La fiscalia demana al Suprem que comuniqui a Congrés i Senat la «suspensió immediata» dels diputats empresonats

La fiscalia ha remès un escrit a la Sala Penal del Tribunal Suprem per demanar-li que comuniqui a la Mesa del Congrés i el Senat «l'aplicació immediata» de l'article 384bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (Lecrim) per suspendre els diputats empresonats. La fiscalia ha fet públic l'escrit l'endemà que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva hagin pres possessió com a diputats i senador (en el cas de Romeva). El ministeri públic considera que el Suprem ha de prendre la iniciativa i instar les cambres a aplicar aquest precepte legal. Aquest és el procediment que es va seguir el juliol passat quan el jutge instructor, Pablo Llarena, va demanar al Parlament que suspengués els diputats en presó preventiva i processats per rebel·lió (en base a l'article 384bis) i que havien estat escollits el 21 de desembre de 2017. En canvi, els magistrats del tribunal s'havien decantat perquè fossin el Congrés i el Senat qui suspenguessin els diputats empresonats aplicant el reglament de les cambres i sense necessitat que el Suprem els hagués d'instar a fer res.

La fiscalia ha remès un escrit als magistrats que estan jutjant els líders independentistes per dir-los quina és la via que consideren adequada per suspendre els cinc parlamentaris empresonats. Per una banda, el tribunal considera que ha de ser la Mesa del Congrés i el Senat la que prengui la iniciativa i els suspengui en aplicació del seu propi reglament. Així ho va apuntar en la interlocutòria del passat 14 de maig quan rebutjava, entre d'altres, la necessitat de tramitar l'autorització a les cambres per seguir-los jutjant (suplicatori).

En aquella resolució, el tribunal ja es referia a l'article 21.2 del reglament del Congrés on s'estipula que un cop tramitat el suplicatori, un diputat que estigui en situació de presó preventiva implicarà la suspensió dels seus drets i deures parlamentaris mentre duri la situació de presó.

Si se segueix aquest camí, les cambres estan obligades a estudiar el reglament i, entre d'altres, interpretar si en aquest cas el fet que no s'hagi tramitat el suplicatori pot complicar la suspensió (ja que és un dels requisits que esmenta el 21.2). A més, la mesa hauria de demanar informes jurídics als lletrats i això allargaria els tràmits. Tot plegat, enmig de les negociacions per a una investidura de Sánchez. Si la votació es produeix amb els diputats empresonats suspesos, la majoria parlamentària al Congrés es reduiria de 176 a 174 i això facilitaria a Sánchez resultar escollit sense necessitat de dependre de l'abstenció dels independentistes.

Vol que el Suprem prengui la iniciativa

Per això, la fiscalia vol que el Suprem prengui la iniciativa i comuniqui «de manera immediata» a Congrés i Senat la suspensió de tots cinc via article 384bis. Aquest és el procediment que va seguir el jutge instructor, Pablo Llarena, el passat mes de juliol quan va comunicar al Parlament la suspensió dels diputats que havien estat escollits el 21 de desembre de 2017 i que estaven amb interlocutòria de processament ferma pel delicte de rebel·lió i amb la mesura de presó preventiva decretada. Llavors, van resultar suspesos Rull, Turull, Junqueras, Sànchez, Romeva i també Puigdemont.

La fiscalia recorda que per aplicar de manera efectiva i complir amb aquesta previsió legal (384bis), les cambres parlamentàries han de procedir «a l'execució sense més tràmits de la mesura de suspensió en l'exercici de les seves funcions». I subratlla que el Tribunal Constitucional ha «avalat» aquesta suspensió instada per Llarena en la decisió del ple del 21 de març de 2019, quan va denegar suspendre l'aplicació d'aquest article tal com demanaven les defenses.