Els dos grans blocs espanyols es juguen el poder territorial a l'Estat
Les grans formacions espanyoles centren la mirada a batalles com la de la Comunitat de Madrid, on les esquerres aspiren a posar punt i final a 24 anys de govern del PP
Els dos grans blocs espanyols es juguen el poder territorial a l'Estat i els seus equilibris interns
L’obertura de les urnes a les 09.00 del matí d’aquest diumenge 26 de maig marca l’inici d’una nova etapa de poder territorial a l’Estat, on el PSOE aspira a tenyir de vermell el mapa i el PP busca mantenir alguns dels seus feus principals. La victòria a Europa, els canvis a les alcaldies de capitals clau de l’Estat i la batalla per Madrid, on l’esquerra i la dreta es disputen la Comunitat després de 24 anys de governs populars, centrarà part de l’atenció d’aquesta jornada d’eleccions municipals, europees i autonòmiques a nou territoris. En joc, també, els equilibris interns als respectius blocs, especialment a la dreta on el PP i Cs pugnen pel lideratge de l’oposició. En total hi ha cridats a les urnes 35.277.728 electors a les municipals i europees i 16.480.264 a les autonòmiques. El pressupost de l’Estat per fer els comicis és de 172.685,360,40 euros.
Els blocs de la dreta i l’esquerra es disputen el poder a Aragó Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-La Manxa, Castella Lleó, Extremadura, Madrid, Múrcia Navarra i la Rioja, les nou comunitats on hi ha eleccions aquest diumenge. Segons el CIS les esquerres s’imposaran a totes elles tret de Múrcia, l’últim bastió del PP en aquests comicis.
La pugna a nivell municipal entre els blocs espanyols se centra a les grans capitals com Madrid, València o Saragossa, on les dretes van obtenir un major percentatge de vot a les últimes eleccions, però on les enquestes auguren una victòria de les esquerres.
El PSOE busca estendre la inèrcia de les passades eleccions i completar el gir a l’esquerra, mentre que l’actual direcció del PP s’aferra a la possibilitat de mantenir alguns dels seus bastions per blindar un Pablo Casado que es disposa a renovar la direcció del partit.
Durant la campanya el líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha demanat un vot «coherent» que li permeti estendre a aquestes eleccions la victòria del 28 d’abril, mentre que la dreta ha insistit en l’estratègia que va desplegar a les passades eleccions, amb Catalunya com a principal ariet.
El PSOE ha centrat la mirada en comunitats com Madrid, on als passats comicis es va imposar a un PP afeblit per la fragmentació de la dreta. El CIS preelectoral augurava una victòria del bloc format pel PSOE, Podem i Mas Madrid, el partit de Manuela Carmena i Íñigo Errejón.
La batalla també se centra en l’Ajuntament de Madrid, on les enquestes apunten que Manuela Carmena podria revalidar el càrrec, però on una majoria dels electors de la capital van votar partits de la dreta a les eleccions del 28 d’abril.
I a novell europeu el PSOE espera fer bones les prediccions del baròmetre preelectoral i assegurar la victòria de Josep Borrell, que capgiraria els resultats de les eleccions d’ara fa cinc anys i deixaria el PP en segona posició perseguit de prop per Cs.
Sobre la taula el joc d’aliances que el PSOE haurà de construir després d’aquestes eleccions, amb prioritat per la socis de Podem, necessari per a la investidura de Pedro Sánchez que reclama la creació d’un govern de coalició.
També estan en joc els equilibris interns dels blocs i dels partits que els integren. Pablo Iglesias espera batre Mas Madrid a la Comunitat de Madrid, on es disputen un mateix espai. Pablo Casado necessita recuperar posicions davant un PP que dubta ja del seu lideratge, i Albert Rivera vol que els comicis reforcin el rol de primer partir de l’oposició que s’atorga a ell mateix des del 28-A.