Borràs retreu al rei el discurs del 3 d'octubre i l'existència de «presos polítics»

La portaveu de JxCAT al Congrés dels Diputats, Laura Borràs, ha retret aquest dijous al rei Felip VI el seu discurs «de part» del 3 d’octubre del 2017, així com l’existència de «presos polítics» a l’Estat, i li ha lliurat una carta personal del cap de llista de la seva formació a les eleccions del 28-A, Jordi Sànchez, a més de l’informe del grup d’experts de la ONU sobre detencions arbitràries. Ho ha fet durant l’entrevista que tots dos han mantingut a La Zarzuela en el marc de la ronda de contactes del monarca de cara a la investidura. Borràs li ha recordat que la seva formació només donarà suport a un candidat que tingui «algun tipus de voluntat de mostrar el seu tarannà respecte al que considerem un problema polític», i ha recordat que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, no s’ha posat en contacte amb la seva formació per obtenir el seu vot.

«No ha estat una visita de cortesia», ha explicat Borràs en roda de premsa al Congrés dels Diputats després de la reunió de 45 minuts amb el monarca espanyol. Segons ha apuntat la portaveu de JxCAT ha retret al Rei de l’«a por ellos» i l’existència de «presos polítics» a més de la negativa del Suprem a permetre que fos Jordi Sànchez qui anés a La Zarzuela per «estalviar al rei d’Espanya la incomoditat de veure un pres polític». «Potser van pensar que deixar-lo sortir de la presó per anar a La Zarzuela danyaria la imatge de la Corona, però el que danya la imatge de la democràcia és l’existència de presos polítics», ha sentenciat.

Borràs ha afirmat que ha anat al Palau de La Zarzuela per ser «l’altaveu» dels qui «pretenen silenciar». Durant la conversa, ha dit, li ha exposat «que el visitava com a votant de l’1-O». «L’he mirat als ulls per dir-li el que possiblement mai havia sentit de llavis d’una dona catalana, potser perquè no va voler rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell». En aquest sentit ha retret a Felip VI que es manifestés «com un actor rellevant després de l’1-O» quan hauria pogut tenir un rol «més discret». El seu discurs del 3-O, ha dit, es va manifestar «com un actor de part» i va fer que «moltes persones sentissin que el Rei estava prenent part en aquesta situació».

La portaveu de JxCAT també ha recordat al Rei «el dolor de les famílies dels presos polítics» i li ha preguntat si serà «àrbitre i moderador» o «el que despenjava telèfons com a la Seat». En aquest sentit li ha dit que «no es pot castigar una realitat ignorant-la» i donant suport «al 155, la presó, l’exili, les imputacions massives i els embargaments».

Pel que fa al sentit del vot dels diputats de JxCAT, li ha transmès que la seva formació només investirà qui «estigui disposat a resoldre un problema de naturalesa política». Per ara, ha afegit, Sánchez no s’ha posat en contacte amb ells, malgrat que seria «un gest de mínima consideració» que tingui «algun tipus de voluntat de mostrar el seu tarannà respecte al que considerem un problema polític».

Carta de Sànchez

Borràs també ha lliurat a Felip VI una carta personal de Jordi Sànchez i les conclusions del grup de treball de detencions arbitràries de la ONU, i li ha recordat que «no es pot judicialitzar la política de manera permanent» i que els independentistes «no ens rendirem, no renunciarem al dret d’autodeterminació» i que «persistirem».

Pel que fa a la possibilitat que Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull renunciïn a l’escó per fer córrer les llistes, Borràs ha insistit que la seva suspensió «és una vulneració més dels seus drets». «Si tenien dret a concórrer a les eleccions haurien de poder exercir els drets que la gent li dona amb el seu vot» i «alterar les majories per aquesta via no ens sembla democràtic», ha dit. En aquest sentit ha afirmat que «demanar-los que renunciïn ens sembla un exercici dolorós». «Ells ja van dir que no estaven disposats a renunciar a l’acta perquè el fet de presentar-se a les eleccions no és un acte simbòlic i no tenim autoritat moral per demanar-los que renunciïn». Aquest, ha conclòs, «és un acte personal que en tot cas haurien de fer ells».