l'operatiu va veure la situació i els ho va ordenar, ha dit. També ha dit que no la van deixar assistir al jove mentre estava detingut tot i acreditar que era lletrada.
La fiscalia ha preguntat si no va veure que algú va donar un cop de peu als testicles a un agent i ha Torras ha dit que no. En canvi, tots quatre han explicat que als col·legis on va actuar la policia espanyola hi va haver ferits.
Un altre lletrat, Jaume Pich, ha descrit que «l'ambient festiu» del principi de la jornada va canviar a «crits de por» quan la policia va començar a actuar a Castellgalí.