La directora de Serveis de Borràs assegura que no va tramitar cap expedient de contractació relacionat amb l'1-O

La directora de Serveis del Departament de Governació durant l'època de Meritxell Borràs, Josefina Valls, ha assegurat que no va tramitar cap expedient de contractació relacionat amb el referèndum de l'1-O i que així ho va comunicar al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona en resposta a un requeriment. Valls ha explicat que els dos acords marc que es van posar en marxa per al subministrament d'urnes i paperetes es va fer per si hi havia un avançament de les eleccions al Parlament de Catalunya. En la seva declaració al Suprem, també ha dit que Borràs els va demanar aplicar la prohibició del Tribunal Constitucional (TC) de no destinar cap despesa a processos referendaris i que es van respondre a tots els requeriments fets pel Ministeri d'Hisenda en relació amb el control de les finances.

Valls, citada com a testimoni per la defensa de Borràs, ha explicat que l'exconsellera tenia delegades les competències de contractació al secretari general del Departament, per un import superior als 100.000 euros, i a la directora de Serveis per imports inferiors. Valls ha assegurat que no va tramitar cap expedient relacionat amb l'1-O i que tampoc es va cedir cap local que depengués de Governació per a la celebració de l'1-O. A més ha assegurat que no van enviar cap carta als ajuntaments demanant que facilitessin locals. A preguntes de l'advocacia de l'Estat, ha admès que tampoc van enviar cap indicació en sentit contrari.

La directora de Serveis també ha explicat que els dos acords marc per al subministrament d'urnes i paperetes va ser una iniciativa de l'àrea que te la competència i no de Borràs. «Era totalment necessari fer algun tipus de contracte marc per poder tenir unes empreses seleccionades i, quan hi hagués la necessitat, demanar a les empreses el pressupost i concretar els termes», ha dit.

Valls ha remarcat que la tramitació d'aquests acords marc té un període «més llarg» que els 54 dies establerts entre la dissolució del Parlament i al convocatòria d'eleccions, i que calia tenir previst el material perquè ja s'havien anticipat dues eleccions al Parlament el 2012 i el 2015. «S'havia de tenir cobertura si es tornaven a anticipar unes eleccions», ha dit.

L'acord per les urnes va quedar «desert» perquè es van presentar tres empreses. Valls ha explicat que una d'elles es va retirar, una altra no va enviar la documentació que se li havia requerit i una tercera no complia amb la solvència econòmica que s'exigia.

La directora de Serveis ha recordat que les competències en matèria de processos electorals es va traspassar a la vicepresidència del Govern el juliol del 2017 i que el contracte marc per a urnes, sobres i instruccions per a les meses va servir per a les últimes eleccions al Parlament.

A preguntes de la fiscalia, ha reconegut que no va ser fins a finals de setembre que va tenir coneixement de l'acord de Govern (del 7 de setembre) d'assumir de manera col·legiada les despeses del referèndum. «Em va sorprendre una mica perquè les competències de contractació són dels consellers i allà es parlava d'una espècie de solidaritat entre consellers», ha dit Valls que, tanmateix, ha dit que no es va «preocupar massa» perquè llavors ja no tenia les competències en processos electorals.

A preguntes de l'advocada de l'Estat, també ha explicat que quan hi ha un contracte marc amb un objecte clar (en aquest cas, la compra de material electoral com urnes o paperetes per a eleccions) «no es pot canviar mai» després quan es fa un contracte derivat. Per això, tot i remarcar que a partir del juliol ja no tenia les competències en processos electorals, ha dit aquest és el procediment legal establert. I ha remarcat que aquell contracte marc va servir per comprar material per a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya.

«Certesa absoluta» de l'advocat en cap que no es feia res de l'1-O

També ha comparegut com a testimoni l'advocat en cap del Departament de Governació en l'època de Borràs, Xavier Uriós, que ha assegurat que tenia la «certesa absoluta» que no s'estava «fent res en relació amb l'1-O», tot remarcant que feia anys que era lletrat del departament i que tenia coneixement de com funcionaven els processos electorals. Uriós ha afegit que hauria alertat l'exconsellera si hagués tingut constància d'alguna actuació relacionada amb el referèndum «que l'hagués pogut comprometre».

Uriós ha assegurat que la providència del TC es va seguir «escrupolosament» i que amb anterioritat tampoc «s'estava fent res en relació mb el referèndum de l'1-O». De fet, ha explicat que van fer una consulta al Constitucional sobre si l'acord marc per les urnes que estava en marxa estava afectat i que, tot i que no va respondre expressament, a través d'una sentència van entendre que el que havien fet era «correcte».

Davant de la querella que va presentar la fiscalia per l'acord marc, Uriós ha dit que Borràs va demanar que es fes un informe jurídic i que va concloure que aquest «no suposava cap contractació» ni tenia «cap relació» amb el referèndum.

L'advocat en cap també ha desvinculat la llei per a la regulació del vot electrònic que preparava el departament de l'1-O. «La consellera estava molt preocupada pels problemes per votar des de l'exterior», ha assegurat, tot afegint que hi va haver un informe favorable del Consell de Garanties Estatutàries, que la llei va decaure pel final de la legislatura però que s'ha reprès en l'actual.