La majoria de països tanca demà votació que prendrà pols al projecte de la UE

La majoria de països de la Unió Europea vota aquest diumenge als eurodiputats que representaran a més de 500 milions de persones durant els pròxims cinc anys, en un moment decisiu del projecte europeu davant la pròxima marxa del Regne Unit i l'auge dels extremismes.

Els ciutadans de fins a 21 països, inclòs Espanya, acudiran demà a les urnes tancant així quatre dies de votacions que van obrir dijous passat Holanda i el Regne Unit.

Es tracta de triar a 751 representants de la ciutadania que es reduiran a 705 una vegada s'efectuï el 'brexit', quan 27 dels escons ocupats per britànics es repartiran entre altres Estats membres (cinc està previst que vagin per a Espanya) i els altres 46 quedaran en reserva amb vista a la possible incorporació de nous països a la Unió.

Les eleccions que la primera ministra britànica,TheresaMay, mai va voler celebrar, paradoxalment, es van convocar finalment al Regne Unit davant el retard de la data per a sortir de la Unió el pròxim 31 d'octubre, sol·licitat per Londres al no aconseguir tirar endavant al Parlament de Westminster l'acord de retirada negociat amb Brussel·les.

Les presses amb les quals el Regne Unit ha organitzat aquests comicis, a última hora, han deixat sense poder votar a molts ciutadans comunitaris que viuen al seu territori, un assumpte que ja ha dit la Comissió Europea que avaluarà per si detecta alguna infracció.

Mai abans s'havien celebrat unes eleccions a l'Eurocambra en ple procés de reducció dels membres de la UE en lloc d'expansió.

Aquesta circumstància, al costat de la proliferació de partits euroescèptics o d'extrema dreta, que qüestionen valors fonamentals comunitaris amb els seus discursos xenòfobs, fan d'aquests comicis un termòmetre clau dels rumbs que prendrà el projecte europeu.

La gran coalició formada fins ara pel Partit Popular Europeu i els Socialistes Europeus podria no sumar la majoria i necessitar el suport dels liberals, mentre que l'ascens dels partits ecologistes previst en diversos països podria convertir-los en una força clau en l'hemicicle.

Durant la nit del diumenge, quan es coneixeran els primers resultats oficials dels països, es veurà fins a quin punt han guanyat poder els partits antieuropeus i d'extrema dreta, que en la legislatura que s'acaba de tancar van estar dispersos fins a tres grups polítics.

Aquestes eleccions són importants també perquè en elles concorren els caps de llista presentats per les diferents famílies polítiques, que són candidats a presidir la Comissió Europea.

Són els anomenats 'Spitzenkandidaten', que el Parlament Europeu vol legitimar pel vot dels ciutadans si bé, segons els Tractats, és el Consell Europeu (els líders dels Estats membres) qui té l'última paraula en els nomenaments dels caps de les institucions clau.

De fet, els caps d'Estat i de Govern de la UE es reuniran en un sopar informal dimarts que ve per a començar a negociar el ball de noms que designaran per a presidir no només la Comissió, sinó el propi Consell Europeu i també el Parlament, o ocupar càrrecs com el d'alt representant per a la Política Exterior.

Fins ara, encara que no hi ha una llei escrita sobre això, s'ha intentat mantenir un equilibri entre forces polítiques, al que s'unirà el factor d'igualtat de gènere.

Els caps de llista són l'alemanyManfredWeberpel Partit Popular Europeu, l'holandèsFrans Timmermanspel Partit dels Socialistes Europeus, el txec JanZahradilpels Conservadors i Reformistes, l'alemanya SkaKelleri l'holandès BasEickhoutpels Verds i l'eslovena VioletaTomici el belgaNicoCueper l'Esquerra Unitària Europea.

L'Aliança de Liberals i Demòcrates a Europa, que s'oposa al principi dels 'Spitzenkandidaten', té fins a set candidats principals, entre ells la danesaMargretheVestager, el belga GuyVerhofstadti l'espanyol LuisGaricano.

A la cobertura de la nit electoral s'ha acreditat la xifra rècord de 1.300 periodistes, segons el Parlament Europeu, que transformarà l'hemicicle en un gran centre de premsa.

El portaveu de l'Eurocambra, JaumeDuch, va assegurar avui en un comunicat que l'interès dels mitjans en aquestes eleccions «és molt major» que en les precedents, la qual cosa al seu judici demostra «la creixent importància d'aquest exercici democràtictrasnacional, que és únic en el món».