Afectats dels atemptats a Barcelona i Cambrils denuncien traves per ser reconeguts com a víctimes

La Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) ha denunciat el «maltractament institucional» a les víctimes que pateixen seqüeles psicològiques pels atemptats del 17A, i ha exigit millorar els protocols perquè l'Estat no els tracti com si només busquessin una indemnització.

«Només cinc persones han estat reconegudes pel Govern espanyol com a víctimes psicològiques dels atemptats», ha lamentat en una entrevista amb Efe Sara Bosch, coordinadora de la UAVAT, una plataforma que ja ha tramitat més de dues-centes sol·licituds al Ministeri d'Interior, que és l'òrgan competent per ajudar a les víctimes de terrorisme.

La UAVAT es va constituir arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils (Baix Camp) del 17 d'agost del 2017 i està composta per psicòlegs clínics, forenses, psiquiatres i professionals experts en l'atenció a víctimes d'accions terroristes i grans catàstrofes, en col·laboració amb institucions i organitzacions com l'Associació 11-M d'afectats pel terrorisme.

Des dels atemptats, aquesta plataforma, impulsada per Robert Manrique - una víctima de l'atemptat d'ETA a l'Hipercor de Barcelona el 1987 -, ha gestionat la tramitació de 214 sol·licituds per ser reconeguts com a víctimes del terrorisme, entre els quals es troben diversos ferits i testimonis presencials, per les seqüeles psicològiques que molts d'ells han experimentat.

Cada persona ha pogut realitzar, dins el termini legal d'un any, més d'una sol·licitud - en funció de les diferents tipologies de víctimes establertes en els protocols -, cosa que explica que els 214 tràmits hagin estat realitzats per 114 persones, de les que, avui dia, 68 han tingut una resposta oficial del Ministeri: 17 sol·licituds d'ajuda han estat concedides en la seva totalitat i 4 de manera parcial, mentre que 47 han estat desestimades (d'aquestes, 44 demanaven ajuda psicològica).

Malgrat que segons dades de la UAVAT el 78% dels testimonis directes dels atemptats van patir lesions psicològiques, Interior «només» ha acceptat cinc casos, quatre d'ells familiars de víctimes mortals.

Els principals arguments del Govern central per justificar les denegacions són, segons la coordinadora de la UAVAT, que no hi ha evidència del nexe causal, que no consta en el llistat de ferits facilitat per la Generalitat de Catalunya i que no estava al lloc exacte de la trajectòria de la furgoneta.

«Centenars de víctimes no ho van fer prou bé», ha criticat amb amargor Bosch en relació amb el fet que tots aquests processos «són complexos» i «requereixen diversa documentació», com un informe d'assistència sanitària dels dies pròxims a l'atemptat, una denúncia o un tractament realitzat per un especialista en psiquiatria o psicologia clínica.

Els laments de la UAVAT són múltiples: d'una banda, «és indignant que en el llistat de la Generalitat no constin les víctimes de salut mental», ha dit la coordinadora d'aquesta plataforma, les dades de la qual estimen que al voltant del 60% de les víctimes no van ser ateses per cap dispositiu d'emergència d'atenció immediata perquè «els efectes negatius poden tardar en manifestar-se».

«No saben (les administracions) que les afectacions psicològiques no necessiten l'impacte físic?», ha preguntat retòricament Bosch, qui considera que algunes víctimes, aquell dia, «no es van atrevir a acudir a emergències perquè, a diferència d'ells, altres havien mort o resultat ferits... Quina llàstima que el trauma no porti instruccions!», ha denunciat.

D'altra banda, la coordinadora de la UAVAT ha insistit que «existeix una clara contradicció entre les pautes que demanen els especialistes», que suggereixen temps i paciència a la víctima, «i les que requereixen els protocols de l'Estat», segons que sembla «que l'actitud d'Interior és tractar-los a tots com arrendataris que només busquen la indemnització».

Fins al moment, la UAVAT ha comptat amb la subvenció de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació, però el pròxim 31 de maig finalitza el conveni amb el consistori, per la qual cosa la plataforma es veurà obligada a desaparèixer si la Generalitat, que el 2012 va tancar el Servei d'informació i Orientació a les Víctimes del Terrorisme (SIOVT), no «agafa el seu relleu».

En aquest sentit, els responsables de la UAVAT estan pendents de reunir-se amb el president del Govern, Quim Torra, per «traslladar al govern català totes les carències i àrees de millora que estan dins les seves competències» perquè, «si alguna cosa és clara», ha conclòs Bosch, «és que hi ha d'haver una voluntat política més enllà dels diners».