Melero acusa l'Estat de fer un «dispositiu aberrant» amb un «propòsit polític» i no per atendre les ordres judicials

L'advocat de l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, ha carregat contra el govern espanyol per haver fet un «dispositiu aberrant» per complir amb el «propòsit polític» que es veiés que l'1-O «no era un referèndum homologable», i no per complir amb els manaments judicials. «Qui ve a defensar la policia sóc jo», ha dit, tot assegurat que la Guàrdia Civil i la Policia va ser portats a una «situació endimoniada» que va afectar «greument» la seva «imatge pública». En el seu informe final al Tribunal Suprem, Melero ha «cedit amb gust» que Forn va cometre «desobediència» per no atendre el Tribunal Constitucional (TC), tot i defensar que va posar mitjans als Mossos per complir amb els manaments judicials. Sobre l'acusació de rebel·lió, Melero ha dit que la fiscalia l'ha hagut «d'innovar i donar-li la volta com un mitjó», perquè aquest delicte no es pot imputar als acusats tal com està redactat al codi penal.

«A la policia no se la defensa dient que és un honor, que tot ho van fer bé», ha dit Melero, en referència als elogis que va fer l'acusació popular de Vox a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en el seu informe final. En canvi, ha dit que la seva defensa cap a aquests cossos passa per denunciar la «ineptitud» dels comandaments d'aquests cossos, que van fer un «dispositiu aberrant» que els va portar a una «situació endimoniada». De fet, ha dit que des del moment de la decisió de desplaçar a Catalunya agents d'altres punts de l'Estat, «es va intentar organitzar una aparença de coordinació» amb els Mossos, del qual es «desconfiava», amb el propòsit d'actuar «de manera unilateral al servei d'una pretensió que no era complir amb les instruccions de la fiscalia ni amb la interlocutòria del TSJC».

«Cap cos policial va complir amb l'ordre judicial, des del punt de vista policial el compliment del manament és un fracàs», ha dit Melero, tot i remarcar que els únics que van fer un dispositiu «amb cara i ulls». I ha criticat el paper del coordinador, Diego Pérez de los Cobos, que considera que va actuar de manera «estranyíssima». «Haurà d'anar al diccionari per arribar a la conclusió que la coordinació no implica comandament», ha afirmat. També ha qualificat de «frau» el dispositiu conjunt.

Melero ha citat la declaració de l'exsecretari d'estat de Seguretat, Juan Antonio Nieto, per assegurar que la voluntat del govern espanyol «responia a un propòsit polític», que era «que es veiés que allò no era un referèndum homologable, que ningú pogués dir que era un referèndum». «Nieto va dir que no tenia res a veure amb el compliment de les ordres judicials», ha reblat.

La defensa de l'exconseller d'Interior també ha carregat contra el fiscal per haver «desqualificat» tot el cos dels Mossos d'Esquadra amb «la sospita de deslleialtat». «És una situació perillosíssima i no té res que ho pugui fonamentar», ha assegurat.

Desobediència: «Cedeixo aquesta trinxera amb gust»

La defensa de Forn ha donat per bo que l'exconseller d'Interior va cometre un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), tot i rebre un únic requeriment. Tanmateix, en les conclusions finals va mantenir que se l'havia d'absoldre. «Cedeixo aquesta trinxera amb gust», ha dit, «si pot derivar-se del simple fet de participar en un govern que té un programa i ha dictat una resolució en què es diu que si de cas es desobeiran les resolucions del TC, contra això no hi puc fer res». Melero, però, ha argumentat que Forn va «complimentar» els requeriments del Constitucional quan va posar mitjans extres als Mossos per complir amb les instruccions judicials d'aturar el referèndum. «Va fer actes positius per evitar el referèndum», ha dit, com ara «aprovar hores extres o el lloguer de més vehicles».

«El 20-S hi va haver desordres públics»

Sobre el 20 de setembre, el lletrat ha reconegut que es van cometre delictes. «No vull ofendre la sala», ha manifestat Melero, que creu que es van produir desordres públics pels danys als vehicles i també alguns «actes minoritaris de resistència a l'autoritat». Però ha negat que «objectivament» hi hagués violència i que testimonis com Trapero o el cap de la Brimo van acreditar que no hi havia cap «concert» entre el Govern i els Mossos d'Esquadra. «El cap de la Brimo va dir que com si el trucava el papa de Roma», ha recordat, davant les advertències de Sànchez que li va dir que trucaria el conseller Forn si desplegava els antidisturbis.

«No es deté ningú, no hi ha cap lesionat i l'Ajuntament parla de desperfectes per valor 800 euros en una tanca, no està malament per una manifestació de 40.000 persones», ha dit amb ironia. A més, Melero ha dit que majoritàriament la manifestació era «pacífica». «Una cosa és la massa, una altra cosa el tumult i l'altra la xusma, que van rebre la intervenció contundent dels Mossos», ha recordat.

Els ciutadans «no exercien un dret fonamental»

Sobre l'1-O, Melero ha sostingut que els ciutadans «no exercien un dret fonamental» quan anaven a votar durant la jornada del referèndum, però que al mateix temps «no feien res il·lícit». «No se'ls podia perseguir ni detenir pel fet d'acudir a la votació», ha dit. Sobre la possible participació del seu representat, ha dit que no va tenir «cap intervenció ni ingerència».

Melero s'ha esforçat per parlar de «barems sobre el risc de violència» que es podia produir l'1-O. I ha explicat que ni es va declarar l'estat d'excepció, ni es va demanar la presència dels militars ni es van activar els plans de contingència del Ministeri de Defensa.

Resta importància a la reunió del 28 de setembre

Sobre la reunió del 28 de setembre del 2017 al Palau de la Generalitat dels principals comandaments dels Mossos amb Puigdemont, Junqueras i Forn, Melero ha recordat que els comissaris van declarar que el que la informació que es va donar en aquesta reunió és la mateixa que es va tractar en una reunió de la Prefectura a mitjans d'octubre. «I el 13 d'octubre es diu que hi havia una coincidència entre els tres cossos policials de la possible resistència pacífica en les sortides massives dels ciutadans», ha dit, en contrast amb l'avís del risc de violència que sosté la fiscalia.

«El Govern va fer tot el possible per cedir el poder»

En resposta a la fiscalia, que en el seu informe va afirmar que el Govern de la Generalitat ja tenia el poder en les seves mans i que només havia de tallar els amarres, Melero ha contraposat que l'executiu català «no només no els va tallar», sinó que «va fer tot el possible per cedir el poder, abandonar-lo i posar-lo a disposició de l'Estat el 27 d'octubre, sense cap resistència». Per Melero, «els únics actes concloents, acreditats i documentats, són actes d'abandonament del poder».

A més, ha subratllat que la fiscalia no ha destinat temps a parlar de la declaració d'independència i que li resulta «inexplicable». «El 21 d'octubre el fiscal general va dir que si no es declarava la independència no s'interposava querella, era un fet molt rellevant i no se'n parla», ha manifestat. Segons Melero, el que va fer el Govern després d'aprovar les lleis de desconnexió el 6 i 7 de setembre va ser «incomplir-les de manera sistemàtica perquè res del que fes tingués validesa normativa ni des del punt de vista de la seva pròpia legalitat republicana». Ha posat com a exemple que no s'arria la bandera ni es decreta res ni es comunica amb consultes. A més, ha reiterat que va «acatar immediatament» el 155.

Melero també ha defensat Forn de l'acusació de malversació de fons públics amb l'argument que és «l'únic» acusat que té un acord del Consell de Ministres, del 28 de febrer, en què «valida la despesa de la seva conselleria». A més, ha dit veure «complicat» que se'l pugui acusar d'aquest delicte com a «coautor» amb la resta de processats.

El fiscal «contamina el debat» amb els nazis

En l'inici del seu informe, Melero ha retret al fiscal Javier Zaragoza la seva cita al jurista Hans Kelsen, d'origen austríac que va fugir als EUA per la repressió dels nazis, per qualificar els fets de la tardor del 2017 com a «cop d'estat». «Kelsen va ser molt útil per portar els nazis al debat», ha dit Melero, que ha acusat Zaragoza de «contaminar el debat» amb aquesta referència i de «falta de respecte» als milers de morts. A més, li ha recordat la Llei de Godwin segona la qual «perd» qui mencioni els nazis en qualsevol debat. I també ha recordat a al fiscalia que la «gran rebel·lió» que hi ha hagut a l'Estat va ser «la del 18 de juliol del 1936», amb l'alçament militar de les tropes de Franco que van desembocar en la Guerra Civil.

Un final amb referències cinematogràfiques

Al final de la seva intervenció, Melero ha agraït el paper del tribunal, del personal del Suprem i dels policies que salvaguarden la seguretat a l'edifici. «Qui critiqui la policia no coneix aquests policies», ha dit. I ha fet una referència cinematogràfica que tancar l'informe citant la pel·lícula Amanece, que no es poco, de José Luis Cuerda, en què el «major problema d'ordre públic» es podia produir per criticar l'escriptor americà William Faulkner. I, amb aquesta prèvia, ha tancat el seu discurs amb un desig: «Espero que reconstruïm una Espanya en què només ens discutim per William Faulkner».