Els escons de Puigdemont, Comín i Junqueras traslladen la batalla jurídica a l'Eurocambra

Els escons aconseguits pels eurodiputats electes Carles Puigdemont i Toni Comín (Junts-Lliures per Europa) i Oriol Junqueras (ERC-Ara Repúbliques) traslladaran la batalla jurídica a Brussel·les i Estrasburg les pròximes setmanes. Davant les incògnites sobre si tots tres podran exercir com a eurodiputats, i amb el precedent recent del Congrés, fonts de l’Eurocambra consultades per l’ACN es remeten a les decisions que prengui justícia espanyola d’acord amb la legislació de l’Estat. Així, el Parlament Europeu esperarà a veure, en primer lloc, si Espanya autoritza els europarlamentaris per recollir l’acta, i en segon, si els permet exercir com a eurodiputats i mantenir la immunitat parlamentària, o per contra, envia un suplicatori.

Segons recull el reglament intern de la cambra, el primer pas l’endemà del 26-M és que les autoritats competents espanyoles notifiquin al Parlament Europeu el nom dels diputats electes «perquè puguin prendre possessió dels seus escons des de l’obertura de la primera sessió (plenària)», que enguany cau el 2 de juliol a Estrasburg.

El segon pas és que els eurodiputats electes declarin per escrit que no exerceixen cap càrrec incompatible amb l’escó d’europarlamentari com a molt tard sis dies abans del 2 de juliol. Per tant, Junqueras hauria de renunciar a l’escó de diputat al Congrés, i Puigdemont i Comín als del Parlament.

«Sobre la base d’un informe de la Comissió d’Afers Jurídics de la cambra, el Parlament Europeu procedirà a comprovar les credencials i resoldrà sobre la validesa del mandat dels representants electes i possibles impugnacions», resa el reglament esmentat.

Credencials i acatament davant la JEC

Segons la LOREG, els càrrecs electes han de «jurar o prometre acatament a la Constitució davant la Junta Electoral Central», amb seu a Madrid. Un informe dels serveis jurídics de la cambra encarregat per l'ara president en funcions Antonio Tajani interpretava a l’abril que la recollida de l’acta havia de fer-se a Madrid, assegurant que, tradicionalment, s'havia fet sempre així.

En el cas de Junqueras, l’escenari previsible és que els advocats sol·licitin un permís per a poder fer-ho físicament a la JEC, com quan va recollir l’acta de diputat al Congrés. Si no hi ha un canvi de criteri, el Suprem ho permetria i Junqueras podria sortir de la presó per fer-ho en persona.

Per contra, en el cas de Puigdemont l’estratègia de la defensa és difícil de preveure, si bé podrien al·legar, per exemple, que la presència física no és necessària, com en altres països de la UE, o basar-se en precedents com el de Ruiz Mateos, com va apuntar en una ocasió la defensa de l’expresident.

El cas de l’exeurodiputat Jordi Sebastià

L'exeurodiputat de Compromís Jordi Sebastià va recollir la seva credencial com a parlamentari europeu abans de passar per Madrid a prometre la Constitució. Així ho ha explicat el propi Sebastià a l'ACN, que ha indicat que com a electe va poder fer tots els tràmits a Brussel·les i li van donar la targeta d'accés a la cambra com a parlamentari europeu.

També va accedir a la targeta que permet votar als plens. Sebastià va acabar prometent el càrrec davant de la Junta Electoral Central justament abans de la constitució del ple, però havent entrat, ja abans, al Parlament Europeu com a electe. En aquest sentit, i davant de les incògnites, Sebastià es pregunta «què hagués passat si no hagués anat a Madrid».

Segons la normativa espanyola, si un eurodiputat electe no acata la Constitució, el seu escó queda vacant i les prerrogatives que li corresponen suspeses fins que faci l'acatament. El punt de fricció, en aquest punt, seria si és realment necessari acatar o no la Constitució físicament des de Madrid, i des de l'entorn de Puigdemont apunten que el cas podria acabar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Immunitat parlamentària

El segon gran interrogant més enllà de l’acta i les credencials és si, fins i tot superant els tràmits administratius, Puigdemont, Comín i Junqueras podran exercir com a eurodiputats i beneficiar-se de la immunitat parlamentària que suposa el càrrec.

En el cas de Junqueras, tancat a la presó de forma preventiva des de fa més d’un any, caldria que el republicà sol·licités assistir als plens, una possibilitat que tot i que ara sembla remota podria produir-se si quan es constitueixi el nou Parlament al juliol el judici ja ha quedat vist per sentència.

Des de l’Eurocambra veuen difícil que la justícia espanyola canviï de criteri i no descarten que les autoritats els sol·licitin en algun moment un suplicatori per suspendre’ls la immunitat parlamentària i mantenir-los com a processats o fins i tot condemnar-los un cop hi hagi la sentència del judici de l’1-O, a la tardor.

La defensa de Puigdemont manté que la immunitat els «cobreix» davant de totes les autoritats, espanyoles i europees, i si bé admet la possibilitat que la justícia espanyola demani el suplicatori, hi anticipa un «fracàs».

En tot cas, fonts de l’Eurocambra asseguren que la institució «sempre acorda» aixecar la immunitat d’un eurodiputat davant la petició d’una autoritat judicial estatal «excepte que es tracti d’una acusació lligada directament a la feina d’eurodiputat».

El procés a seguir un cop una autoritat nacional ho demana, com pot ser una fiscalia, és que el president del Parlament Europeu ho comuniqui en sessió plenària i ho remeti a la Comissió d’Afers Jurídics.

En cas d’arribar fins a aquest punt, Puigdemont, Comín i Junqueras tindrien dret a explicar-se davant la comissió així com a presentar documents o proves que consideressin pertinents.

Suspensió dels eurodiputats

Tot i aplicar-se la suspensió de la immunitat parlamentària, els eurodiputats mantenen els seus escons a la cambra i l’única autoritat que pot retirar-los el mandat és l’espanyola. «Si un diputat al Parlament Europeu és declarat culpable d’un delicte penal, correspondrà a les autoritats de l’estat membre decidir si l’interessat ha de perdre el seu escó», resa un document informatiu de la institució.

«El Parlament no té atribucions per suspendre diputats, en cap cas. Hauria de ser l’autoritat judicial espanyola competent», conclouen a l’ACN fonts europarlamentàries després que la Mesa del Congrés suspengués Junqueras, Sànchez, Rull i Turull aplicant la LeCrim.