Diari Més

Estrasburg es pronunciarà dimarts sobre la suspensió del ple posterior a l'1-O

El TEDH ha de resoldre si Espanya va vulnerar els drets de reunió que al·leguen els demandants, entre ells Forcadell i Puigdemont

Imatge d'arxiu del Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg

Imatge d'arxiu del Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg.ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) es pronunciarà dimarts vinent, dia 28, sobre la demanda ‘Fordadell i Lluís i altres v. Espanya’, presentada arran de la suspensió preventiva del ple del Parlament posterior a l’1-O. El cas, en el qual hi ha 76 demandants, té a veure amb la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre de forma preventiva el ple del dia 9 d’octubre del 2017, quan Carme Forcadell n’era la presidenta, per la possibilitat d’una eventual declaració d’independència.La demanda va ser registrada a Estrasburg poc després, l'11 d'octubre.

En el text els demandants, entre ells Forcadell però també Carles Puigdemont, al·leguen que la mesura de l'alt tribunal espanyol suposa una «greu infracció» dels drets fonamentals com la llibertat d'expressió i de lliure reunió, recollits en els articles 10 i 11 del Conveni Europeu de Drets Humans.

En aquest sentit, argumenten que la decisió dels magistrats del Constitucional vulnera els seus drets d’expressió i representació i els dels votants que van participar en el referèndum de l’1-O.

Arran d’un recurs presentat pel PSC, el TC va ordenar el 5 d’octubre la suspensió del ple ordinari en què el llavors president de la Generalitat Carles Puigdemont havia de comparèixer a petició de Junts pel Sí i la CUP per valorar els resultats del referèndum de l’1-O i els seus efectes, d’acord amb la Llei del Referèndum.

El ple havia de celebrar-se el dia 9 d’octubre a les deu del matí, segons havia acordat inicialment la Mesa del Parlament, que va acordar tramitar la petició de compareixença de Puigdemont.

Recurs del PSC

En el recurs d’empara presentat, el PSC al·legava que tant el referèndum que s'havia convocat com la pròpia llei estaven suspeses pel TC, entenent que l'admissió a tràmit de la iniciativa de JxSí i la CUP suposava «ignorar expressament la suspensió acordada pel TC» en tant que fan referència a la llei suspesa. A més, s’alertava els magistrats que durant el ple es pretenia «procedir a la declaració formal d’independència».

El TC suspèn el ple

El 5 d’octubre els magistrats van decidir aplicar l’article 56.6 de la Llei Orgànica del TC i suspendre la convocatòria del ple adduint la «urgència excepcional» que recull aquest article. La justificació: que el ple «produiria un perjudici d’impossible o molt difícil reparació» que en el cas que no se suspengués cautelarment «faria perdre la finalitat del recurs d’empara» del PSC.

Per altra banda, l’alt tribunal va avisar en una

notificació a Forcadell i els membres de la Mesa de les «eventuals responsabilitats, inclosa la penal» en les que podien incórrer si no atenien la suspensió.

Celebració del ple

Després de la decisió del TC, els socialistes van matisar que no demanaven suspendre el ple sinó suspendre la compareixença de Puigdemont per fer referència a una llei suspesa.

Finalment, el ple va celebrar-se el 10 d’octubre, dia en què Puigdemont va «assumir que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república» proposant immediatament després que el Parlament suspengués els efectes de la declaració d’independència.

tracking