L'ONU veu la presó dels líders independentistes com un intent de «reprimir» i «silenciar» les seves idees

L'informe del grup de treball contra les Detencions Arbitràries de l'ONU veu la detenció dels líders independentistes com un intent de «reprimir a membres de grups polítics per silenciar el seu clam pel dret a l'autodeterminació». En el text, els experts reclamen la llibertat «immediata» de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras i carreguen durament contra l'Estat espanyol per un empresonament «arbitrari» que consideren que viola drets fonamentals, entre els quals citen la llibertat d'opinió, de reunió o de consciència. A més, el text també assegura que se'ls ha negat el seu dret a un «judici just» i a un tribunal «independent i imparcial», i lamenta que se'ls vulneri, també, la presumpció d'innocència. En aquest sentit, afirma que la privació de llibertat de Cuixart, Sànchez i Junqueras contravé diversos articles de la Declaració Universal de Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

Al llarg del text, d'unes vint pàgines, es constata també que les accions de Cuixart, Sànchez i Junqueras, anteriors o posteriors al 20-S «no van ser violentes, tampoc van incitar a la violències i les seves conductes no han donat com a resultat fets o actes de violència». «Al contrari, van consistir en l'exercici pacífic dels drets a la llibertat d'opinió, expressió, associació, reunió i participació», resa el document.

El text afegeix també la «preocupació» mostrada pel Relator Especial de l'ONU sobre el dret a al llibertat d'opinió i expressió en tant que les detencions van estar «directament relacionades amb crides a la mobilització».

Per altra banda, el grup de treball «pren nota» de la resolució del tribunal alemany d'Schleswig Holstein arran de l'euroordre contra Carles Puigdemont, assegurant que aquest tribunal «no va trobar elements de violència en els fets imputats, necessaris per al delicte de rebel·lió».

La inexistència de l'element de violència i l'absència d'informació convincent sobre fets atribuïbles a Cuixart, Sànchez i Junqueras que els involucrin en conductes constitutives dels delictes imputats ha generat «convicció» en el grup que les acusacions penals en contra seva contra tenen per objecte «coaccionar-los» per les seves opinions polítiques i «inhibir-los» de continuar amb aquesta pretensió en l'àmbit polític.

Judici i manca de presumpció d'innocència

En l'escrit, els experts de l'ONU consideren també que no existia base per a la detenció preventiva i el judici i afirmen que, com que ja s'està duent a terme, analitzaran si s'han respectat elements fonamentals d'un judici «just, independent i imparcial».

De fet, el grup ja determina que les «ingerències públiques que condemnen obertament els acusats» abans de la sentència vulneren la presumpció d'innocència i constitueixen una «ingerència indeguda que afecta la independència i imparcialitat del tribunal».

En aquest sentit, l'informe menciona, entre altres, la informació rebuda pels advocats dels presos en relació a les declaracions de la llavors vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, sobre decapitar els partits independentistes. També considera «inversemblant» el judici en un context «convuls» de confrontació política entre Catalunya i Espanya i quan «líders polítics» fan comentaris púbics acusant-los de violents i «mostrant a la ciutadania una anticipada responsabilitat penal» dels acusats.

Pels experts, tots aquest tipus de comentaris «poden arribar a influir sobre la imatge» dels líders independentistes, tant la que té la ciutadania com els propis jutges.

A més, l'informe considera que els encausats no han estat jutjats pel tribunal pertinent i fins i tot assumeix que els magistrats tenen «idees preconcebudes» sobre els líders independentistes.

En aquest sentit, menciona que l'Audiència Nacional va decidir no provar uns fets perquè, diu, «tothom els coneixia».

El document també lamenta que no es deixés als líders independentistes prou temps per preparar «degudament» la seva defensa, cosa que vulnera el seu dret a un judici just.

Llibertat immediata i seguiment

En el seu text, el grup insta el govern espanyol a «immediatament» en llibertat els tres presos, concedir-los el «dret efectiu» a una indemnització i altres tipus de reparació i fer una investigació «exhaustiva i independent» de les circumstàncies en torn a la seva privació de llibertat. Així, demana que s'adoptin mesures «pertinents» contra els responsables de la violació dels seus drets.

El grup de treball també sol·licita un seguiment de l'aplicació de les seves recomanacions i per això demana que s'informi si s'ha posat en llibertat Cuixart, Sànchez i Junqueras i en quina data, així com si se'ls ha indemnitzat o reparat i s'ha fet una investigació sobre la «violació» dels seus drets.

A banda, el grup s'ofereix al govern espanyol per facilitar-li «assistència tècnica addicional» si té «dificultats» en l'aplicació de les recomanacions i posa com a exemple l'opció d'una visita del Grup de Treball.

Segons s'estipula en la comunicació, el govern espanyol i la font de la demanda disposen ara de sis mesos des de la data de transmissió de l'opinió per facilitar la informació sol·licitada sobre la petició d'alliberament. Amb tot, es reserva el dret d'emprendre el seu propi seguiment si s'assenyalen nous motius de «preocupació» respecte el cas.