La Mesa del Congrés suspèn Junqueras, Sànchez, Rull i Turull com a diputats

La Mesa del Congrés ha suspès d’Oriol Juqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull com a diputats de la cambra baixa. Ha adoptat la decisió després d'una reunió on el Grup Socialista, PP i Cs han votat conjuntament a favor de la suspensió, mentre que els dos representants de Podem i En Comú Podem s’han pronunciat en contra del que consideren una vulneració dels drets dels diputats. Segons la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, la suspensió té efectes «des del dia 21 de maig» en què van accedir a la condició de diputats. La Mesa ha acordat comunicat l’acord als afectats i encomanar a la Secretaria General del Congrés les mesures per a l’adopció de les mesures. La Mesa també ha encarregat un informe als serveis jurídics de la cambra sobre el «còmput de majories» fruit de la suspensió, això és per decidir si cal rebaixar la majoria absoluta a 174 escons (i no 176) mentre els diputats continuïn suspesos i no renunciïn a l’escó.

La Mesa del Congrés ha adoptat la decisió després de dues hores de reunió i enmig de la tensió que ha provocat la qüestió. El PP i Cs van advertir aquest dijous Batet que buscarien la seva dimissió si no suspenia aquest divendres els presos, i els populars fins i tot la van amenaçar amb una querella per prevaricació i desobediència.

La Mesa actua en base a un informe dels lletrats que estableix que cal «declarar automàticament suspesos en l’exercici del càrrec» els diputats presos. Ho fa adduint a l’article 384bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim), i no en l’article 21.2 del Reglament del Congrés, que estableix que per treure les prerrogatives als diputats cal que existeixi un suplicatori.

L'informe dels lletrats, al que ha tingut accés l’ACN, també estableix que la Mesa ha d’assenyalar «l’abast d’aquests suspensió mentre duri la situació de presó, adoptant les mesures precises per donar plena efectivitat a la previsió legal», i obre la porta a una possible modificació de la majoria absoluta de la cambra.

La Mesa s’empara en l’article 384bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal que estableix la suspensió dels diputats un cop sigui ferma la interlocutòria de processament i s’hagi decretat la presó provisional per un delicte relacionat amb bandes armades o individus terroristes o rebels. En aquest cas «el processat que estigués ostentant una funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l’exercici d’aquest mentre duri la situació de presó».

El Tribunal Suprem, però, va apuntar que una possible suspensió dels presos hauria de venir per l’aplicació de l’article 21.2 del Reglament del Congrés, que diu textualment que el diputats quedarà suspès «quan concedida per la cambra l’autorització objecte d’un suplicatori, i ferma la interlocutòria de processament, es trobi en situació de presó preventiva i mentre aquesta duri».

Marchena situava d’aquesta manera la decisió a la Mesa del Congrés. La qüestió, però, és que el Suprem no ha enviat cap suplicatori, ni ho preveu fer a les acaballes del judici oral. Per això els lletrats conclouen al seu informe que el requisit del suplicatori «no s’ha produït» i per tant el Reglament no es pot aplicar en aquest cas.

La Mesa haurà de dictar els efectes de la suspensió

A més, els lletrats estableixen que la Mesa no només ha de suspendre els diputats presos, sinó també establir les condicions d’aquesta suspensió, perquè «es tracta d’una suspensió en l’exercici del càrrec, diferent, per tant, dels supòsits de suspensió contemplats a l’article 21 del Reglament».

Possible rebaixa de la majoria absoluta a 174 escons

Els lletrats obren la porta a una possible modificació de la majoria absoluta, que actualment és de 176 escons, per adaptar-la a la suspensió dels quatre diputats, fet que la podria deixar en 174 i facilitar, així, una investidura de Pedro Sánchez encara que els independentistes es decantessin pel ‘no’.

«Correspondria a la Mesa resoldre qüestions tals com l’abast de la suspensió, la determinació del número de membres de dret de la cambra durant el temps que duri la suspensió», diu l’informe, «als efectes del còmput de la majoria absoluta, de la determinació de la composició dels diferents òrgans, de la fixació de cupos, etc».

El Suprem no té res a dir sobre la via proposada pels lletrats

Fonts del Suprem han puntualitzat a l’ACN que malgrat que la seva interlocutòria parlava de l’aplicació de l’article 21.2 de la Constitució, no tenen res a dir sobre la via que proposen els lletrats, que passa pel 384bis de la LECrim.

Batet va apuntar aquest dijous que amb la petició de l’informe als lletrats buscava «garantir que les decisions que s’adoptin siguin estrictament conformes a dret i amb seguretat jurídica». Es tracta, va dir que la decisió que adopti la Mesa no es pugui qualificar de «política», sinó de «jurídica».

Una possible suspensió dels presos obtindrà el suport del PP i de Cs, que aquest dijous van advertir la presidenta del Congrés que havia de suspendre de manera «immediata» Junqueras, Sànchez, Rull i Turull, i van advertir que impulsarien la reprovació de la presidenta o fins i tot accions penals contra ella si no ho feia.

Queda per veure el paper que hi fan els dos representants de l’òrbita de Podem. Tant la vicepresidenta de la Mesa, Gloria Elizo, com el secretari primer, Gerardo Pisarello, han apuntat en les últimes hores que són favorables a una interpretació garantista dels drets dels diputats, fet que podria propiciar un vot diferent del Grup Socialista i el trencament de la majoria progressista.