Holanda guanya Eurovisió i Espanya cau a la vint-i-dosena posició

Cantant que «estimar-te és un joc perdut», els Països Baixos s'han endut aquest dissabte amb la victòria d'Eurovisió 2019 gràcies a Arcade, el soul espiritual deDuncanLaurence, en una edició d'infart que va tornar a confinar a Espanya als últims llocs i que, d'entrada, ja comptava amb una altra reina.

Perquè la edició 64 del festival passarà a la història per ser «aquella en la qual va actuar Madonna», ocasió històrica en la qual aquest esdeveniment acusat de discórrer gairebé sempre en paral·lel a la indústria musical va temptar a la seva principal monarca la qual es va deixar estimar davant una audiència de 200 milions de persones.

La seva era probablement l'actuació més esperada de la nit, però l'«ambició rossa» s'ha passat de frenada en un fòrum que és pur espectacle. Aquí ha estrenat en directe el dancehall jamaicà Future i ha recuperat 30 anys després Likeaprayer, l'incendiari clàssic en el qual besava a un Jesucrist negre, però sense reeditar aquest moment emblemàtic i amb algunadesafinació.

«El poder de la música és unir a la gent», reivindicava poc abans, paraules que alguns han llegit com a defensa enfront de les crítiques per participar precisament en una edició amb seu a Israel malgrat la seva política davant els territoris ocupats, assumpte del qual només s'han fet ressó els islandesos amb una ensenya palestina en un moment de les votacions.

La gala, una de les més llargues dels últims anys i també de les més aclaparadores quant a producció, arrencava molt abans en realitat, a les 9 de la nit (hora espanyola), amb l'aclaparadora desfilada i desembarcament dels 26 participants a concurs des d'un avió que ha simulat aterrar en pleExpoTelAvivpilotat perNettaBarzilai, la guanyadora del passat any.

El torn d'actuacions va començar de seguida amb el Chamaleon pop de la maltesaMichelai va concloure dues hores després amb l'espanyolMiki, amb una proposta escenogràfica enèrgica i molt elaborada, però també «confusa» per a alguns, a la qual no ha faltat ni un robot gegant.

Entre mitjanes han anat desfilant tots els aspirants d'una edició marcada per la incertesa, amb candidatures «tapades» com la de Macedònia del Nord, la segona més valorada dels jurats, o l'australiana, que va passar d'estardefenestradaals pronòstics a propulsar-se gràcies a una posada en escena que era pura fantasia còsmica i ingràvida.

El d'aquest dissabte ha tornat a ser no obstant això un Eurovisió que es va decantar per les grans cançons, amb propostes molt actuals de contingut social com la italiana o la del suec JohnLundvik, amb ungóspelesperançador sobre últimes oportunitats, o com la del guanyador, al piano i gairebé a les fosques.

Motiu de celebració ha estat també la varietat d'idiomes (a més de l'omnipresent anglès s'han escoltat eslovè, albanès, espanyol, francès, italià, islandès i serbi) i d'estils, amb sorpreses ben posicionades i poc habituals com el pop indie, l'electrònica minimalista, la xaranga catalana i el metal industrial en la línia deRammstein.

Aquest últim, aportació de la bandaHatari, ha contribuït a més a apuntalar el gust imprescindible d'Eurovisió per l'excentricitat, amb la seva aposta pel bondage i tot tipus d'artefactes de torturat plaer, mentre eltalluditoSerhat, dentista i representant de San Marino en el seu temps lliure, s'inclinava sense rubor per unitalodisc hedonista.

Fora de concurs va haver-hi més moments per al record, com l'intercanvi de cançons entre alguns dels participants més carismàtics del certamen dels últims anys, amb la versió que la sempre electritzantEleniFoureirava fer de la sempre corrosiu ReixatSerduchka, o l'homenatge a Hallelujah 40 anys després de deixar a BettyMissiego sense trofeu.

Amb l'Alhambrade fons i per boca de la presentadora Nieves Álvarez s'ha sabut que els experts espanyols concedien la seva màxima qualificació a Suècia. A més, ha atorgat punts a: Austràlia (10), Holanda (8), l'Azerbaidjan (7), República Txeca (6), Xipre (5), Itàlia (4), Suïssa (3), Rússia (2) i Eslovènia (1).

Miki, que somiava amb escoltar el major nombre de vegades possible l'emblemàtica frase Twelvepoints, es va veure molt castigat per part dels jurats, amb les úniques enhorabones de Bielorússia (6 punts) i Rússia (1), més els 53 punts del vot popular, que han relegat a Espanya al lloc 22 de 26 en concret. I ja en van cinc sense sortir de la cua.

«Sembla que no escarmentem, jo el primer, dient ximpleries que si 'top10' o 'top5'. Crec que ens ho mereixíem, encara que pugui ser egoista dir-ho, perquè és la que més ha cantat i ballat la gent», ha afirmat l'artista en declaracions als mitjans al final de la gala.

El sistema de votacions instal·lat fa uns anys, que separa l'anunci del veredicte dels jurats de cada país i el deltelevot europeu compactat, va tornar a ser causa d'arítmies i estralls en un final que es va dilucidar en l'últim segon entre Suècia i Països Baixos.

Al final, victòria holandesa amb 492 punts, que atorga a aquest país el seu cinquè triomf en el Festival Europeu de la Cançó, el primer des de 1975, i només 27 punts per davant de l'italià d'ascendència egípciaMahmood, que ha acabat segon amb Soldi, el mateix que uns mesos abans rebutjava a Sant Remo el polític d'ultradreta i ministre d'Interior del seu país,MatteoSalvini.

El top10 d'aquesta edició, a la qual concorrien 26 països en la final i 41 des de l'inici de les semifinals, l'han completat Rússia (369 punts), Suïssa (360), Noruega (338), Suècia (332), l'Azerbaidjan (297), Macedònia del Nord (295), Austràlia (285) i Islàndia (234).