Fiscalia demana processar càrrecs del Govern per organització criminal
Entre aquests, Joaquim Nin, actual alcalde d’Albinanya i, aleshores, secretari general de Presidència
La Fiscalia de Barcelona ha demanat que es processi per un delicte d’organització criminal a 28 dels imputats pels preparatius de l’1-O, a més dels de malversació, prevaricació, desobediència, falsedat documental i revelació de secrets dels quals ja els acusa la jutge. Entre aquests, Joaquim Nin, alcalde d’Albinyana, qui va ser secretari general del Departament de Presidència de la Generalitat de gener 2016 al juny 2018. La Fiscalia creu acreditat i demana que s’inclogui que, pel que fa a Joaquim Nin, quedaria acreditat que va ser a través d’una resolució seva que es va signar un contracte d’inserció publicitària en premsa escrita d’una conferència sobre el referèndum català en diversos mitjans de comunicació internacional europeus.
D’altra banda, la Fiscalia ha demanat també exculpar Josep Maria Gispert, com a conseller de l’empresa Indugraff. En aquest cas considera que «no existeixen indicis suficients que tingués coneixement amb anterioritat al moment en què es va celebrar la junta extraordinària de l’empresa que la impressió encarregada es referia a documents del referèndum».
El ministeri públic ha presentat un escrit davant la titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona en què demana afegir aquest delicte a 28 dels investigats per organitzar l’1-O, entre ells la cúpula de la ràdio i la televisió públiques catalanes i diversos exalts càrrecs del Govern de Carles Puigdemont. En l’acte que la Fiscalia demana ara corregir, la jutge va acordar el processament d’una trentena de processats pels preparatius de l’1-O, a 17 d’ells per un delicte de malversació, de manera que els ha imposat una fiança de 5,8 milions d’euros.
El ministeri públic creu, però, que la conducta dels processats per organitzar el referèndum «ha estat conjunta i coordinada, de manera que davant les resolucions del Tribunal Constitucional en què se suspenia i després es declarava la inconstitucionalitat de resolucions o lleis del Parlament, s’ha continuat amb el full de ruta que tenien marcada cada un en l’àmbit de les seves competències i responsabilitats». Segons l’opinió dels tres fiscals del cas –dos d’ells els d’Anticorrupció Teresa Duerto i Fernando Maldonado–, en el cas dels 28 processats concorren els requisits de jerarquia, repartiment de papers i vocació d’estabilitat o permanència en el temps que exigeix el delicte d’organització criminal, castigat amb penes de fins a vuit anys de presó. Per a la Fiscalia, «aquest complex de persones amb organigrama i planificació prèvia, proveïdes normalment amb mitjans adequats als fins delictius proposats, fa que resulti més difícil a l’Estat lluitar contra aquestes xarxes perfectament estructurades, que al seu torn realitzen, lògicament, operacions de més envergadura».
Els fiscals creuen que va existir una jerarquia donada la «participació del president de la Generalitat», processat per rebel·lia en la causa del Suprem, «del seu vicepresident (també acusat) i d’alts càrrecs de la Generalitat (consellers també acusats en el mateix procediment». També hi va haver, en opinió del ministeri públic, «jerarquia, pluralitat i repartiment de papers». La Fiscalia observa també un «objecte delictiu» en els acusats, que, segons la interlocutòria de la jutge, amb el «ferm propòsit de celebrar el referèndum cap a la independència van realitzar actuacions i alguns van dictar resolucions amb les quals van disposar de fons públics». I l’«estabilitat i permanència en el temps», segons els fiscals, es desprèn de l’afirmació de la jutge que els processats van operar per materialitzar «el ferm propòsit de la Generalitat, exterioritzat amb intensitat creixent des de 2012, a celebrar una consulta referendària». La Fiscalia demana atribuir organització criminal a 28 investigats i sol·licita que es processi a l’exdirectora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) Àngels Barberà, que va estar imputada però a qui la jutge instructora va decidir finalment arxivar el cas.
Exculpar a Indugraff
Dels processats, la Fiscalia demana exculpar Montserrat Vidal, exresponsable de l’àrea de Processos Electorals i Consultes Populars, a Josep Maria Gispert, gerent de l’empresa on es van imprimir documents vinculats a l’1-O, Indugraff i a Meritxell Massó, exsecretària general de Governació, als que la jutge va processar per desobediència. La Fiscalia demana processar per organització criminal a diversos exalts càrrecs del Govern: Antoni Molons –secretari de Difusió–, Joaquim Nin –secretari general de Presidència–, Jaume Clotet –director general de Comunicació–, Josep Ginesta, Francesc Sutrias –director general de Patrimoni– i Aleix Villatoro –secretari general de Relacions Internacionals i Exterior.