La Generalitat publicarà una llista dels morosos que superin el milió d'euros

La Generalitat publicarà una llista dels contribuents amb deutes superiors al milió d'euros a 31 de desembre amb l'objectiu de promoure la consciència cívica i per fomentar el compliment voluntari de les obligacions fiscals. Aquesta és una de 75 les mesures previstes en el Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022 i que ha presentat aquest dimecres a la tarda el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la secretària general d'Hisenda, Marta Espasa, en la seva compareixença a la Comissió d'Economia del Parlament. Ambdós han recordat que el pla anterior, comprès entre el 2015-2018, ha fet aflorar 740 milions d'euros en 207.685 actuacions. Per figures impositives, el més destacat va ser el corresponent a l'Impost de Successions i Donacions, amb 271,3 MEUR, seguit de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (260,8 MEUR) l'Impost sobre el Patrimoni (171,3 MEUR).

El nou pla per a aquests pròxims quatre anys conté 75 mesures a diferència de els 86 de l'anterior i de les quals 29 són noves, mentre que d'altres s'han reformulat o suprimit perquè han quedat descontextualitzades. Les mesures giraran sobre quatre eixos: la prevenció del frau, el control detecció i correcció, la implicació social i l'organització, recursos i mitjans. Serà en l'àmbit del segon en què el Govern té previst publicar la llista dels contribuents que tinguin un deute superior al milió d'euros, sense tenir en compte els deutes que estiguin ajornats o suspesos. Altres mesures seran una intensificació el control sobre els sectors de risc, com són l'immobiliari, el joc, les subhastes i les concessions administratives; un anàlisi i control d'operacions realitzades amb criptomonedes i la creació d'un portal de subhastes electrònic de l'Agència Tributària de Catalunya.

Abans, però, el vicepresident del Govern i la secretària general d'Hisenda han remarcat la importància de la prevenció, en què ha previst 37 mesures, com per exemple l'anàlisi de la tributació de les diferents modalitats d'economia col·laborativa, la creació d'una aplicació mòbil per fer les gestions amb l'ATC amb l'objectiu de «facilitar» la relació entre el contribuent i l'administració o la celebració de conferències i continuar amb les sessions amb escolars i adolescents. Aquest darrer punt ha comportat la crítica del diputat d'En Comú Podem David Cid pel fet que aquestes sessions vagin a càrrec d'entitats financeres, algunes de les quals tenen «algunes vinculacions amb paradisos fiscals», segons ha denunciat.

Quant a la vessant d'implicació social, hi ha prevista la coordinació amb el Consell Fiscal de Catalunya i la implantació dels convenis amb els assistents a la recaptació; mentre que d'altres fan referència a la dotació de més recursos humans. En aquest sentit, la plantilla actualment s'ha situat en les 725 efectius, un 225% més que el 2015 i amb un increment de 13 punts percentuals de personal qualificat.

Un altre dels propòsits de l'ATC és incrementar la facilitat als contribuents per fer les gestions amb l'administració tributària i en aquest sentit, Espasa ha destacat que el 91% del total dels tràmits ja es poden fer telemàticament, el què representa un increment del 39% respecte el 2015. A més, la prestació dels serveis digitals als contribuents i ha passat d'un 25% de mitjana de presentació telemàtica d'autoliquidacions el 2015 a un 81% el 2018.

Pel que fa el balanç del Pla entre 2015 i 2018, el grau d'execució de les mesures ha estat del 61% davant del 23% de les que s'han assolit parcialment i el 10% no assolides, mentre que el 6% s'han considerat «no avaluables». En total, es van poder fer aflorar 740 milions d'euros, tal com ja va avançar el conseller Aragonès el passat 14 de maig coincidint amb l'aprovació del decret que modifica la Llei 6/2017, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques, amb el qual vol evitar la picaresca de les persones que tributen bens de luxe particulars a través de la seva empresa.

Algunes dades que es desprenen del frau aflorat és que 36,62 MEUR del sector immobiliari a través dels intermediaris, 33,17 MEUR al sector del joc o per exemple 49,9 milions d'euros per regularització de beneficis fiscals, 24 MEUR per deslocalitzacions fictícies a altres comunitats a l'estranger, 22,5 MEUR de patrimonis que van ser ocultats deliberadament i 22,3 MEUR no declarats situats a l'estranger.

Aragonès ha recordat que el frau fiscal és un problema de «primera magnitud»i ha afirmat que pot «tenir més impacte acabar complint obligacions tributàries que fer canvis en els tributs» i ha recordat les paraules d'Oriol Junqueras quan assenyalava que «els diners estan molt millor en els serveis públics que no en les butxaques dels qui oculten les seves obligacions tributàries».

En el torn d'intervenció dels grups, el diputat de Ciutadans José Maria Cano ha acusat el Govern d'estar «realment preocupats»per crear estructures d'Estat i ha dit que les mesures van encaminades a «apropiar-se del cens de contribuents catalans»i «més enllà de les necessàries»per a la gestió dels tributs.

Per la seva banda, el diputat d'En Comú Podem David Cid s'ha preguntat si no podria créixer la recaptació tenint en compte que el 'tax gap' el 2014 es va acostar als 790 milions d'euros, mentre que el diputat d'ERC Josep Lluís Salvadó ha defensat la gestió «rigorosa»de l'ATC i que el balanç que s'ha presentat avui permet fer un «salt endavant»i convertir Catalunya en «un país referent en cultura i consciència fiscal». Sobre la reducció de la xifra respecte el 2014, ha afegit que «malament si cada vegada detectem més frau». «La pregunta no ha de ser per què no augmentem sinó perquè no la disminuïm», ha dit.